Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintura. Mostrar tots els missatges

dimecres, de setembre 02, 2009

hem après del passat?



ahir, 1 de setembre de 2009, es cumplien 70 anys de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i consegüentment de l'inici de la II Guerra Mundial. Allò fou una gran bogeria col·lectiva que tots sabem que acabà amb unes innecessàries -com tota la resta anterior- explossions atòmiques.

mentre veia els talls a les notícies em tornava al cap el pensament de si hem sigut capaços d'aprendre de les nostres errades passades -la infinitat de guerres succïdes des de llavors no diu gaire en favor de la humanitat; o dels seus governants, si més no-. I ningú sembla entendre que el concepte "Hivern Nuclear" del TTAPS no és una bogeria, sinó quelcom massa plausible si no ens desfem JA de totes les bombes atòmiques que hi ha extesses per la superfície del planeta.

Només cal pensar en Tambora. L'abril de 1815 fou la última gran explossió volcànica coneguda per la humanitat. L'any següent seria conegut com l'any sense estiu degut a les conseqüències d'aquella explosió.

Fóra bo que d'una vegada, els mandataris fessin allò que la història i la intel·ligència els demanen.

imatge: In Ictu Oculi; Juan de Valdés Leal; Hospital de la Caridad, Sevilla.

dimecres, d’octubre 15, 2008

sol naixent


el sol naix en mi des del moment que il·lumines la meua vida; en cada instant, ja que ets amb mi i en mi sempre... ets la llum que em guia el camí de nit entre el bosc de subtileses de la vida...
el meu cos respira dels teus llavis, de la teva pell; oloro sols el teu perfum; i veig sols en els teus ulls... sense el teu somrís sóc orb, i davallaria a la tragèdia infinita; però has dibuixat la llum del sol ixent per sempre més en la pell de la meva ànima fent que el meu cor entengui per què batega...
simplement, t'estimo...
gràcies per ésser el meu sol ixent...
imatge: Impressió. Sol Ixent; Claude Monet; Musée Marmottan. París.



perquè tu l'has penjada i a mi tembé m'ha agradat des de sempre moltíssim:

dimecres, de maig 07, 2008

d'enamoraments...


L'obra que veieu és Safo i Faon de Jacques Louis David. Per vore-la en viu i en directe hauríeu de 'nar fins e Leningrad, perdó, St Petersburg i visitar l'Ermitage
Aquesta preciosa obra, que fou criticada -hi ha masses cecs que ho són perquè no volen vore- representa l'últim encontre de la gran poetessa amb Faon, de qui ella era enamorada. Veiem com ella abanona la lira, la deixa a les mans del déu de l'amor, qui podria interpretar la peça que ella era escrivint -el pergamí que hi ha a les seves cames-. Ell sembla l'igual a déu... De fet veiem en els dits d'ell com l'acarona amb tendressa d'amor; però... la llegenda diu que l'amor d'ella no fou recíproc per això marxà fins la roca de Léucade i féu el que tots els enamorats feien des d'allà: saltar per llevar-se la vida...
¿Per què parlar avui d'aquesta història d'una de les més grans artistes i d'un quadre que ens parla d'una de les seves aventures amoroses? Llegiu aquí ho sabreu...
la idea és fer reflexionar sobre com arriba l'amor i com pot marxar i de les seves conseqüències...
Tot és conseqüència de qui de sobte apareix com un esperit un dia a la teva vida i al dia següent et lleves i t'adones que has somiat amb ella... i el pitjor de tot és saber que només la podràs veure en somnis i mai més a la vida real...
us heu enmaorat mai de cop?
heu sentit que l'amor us llevava la vida?
heu sentit mai que esteu patint un amor imposible?