així em sento ara... enfurismat per la pèrdua de temps que suposen molts dels treballs que cal entregar del màster (benviguda Srta. Bologna!)...
l'estadística m'està donant pel cul, i no m'agrada gens el seu estil... ja podria furgar-li les entranyes, amb les seves odioses habilitats, a qualcú altre que no tingués mancances temporals... sigui com sigui, demà cal entergar-ho i bye-bye...
per molt que les hordes hostils ens vulguen fer travessar l'abisme cap a la llacuna estigia; amarats a més de mil milions de petons de profunditat tornarem a vèncer...
primera imatge: Es esbelta la sombra, es inmenso el abismo; Mon Montoya.
segona imatge: L'abisme; Alphonse Mucha; Musée d'Orsay. Paris; France.
imatges procedents de Pinacoteca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada