diumenge, de novembre 08, 2015

Ni presionar Baños, ni la CUP: deixem que parlin!

 Ahir la nit veia a les xarxes socials una imatge associada a un corre-e per enviar a l'Antonio Baños per demanar que la CUP investeixi l'Artur Mas com a President de la Generalitat. Però, què coi és això? La passa important en tot el procés que estem vivint camí de la República Catalana és investir una persona concreta com a president? No pas!

En Mas, ens agradi o no, no és pas imprescindible per assolir l'objectiu de la independència de Catalunya. Hi ha moltes persones vàlides per presidir i dirigir aquest govern que ens ha de dur fins el nou estatus polític. Sincerament, l'important no és qui sinó el què; per això és important que com a societat permetem que JuntsXSí i les CUP puguin parlar, negociar i pactar: deixem que cerquin els punts comuns, molt més important ara per ara que les diferències, per a que puguin bastir la construcció del nou estat. I en aquesta senda hem vist florir la declaració entrada al Parlament i els annexos que ara broten.

Alguns diran que el candidat de la candidatura més votada és en Mas i per tant mereix que se li respecti aquesta possibilitat. És cert, però no hi ha majoria absoluta i, consegüentment, ara entra en joc la capacitat de diàleg i entesa. I l'objectiu és molt més important que qualsevol nom o persona. O és que sense en Mas no hi ha procés? Essent així el sector “unionista” ho tindria molt fàcil: masnicidi i llestos. No fotem! D'acord, el President Mas posà les urnes del nou9N (“responsable moral però no vaig fer res”), ha acceptat la voluntat popular (del poble) de voler caminar devers una superació de l'autonomisme; però també té un passat greu vers la ciutadania: pactar un Estatut cepillado i, entre d'altres, mantenir el puta-i-ramonetisme en molts casos associat a la dreta. Per què, parlem clar!, per què coi havia d'anar com a número quatre a la llista i ser el candidat?

Aviam, la CUP està acceptant que ens mantindrem a la UE, o voldrem intentar-ho, per posar un exemple de “claudicació” (tot i que la paraula és molt poc encertada); esperonem, sense presses (que no ens enganyin els mass-media, ni els unionistes ni els convergents, el temps no s'acaba pas demà 9 de novembre), les converses entre els partits dipositaris de la majoria social que demana un canvi de situació política a Catalunya. I aquest canvi està, ha d'estar, per damunt de noms personals. Sincerament, què hem votat: Catalunya independent o Mas president?


Deixam parlar, negociar i arribar a acords les formacions polítiques i no les pressionem en cap sentit. L'objectiu és gran no fem descarrilar el tren de la llibertat per estupideses sense importància.

P.S.: continuo essent votant d'ERC, per si algú pensava que aquest escrit el signa un votant de les CUP.



divendres, de setembre 25, 2015

I si declarem una Monarquia Catalana?

El 27 de setembre de 2015 ja és aquí. Ja ha arribat, no fou en el 2014, no fou el 9N ni serà un referèndum, però és, ara per ara el que ens podem permetre, que no és poc.

De les nostres suposades eleccions autonòmiques ("corrientes y molientes") han parlat na Merkel, en Cameron, l'Obama, la Comissió Europea,... collons! Arriben a ésser unes plebiscitàries i potser hauria d'anar a votar, com qualsevol català o catalana, envoltat cascs blaus de l'ONU. Potser que la ciutadania catalana diguem d'una vegada per totes si volem esdevenir un estat o si volem continuar formant part del Reino de España (les conyes federalistes, el canvi de constitució i altres martingales les deixem per la propera trobada de còmics sense fronteres, que tot i que pugui no semblar-ho, aquesta és una reflexió seriosa).

I ja ficats en matèria confesso que la vigília de la jornada de reflexió encara no tinc decidit el vot (sí, ho heu encertat, dubto entre Junts pel Sí i les CUP) i de tant dubtar quasi dubto de mi mateix. Així que fins i tot estic arribant al punt de somniar amb esdevenir no pas una República Catalana sinó trastocar-ho tot i de cop aparèixer com un nou estat: el Regne de Catalunya.

I si ho penseu bé, seria la millor opció ja posats a encetar un camí fent tabula rasa. Perquè clar, podríem pensar en tractar de recuperar els Àustria per qui lluitàrem fins el 1714; però no, advoco pels Borbons! Insisteixo, no m'he tornat boig. Seria perfecte com a homenatge al nostre passat, els nostres ancestres i tots els somnis col·lectius que representaren tant el "Visca la terra i mori el mal govern" i la "bandera negra". Consegüentment, instaurem una monarquia borbònica per poder aplicar via Madame Guillotine un definitiu Mori el Borbó i ara sí i per sempre, República Catalana.

Així que som-hi! Via fora els adormits!!!


diumenge, de febrer 22, 2015

Porra Oscar 2015



No podíem faltar a la tradició de fer la travessa dels Oscars, tot i que ens hem saltat d'altres travesses i fa massa que no escrivim regularment en el blog; però aquí la tenim. Aviam si tornem a situar-nos al voltat del 50%, com quan les podíem gaudir en bona companyia tot al llarg de la nit.



MEJOR PELÍCULA
Boyhood
MEJOR DIRECTOR
Richard Linklater, Boyhood
MEJOR ACTOR
Eddie Redmayne, La teoría del todo
MEJOR ACTRIZ
Julianne Moore, Siempre Alice
MEJOR ACTOR DE REPARTO
Robert Duvall, El juez
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
Patricia Arquette, Boyhood
MEJOR PELÍCULA ANIMADA
Song of the Sea
MEJOR GUIÓN ORIGINAL
Birdman, Alejandro G. Iñárritu, Nicolás Giacobone, Alexander Dinelaris, Jr. y Armando Bo
MEJOR GUIÓN ADAPTADO
Whiplash, Damien Chazelle
MEJOR PELÍCULA DE HABLA NO INGLESA
Timbuktu
MEJOR DISEÑO DE PRODUCCIÓN
Interestelar, Nathan Crowley y Gary Fettis
MEJOR FOTOGRAFÍA
Birdman, Emmanuel Lubetzki
MEJOR VESTUARIO
Into the Woods, Colleen Atwood
MEJOR MONTAJE
Boyhood, Sandra Adair
MEJOR EFECTOS VISUALES
Interstellar, Paul Franklin, Andrew Lockley, Ian Hunter y Scott Fisher
MEJOR MAQUILLAJE Y PELUQUERÍA
El gran hotel Budapest, Frances Hannon y Mark Coulier
MEJOR EDICIÓN DE SONIDO
Interstellar, Richard King
MEJOR MEZCLA DE SONIDO
El francotirador, John Reitz, Gregg Rudloff y Walt Martin
MEJOR BANDA SONORA
La teoría del todo, Jóhann Jóhannsson
MEJOR CANCIÓN
Glory de Selma, John Stephens y Lonnie Lynn
MEJOR DOCUMENTAL
Citizenfour, Laura Poitras, Mathilde Bonnefoy y Dirk Wilutzky
MEJOR CORTOMETRAJE
The Phone Call
MEJOR CORTO DOCUMENTAL
Crisis Hotline
MEJOR CORTOMETRAJE ANIMADO

Feast (Buenas migas)