ahir 28 de febrer de 2009 el Roger i la Marta es digueren el sí vull -d'una forma molt llarga- al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona.
Òbviament, hi érem allà; no podíem perdre'ns un dia com aquest.
Tot començà relativament d'horeta al matí, a les 8h. Cal preparar-se i vestir-se. L'únic problema fou vore que calia fer-li algun forat més al cinturó; potser sí és veritat que m'havia aprimat una micona més des de la tardor. Ben vestit fer camí cap a casa de la Raquel, perquè em pentinés i comprovar lo preciosa que anava i esperar que arribin Gorka i Muntsa per anar fins la plaçad e la vila. Una vegada allà, i després de comprovar que gairebé ens descuidem al cotxe el confetti i la traca vàrem cormprovar que havíem arribat una hora abans!!! Bé, vai' aprofitar pe`r rebre la visita de la meva neboda i jugant amb ella passarem l'estona. I Muntsa pogué xerrar amb la Peke per saber que encara no ha arribat la criatureta. Tothom aconseguí arribar abans de pujar amb un ple fins dalt saló de plens; on el regidor en sort es dedicà, més enllà de vendre l'actual Baetulo, i donar-li -entre "chascarrillos"- patadas al dlc de l'iec, a oficiar la cerimònia. Quan sortiren i abans de les eternes sessions de fotos, quedarà el dubte de si la iaia hie ra ja quan el Gorka i jo vàrem col·locar la traca -primer "quesito" d'Estalella que no va encendre's gairebé automàticament.
Una vegada al restaruant,c alia acabar de preparar "la primera planta del jardí de l'amor" amb un adob molt ric, metàl·licament parlant. Després, menjar i beure, menjar i beure. Vàrem saber que el dia 19 de setembre ens 'nem de casament a Gavà... al final sembla que tothom acabarà passant pel tràngol...
I després de ballar i continuar amb la festa (tot i la coneixença del suicidi de l'equip de bàsket)vàrem fer cap a badalona per 'nar prendre quelcom i fer un entrepà per sopar per que la gent pogués continuar la festa fins ben entrada la nit. (de camí vai' poder saber com havia anat la reunió de Federació via telefònica) Voldria comentar això, ja que al entrar al bar, estaven retransmetent el partit dels pericos contra els mandriles galácticos. Algú havia dit que no fóra bona idea que jo entrés; i per desgràcia li vai' donar la raó. Voldria demanar perdó si vai' fer que algú es sentís ofés pels meus comentaris o avergonyit perl fet de proferir-los quan no tocaven, ni per moment, lloc ni circumstàncies. Ho sento.
Després d'això la festa va continuar però al cap d'una estona alguns vàrem continuar per la senda que ja molts havien iniciat de retirar-se. GOrka i Munta feren cap a la última nit el Hijos de Caín. Jo vai' decidir quedar-me per acotxar Raquel i poder dormir i descansar alguna nit.
la següent imatge mostra i resumeix què és un gran dia de felicitat:
aquí seran les fotos de la jornada:
fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada