ODERINT DUM METUANT.
DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS.
UBI BENE, IBI PATRIA.
SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
Ahir vaig tenir la fortuna de poder gaudir de la premiere de Beyond 360º.
A mi em va agradar. Jo vaig gaudir amb la projecció. Crec que realment aconsegueix mostrar què suposà per la Dee Caffari i l'Anna Corbella el repte de participar com a parella en la passada edició de la Barcelona World Race.
L'equip Gaes a la BWR es presentava amb el repte d'ésser la primera parella femenina que aconseguia donar la volta al món a vela sense escales. El documental de Zanskar tracta de mostrar-nos com fou aquest repte en un IMOCA i què significà per a cadascuna d'ella.
La Dee Caffari anava a la cerca de fer una bona classificació per poder aconseguir un nou espònsor per mantenir viu el vaixell Aviva, l'Anna Corbella cercava esdevir la primera catalana i espanyola en aconseguir donar la volta al món a vela sense escales i així poder esdevenir professional de la vela oceànica. Beyond 360º aconsegueix aquelles fites que es marcava. Aconsegueix mostrar la duresa d'un prova tant difícil com la BWR i totes les penúries que patí l'equipGAESbwr durant la travesia. Si no ets seguidor d'aquests tipus de proves, o no et dediques a ella, podràs comprovar què suposa passar més de tres mesos en un IMOCA open 60 donant la volta al món.
Ara bé, potser és cert que a la pel·lícula li manquen certes "escenes", molt possiblement per manca de material; però potser es podrien haver tractat de suplir d'alguna altra manera. Hagués agradat veure una sessió de discusió de l'estratègia, alguns altres moments de la tasca rutinària que suposa canviar la configuració vèlica, altres imatges de la duresa del Gran Sud, comprovar com la reparació del vaixell que féu la Dee als Doldrums calgué fer-ho una segona vegada, més imatges de l'arribada i així com del seu retorn a la "quotidianitat", etc.
Sigui com sigui, la pel·lícula em va agradar, va aconseguir emocionar-me en més d'un moment, tal vegada perquè sóc un seguidor declarat de la Barcelona World Race i havia "viscut" la seva experiència. Tant les imatges de la sortida, com els moments dolorosos al Gran Sud així com el moment de la mala notícia del desperfecte durant l'encalç del grup que tenien al davant i especialment l'speech final de la Dee amb la posta de sol mediterrània al darrere assumint el que significava el seu sisè lloc a la classificació final. Quina contraposició de sensacions entre l'alegria embargada de l'Anna i la tristor del final d'una relació amb el vaixell i l'incertesa del futur de la Dee...
Esperem que l'Anna aconseguexi continuar asolint fites a la navegació oceànica, ara és tot un referent que saber aprofitar (aquí la FNOB té feina) i, especialment, esperem veure, novament, la Dee a la Vendée Globe.
Avui tenim el privilegi i
l'honor d'assistir a la premiére de la pel·lícula
documental Beyond 360º que narra les vicissituds de la Dee Caffari i l'Anna Corbella durant la Barcelona World Race i que les
dugué a ésser la primera parella femenina a completar la volta al
món a vela sense escales.
El documental ens
mostrarà tot el procés previ de preparació per la cursa així com
els tres mesos en alta mar que suposà la regata, fent ús dels
vídeos que per l'organització havien de gravar així com de
material inèdit. La pel·lícula deixarà palesa la duresa de la
prova, una de les més dures aventures que l'ésser humà encara pot
afrontar.
Qui més qui menys ha tingut, o té encara, herois. El concepte d'heroi és força subjectiu. De fet el DLC diu:
heroi heroïna
1 m. i f. [LC] [AN] Semidéu, semideessa. 2 1 m. i f. [LC] [CO] Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Els herois de la guerra. 2 2 m. i f. [LC] [CO] [FLL] Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc. Els herois de la faula. L’heroïna d’una novel·la. 2 3 m. i f. [LC] [CO] Persona prominent d’un acte, d’un esdeveniment, etc. Ha estat l’heroi de la festa.
Fins a un cert punt, crec que l'heroi/heroïna és aquella persona les accions de la qual ens semblen més enllà de les nostres, i de les de qualsevol, capacitats i, fins a un cert punt, ens agradaria haver set ella per haver-ho pogut fer.
Però, això, com tot, depén del punt de vista de cadascú.
N'he tingut, i encara en tinc, molts d'herois dels que admiro accions, conveciments o coratge. Però avui us en parlaré en concret dels que podríem anomenar Herois de l'Antàrtida.
L'Antàrtida és possiblement l'últim gran repte de la humanitat, de fet hi ha zones menys fotografiades que la lluna. Però la història de Terra Australis Incognita té tres noms, bé de fet, quatre, sense els quals no es pot explicar. Amundsen, Scott i Shackleton i Hurley: el noruec que Mai he conegut a ningú que s'hagi vist tant diametralment oposat als seus desigs. Des de petit he somniat arribar al Pol Nord i heus-me aquí en el Pol Sud. El britànic que liderà El pitjor viatge del món i la parella que capitanejà i fotografià l'odissea de l'Endurance. Òbviament les vides de l'Ant-Arktos són moltes més; però aquestes poden ésser les més representatives.
Mentre la controvèrsia si Peary (més encara la de Cook) arribaren, essent els primers, al Pol Nord encara existeix, tothom sap que la primera expedició que arribà a l'altre extrem del planeta fou l'enpaçalada per Roald Amundsen el 14 de desembre de 1911.
Trenta-quatre dies després, cinc homes britànics, comandats per Robert Falcon Scott, arribaren també al Pol Sud com a part de les finalitats de l'Expedició Britànica Antàrtica 1910. Aquesta no tenia sols com a objectiu concedir l'honor a l'Imperi Brtiànic d'haver set el primer en trepitjar el Pol Sud, també havia de servir com a recerca científica i exploració geogràfica. Però la cursa per ésser els primers es precipità quan l'expedició noruega trepitjà les blaques banquises antàrtiques. Bé, de fet quan reberen des de Madeira el següent telegrama: BEG TO INFORM YOU FRAM PROCEEDING ANTARCTIC -- AMUNDSEN
L'honor i la glòria de Roald Amundsen es veieren enfosquits i emmudits per la desgràcia de l'equip britànic. Al Pol Sud Amundsen amb el seus homes havien aixecat la Polheim (“casa del pol”) on deixaren dues cartes: una per al rein Hakon VII i una altra per a Scott, per si no aconseguien tornar a Framheim, el campament aixecat al arribar amb el navili Fram. A les tres de la tarda del 14 de desembre de 1911 l'expedició d'Scott es trobava a uns 572 km de distància. Els noruecs arribaren a Framheim el 25 de gener de 1912 després de recòrrer 2824km en 94 jornades -56 d'anada i 38 de tornada-. L'organització de l'expedició havia set excel·lent. Els herois foren Roald Amundsen, Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel i Oscar Wisting. Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen i Kristian Prestrud eren membres de l'expedició original però hagueren de fer altres tasques. Havien partit el 19 d'octubre amb quatre trineus i cinquanta-dos gossos de raça groenlandesa liderats per la femella de samoied Etah. L'alimentació es basava en racions personals diàries de 380g de galetes, 350g de pemmican, 40g de xocolata i 60g de llet en pols; els goosos eran alimentats amb 500g de pemmican diaris. La utilització d'un millor pimmecan, així com dels gossos -alguns sacrificats per garantir la seva, dels gossos, alimentació a la tornada- enfront dels cavalls mongols de l'equip d'Scott fou imprescindible per l'èxit de la missió.
El 7 de març de 1912 a Hobart, Austràlia, s'informava de l'èxit aconseguit només arribar. Tota la seva història es troba narrada en el llibre El Pol Sud: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912.
Mentrestant, el 17 de gener de 1912 Scott, Bowers,Evans, Oats i Wilson arriben al Pol Sud, descobrint al trobar el Polheim com l'expedició noruega ho havia aconseguit abans.
En el diari d'Scott del dia abans, quan divisaren la bandera amb la creu nòrdica podem llegir El pitjor ha succeït. Una simple ullada ens ho revela tot. Els noruecs ens han avançat... Demà anirem fins el pol, i després tornarem a la base el més ràpidament possible. El seu intent d'ésser els primers no havia reeixit. A posteriori moltes serien els motius trobats, alguns atacarien directament la persona d'Scott, d'altres tractarien de recuperar-li el prestigi. Des d'un pemmican no tan adequat, a la major experiència d'Amundsen, fins els animals triats i qui féu la tria... Fos com fos calia tornar al campament. I sabien que no seria un recorregut fàcil.
La temperatura descendiria cada dia més, el gel es faria més dur i més difícil de solcar amb els esquís; a més encara feren alguna tasca de recollida de mostres. Condicions extremes, la dificultat de trobar els dipòsits, l'escorbut, ferides antigues, la malnutrició... tot anava segellant la seva sort en el negre llibre del destí.
El 17 de març, Lawrence Oates, amb una antiga ferida al peu gangrenda, coneixedor que els seus companys mai l'abandonarien, prengué una decisió «I am just going outside and may be some time» (Surto, i potser estaré una bona estona). Es sacrificà pel bé de l'equip. Un noi heroi britànic acabava de nàixer amb la seva mort. No seria l'últim. No fou suficient per la salvació de la resta. Tres dies després quedaren aturats. Una gran nevada els impedia l'avenç a 18 kilòmetres del One Ton Depot. Com diu el diari Impossible avançar. El dia 29 de març, en la última entrada del diari de Capità de la Royal Navy Robert Falcon Scott es pot llegir al final:
"Every day we have been ready to start for our depot eleven miles away, but outside the door of the tent it remains a scene of whirling drift. We shall stick it out to the end, but we are getting weaker, of course, and the end cannot be far. It seems a pity, but I do not think I can write more. R. SCOTT. Last entry. For God's sake look after our People.
Tot i ésser mig mort per la innanició i el seu cos tres quartes parts congelats, encara tingué la força física i espiritual per escriure dotze llegibles cartes. Vuit mesos després trobarien els seus cossos dins la tenda. Per les possicions, possiblement Scott fou l'últim en morir. En el seu diari havia deixat escrit darrera la última entrada “Envieu aquest diari a la meva vídua”. En una carta pública demanava que els ajuts que no els havien arribat ho fessin ara a les seves esposes. Guixà la última paraula i la canvià per “vídues”.
L'equip que els trobà féu un montícul i deixà una basta creu per indicar el lloc. Temps més tard es col·locà una gran creu amb els cinc noms i el vers de Tennysson: To strive, to seek, to find, and not to yield al Orservation Hill, el pujol que domina el Hut Point on tingueren el seu quarter genaral a cap Evans. Sir Peter Scott, el seu fill, ho visità a la dècada dels setanta. Mesos més tard els cossos de Scott i els seus companys foren llençats a la mar.
Per tancar aquest post us deixo una cançó al respecte. S'intitula Héroes de la Antártida. Es de Mecano. Us proposo un joc: a veure si trobeu les dues errades que hi ha a al lletra:
També us deixo la cançó, versió en directe, Capitán Lawrence dels asturians WarCry, que parla del Captain Lawrence Oates
Des del passat 1 de novembre, dia en que s'inaugurà el Village al Moll de la Fusta, podeu gaudir de diferents activitats a la ciutat relacionades amb la Regata.
El dia set serà el Dia de les Escoles, és molt important afegir que des de El Consorci el Far. Centre dels Treballs del Mar hem preparat el Programa Educatiu que les escoles i instituts poden realitzar durant la regata. Tanmateix, a la nostra drassana s'ha realitzat el monòlit que s'ha inaugurat al Moll de la Fusta en homenatge als navegats.
Ja es pot visitar la molt recomanable exposició Navegant per la Ciència. (al Portal de La Pau)
Moltes de les nits fins a la sortida podreu gaudir de concerts al escenari instal·lat al Moll de la Fusta.
Dia 9 Cerimònia Inaugural.
Dia 11 sortida de la Regata.
Els equips participants els podeu conèixer des de la pàgina web de la Barcelona World Race
