dissabte, d’agost 25, 2012

Carta al fill de puta que decideix els horaris del futbol

Al fill de la grandíssima puta que pertoqui,

Per a vostés el futbol és només una aspecte més de la seva forma de generar-se riquesa, i, tot i que sigui cert que socialment deixà d'ésser un esport, o si més no, no només un esport i esdevingué un potent mercat econòmic, les seves decisions són vergonyants.

Només a aquells ésser indignes que embruten el concepte de persona que només es mouen per la cobdícia i l'afany de lucre propi  podrien perpetrar un quadre d'horaris com el que es patirà a la LFP enguany. Si l'any passat era un crim, aquest gairebé seria qualificable de lesa humanitat si no fos que parlem d'un mer entreteniment.

Donada la importància d'aquest circ (per allò del panem et circenses) i considerant la seva història i el seu funcionament és condemnar les persones que, moltes vegades sacrificant altres aspectes vitals, volen gaudir de la seva passió esportiva.

El passat dijous, de fet, divendres de matinada, els vostres poderosos amics ja us criticaren , vistes les conseqüències dels vostres horaris, però dubto que els pateixin gaire. La resta, la plebe, com sempre, haurem de patir les vostres desafortunades decisions: partits de futbol a les 23 hores dissabtes, diumenges i dilluns! Està clar que la vostra vida disoluta no es veurà afectada per aquests horaris de merda (com la vostra pròpia persona, vist què decidiu), però la resta de la gent sí els patirà. Encara hi ha gent que treballa en aquest país, encara hi ha gent que vol gaudir de les seves aficions i no penseu que així afavorireu el consum en l'hosteleria! Si voleu putejar, aneu a cercar els serveis de les professionals del sexe.

Continueu així i no sols aconseguireu que els infants no vagin als camps a veure futbol, acabareu matant la vostra gallina dels ous d'or.

Cert que en el fons això és només un aspecte intrascendent de l'existència vista la situació actual, però com diu l'adagi televisiu, perdoneu però algú ho havia de dir!


divendres, d’agost 24, 2012

Reflexions respecte els màxims legals de les penes

Hi ha aspectes de la justícia que hom no pot entendre.

Avui han condemnat a 21 anys de presó a l'assassí confés de l'atemptat d'Oslo i la massacre d'Utøya. Sembla ésser que és prorrogable i que és la pena màxima. Sigui com vulgui, la meva reacció en sentir la sentència no podia sinó ésser estupefacció: un ésser despreciable comet una atrocitat com féu aquest i només se'l condemna a 21 anys?! No m'ho puc creure i no ho puc entendre.

No ho puc entendre perquè per molt que la legalitat sigui la que és, hi ha coses que no es poden entendre, potser perquè existeix un garbuix entre la justícia legal i la Justícia, com si encara no haguéssim superat l'època d'Eumònia (Ευνομια), Dice (Δίκη) i Temis (Θεμις). Esperem que el nostre sistema legal sigui just, obviem que no existeix una única Justícia, o si més no, no hem sabut trobar-la, però desitjaríem que ho fos.

Amb aquest mateix problema topem quan per actes de lesa humanitat una persona és ajusticiada i se l'imposa una pena que pel nombre d'anys és un equivalent a la perpetuitat, emperò, aquell estat té un màxim legal d'anys que una persona pot restar a la presó, i a més a més, respecte d'aquest màxim comença a rebre la reducció de pena per “bona conducta”. O sento, però em sembla una errada, una vergonya i una manca de respecte a les víctimes.

Sigui com vulgui espero que ésser indignes com aquest no vegin els seus ossos fora de la presó només quan surtin amb els peus per endavant i que mai més haguem de patir una tragèdia com la què provocà.



dilluns, d’agost 20, 2012

Tres històries d'amor,sexe i ràbia. GRÀCIES!

Ho vàrem fer!

I l'experiència fou molt positiva...

Sí, Tres històries d'amor, sexe i ràbia esdevingué el passat dissabte 18 d'agost a la llibreria Pequod. I ho vàrem gaudir plenament i bella. Es creà un ambient màgic a la llibreria tant a nivell del públic que hi era a dins com amb els vianants que ens descobrien per l'aparador i l'altaveu.


Els poemes foren desgranant-se amb l'acompanyament de la música que l'Alex havia compost ex-professo i la gent gaudia i es deixava seduir per les tres plomes que corporificaven en les nostres veus. Hi ha força històries ara a escriure d'aquesta escenificació, però potser em quedaré amb el record de la sensació de gaubança que ens abraçà al acabar i sentir la calor del públic i la seva joia.

Vàrem viure moments tendres d'amor, les intenses sensacions del sexe i l'odi de la ràbia, així com uns versos més metafísics com en un nou ressuscitar de l'univers. Em delectà compartí versos amb la Raquel Riba i la Patricia Muñiz, i ésser musicat per l'Alejadro Cano Vilavendrell. Fou un plaer que la Llibreria Pequod esdevingués el vaixell per solcar les nostres imaginacions i dur-nos singlant universos paral·lels gràcies a les nostres paraules.



Òbviament, un espectacle com aquest no es crea de la nit al dia, calen hores (sense comptar les moltes viscudes per rebre la inspiració de les muses)  per aconseguir emmetxar totes les peces; però, estranyament, ha estat un procés força ràpid i compenetrat per aconeguir-ho. A nivell personal era la primera vegada que declamava acompanyat i amb música i el cert és que em vaig sentir molt còmode. Fou una experiència meravellosa.

Només puc agrair a les persones que em val voler fer partícip d'aquesta experiència i agrair les persones que s'atansaren fins la llibreria i els elogiosos comentaris que reberem, així com els ànims sincers d'aquelles persones que no pogueren assistir.


Tres fragments del recital gravats per @lamevaperdicio (Sergi G. Oset)







Les sensacions foren tan agradoses per totes bandes que sembla que no serà l'unica escenificació de Tres històries d'amor, sexe i ràbia.Serà un gran moment tornar a plantejar-se omplir l'espai de paraules perquè l'audiència les faci seves...


dilluns, d’agost 13, 2012

TRES HISTÒRIES D'AMOR, SEXE I RÀBIA

El proper 18 d'agost estrenarem el recital "Tres històries d'amor, sexe i ràbia", per les festes de Gràcia, a la llibreria Pequod.




A càrrec de Natxo Barrau i Salguero, Patrícia Muñiz i Raquel Riba i Raja. Ens acompanyarà a la guitarra Alejandro Cano.



Aquí teniu el vídeo de presentació:







I aquí un petit tast:











Us hi esperem a tots!


P.S.: per si voleu fer difusió via facebook, us enllaço l'esdeveniment.