aquests dies recordo freqüentment una nit al terrat de casa de Raul; a més hi eren Roger i Gorka... ara la història arriba a una porta que es tanca obrint-ne una de nova... és el gran fet d'avançar fent espirals:
doncs sí, lo Roger i la Marteta es casen demà...
serà maco veure'ns tots junts -esperant que la família ja es faci gran, quina emoció!-, recordant tantes i tantes batalletes...
és genial quan la vida arriba al punt de saber que tots dos s'han donant per trobar-se en la seva nova fusió...
ja sabeu que jo tradicionalment a qui es casava els deia: el meu més sentit pèsam:
moltes felicitats, parella!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada