dimecres, d’abril 29, 2009

miscel·lània de pensaments



La buguenvíl·lea sempre ha sigut una flor que m'ha agradat especialment; i em transporta fins a certs records...

De fet, tot i que no gaudís gaire de l'assignatura de Botànica, i del meu poc olfacte, trobe que el món de les flors és intrigant i màgic.

Pensant en tot això m'ha vingut a la memòria una llegenda -n'hi ha tantes vincul·lades a flors!- islàmica. Conta que davant la porta del Paradís hi havia un àngel assegut plorant. Al·là -lloat sigui el seu nom- l'en havia fet fora perquè l`'àngel estimava una dona mortal, i només li atorgaria el perdó quan hagués plantat arreu del món la flor del miosotis (el "no-m'oblidis"). Quan l¡'àngel va explicar a la seva estimada aquella condició que li semblava impossible de complir, la dona l'encoratjà, dispossada a posar-se amb ell a la feina. El seu amor i sacrifici ca commoure el Senyor dels 99 noms, tant, que va concidir-li a ella la immortalitat i va permetre que tots dos entressin al jardí de l'Edèn.

mentre pensava en tot això m'ha viungut al cap que avui han concedir el premi Mies van der Rohe: concedit a l'estudi norueg Snoheta per l'òpera d'Oslo (i seu del ballet nacional de Noruega):

info aquí

imatges aquí

(info dels anteriors aquí)

i per què com deien els goliards:

Més àvid de voluptuositat que de salvació eterna,
mori l'ànima, sols em preocupa la carn.

Ahir em digueren que era la primera final de la segona edició de Fama ¡a bailar! -aquest any no l'he pogut seguir- i em va fer recordar això:

dimarts, d’abril 28, 2009

la nova joguineta

dos dies i arribarà a casa:


PORTATIL HP 6730S IC2DUO T5870/4GB/320/W15.4´´ TFT/ INTEL GMA 4500MHD/W VISTA BA

característiques:

- Descripción del producto: HP Compaq Business Notebook
6730s - Core 2 Duo T5870 2 GHz - 15.4'' TFT
- Dimensiones (Ancho x Profundidad x Altura): 35.8 cm x
26.7 cm x 3.2 cm
- Peso: 2.5 kg
- Dispositivos incorporados: Altavoces estéreo, antena LAN
inalámbrica, antena Bluetooth
- Procesador: Intel Core 2 Duo T5870 / 2 GHz ( Dual-Core )
- Memoria caché: 2 MB - L2
- Memoria RAM: 4 GB (instalados) / 8 GB (máx.) - DDR2
SDRAM - 800 MHz
- Lector de tarjetas
- Disco duro: 320 GB - Serial ATA-300 - 5400 rpm
- Almacenamiento óptico: DVD±RW (+R doble capa) /
DVD-RAM - integrado con LightScribe Technology
- Display: 15.4'' TFT 1280 x 800 ( WXGA )
- Controlador gráfico: Intel GMA 4500MHD
- Tecnología de asignación de memoria: Dynamic Video
Memory Technology 5.0
- Audio salida: Tarjeta de sonido
- Telecom: Fax / módem - MDC - 56 Kbps
- Conexión de redes: Adaptador de red - Ethernet, Fast
Ethernet, IEEE 802.11b, IEEE 802.11a, IEEE 802.11g,
IEEE 802.11n (draft), Bluetooth 2.0 EDR
- NIC inalámbrico: Intel WiFi Link 5100
- Cámara de portátil: Integrada
- Dispositivo de entrada: Teclado, touchpad
- Alimentación: CA 120/230 V ( 50/60 Hz )
- Batería: Ion de litio
- Duración (hasta): 4.5 hora(s)
- Sistemas operativos: Microsoft Windows Vista Home Basic
- Estándares medioambientales: EPA Energy Star
- Interfaces: 1 x pantalla / vídeo - VGA - HD D-Sub de 15
espigas (HD-15)
-1 x micrófono - entrada - mini-conexión telefónica estéreo
3,5 mm
-1 x audio - salida de línea/auriculares - mini-conexión
telefónica estéreo 3,5 mm
-1 x módem - línea telefónica - RJ-11
-1 x red - Ethernet 10Base-T/100Base-TX - RJ-45
-4 x Hi-Speed USB - 4 PIN USB tipo A

diumenge, d’abril 26, 2009

Astèrix (al país dels helvecis)




des de fa molts anys Astèrix és el meu personatge de còmics. Gràcies a aquest meravellós Sant Jordi per fi tenia Astèrix al país dels helvecis -i el podia relelgir-; recordo haver-ho fet més d'una ocasió a casa de ma cosina. És cert que em faltarien el llibre de la peli de les 12 proves -la resta de pelis està inspirada en llibres ja editats prèviament-, així com El cel ens cau al damunt i l'Astèrix mai vist. Després entraríem en el món de les coses més freaks... tot arribarà.

De fet, volia comentar lo molt que he tornat a riure rellegint-lo...

gràcies Raquel.

potser mai he sigut un gran lector de còmics -i ho tenia fàcil amb l'afició de mon germà mitjà- però reconec que hi ha coses molt i molt interessants en aquest univers...

un dia en parlem (Si el cel no ens cau al damunt!)

divendres, d’abril 24, 2009

consell genètic?




avui hem fet la presentació d'un cas clínic al respecte d'un individu amb mar(12). La veritat és que ha sortit força bé. i val a dir que la resta han sigut força interesants.

però si un dubte podria sorgir en aquestes presentacions, i amb el final de la nostra jo l'he explicitat, eren els límits de la citogenètica i la seva implicació en el consell genètic.

la variabilitat interindividual, l'elevat grau de desconeixement que encara patim, les limitacions de les tècniques encara existent, fa que quan s'hagi de fer un consell genètic encara es plantegen tants dubtes -i no oblidem que mai pot ésser dirigit- en el que caldria dir (si voleu més info demaneu-li a la Núria) que un s'adona de lo lluny (per sort o per desgràcia?) que, encara, de la frontera divina.

I tampoc hem d'oblidar que el consell genètic és a la vora, caldria plantejar-se si aconsegeuxi no ficar els peus a l'aigua des de la sorra, de l'eugenèsia -afirmar això en públic seria motiu de lapidació, no ens enganyem (això seria una mica de despotisme)-. I a més hi ha una altra dada, que espero -i suposo!- que en la realitat no s'oblida, però sempre es parla com a consell de fer el diagnòstic genètic pre-implantacional i/o pre-natal; però, i l'opció de l'adopció?

la relfexió seria -llàstima que avui sigui un escrit massa breu- però ens encaminem cada vegada més cap els futurs planificats que novel·les i pel·lícules de ciència ficció ens han mostrat?

platejeu-vos el fet que us diuen en un sessió de consell genètic que la vostra criatura té un 75% de presentar una síndrome amb alteracions greus? què faríeu? ó, una altra opció: us diuen que degut a la poca literatura al respecte no us poden dir quines serien les possibles afectacions perquè les opcions van des de la (gairebé) normalitat (què és la normalitat sinó un fet estadístic esbiaixat per les consideracions socials?) fins alteracions greus?

sort que la ciència avança... (però, i les nostres capacitats i habilitats socials?) i la pròpia societat?

dijous, d’abril 23, 2009

Sant Jordi 2009



aquest matí he rebut la diada de Sant Jordi, amb els seus raigs de sol que arribaven, de la millor manera possible: despertant al costat de Raquel...

després ens hem regalat els llibres (a mí m'han "caigut" l'Astèrix al país dels helvecis -per fi!!!- i un llibre de poemes de Salvat-Papasseït) (a ella La voz dormida i La maternitat d'Elna).

després hem gaudit de passejar per les rambles i per el centre de Barcelona, hem dinat junts, ens hem regalat les roses i hem continuat gaudint dels nostres somriures sabent que la diada és per nosaltres cada instant...

GRÀCIES!!!



P.S.: per saber més coses de Sant Jordi aquí

P.S.II: notícia científica al voltant de Sant Jordi aquí

imatge 1: Sant jordi lluitant amb el drac; Paolo di Dono Uccello; National Gallery. London. England.

imatge 2: Sant Jordi; Wassily Kandinsky; Collection Professor W. Löffler Zürich, Switzerland.

un link sobre Sant Jordi a Semirea aquí

felicitacions versions Gene:

a)
b)

dimecres, d’abril 22, 2009

up the irons!!! FLIGHT 666




ahir vai' gaudir del privilegi de veure al cinema FLIGHT 666 en la bona companyia del meu tete Isako!



què voleu que us digui... jo vai' passar-ho genial!!! òbviament; no podia ésser d'altra manera (l'únic punt negatiu fou recordar el fet que aquesta brutal gira no la vàrem poder veure per una maleïda pluja a Saragossa...).

potser alguns discutiran que aporta poquetes coses noves; però el sol fet de permetre'ns veure com s'ho feien per poder fer una gira anant allà on sempre es diu que no es pot arribar perquè és massa car, i decideixen montar-se un avió que pilota Bruce "air ride siren", i com la gent continua adorant la banda més gran de la història del Heavy Metal; és justificació suficient per poder gaudir de dues hores de documental, i bona música...

UP THE IRONS!!!




dimarts, d’abril 21, 2009

on anem a sopar?



doncs si teniu dubtes ja ha sortit la llista dels millors restaurants de l'any 2009:



+ info aquí

síntesi cuina de El Bulli aquí

són sols unes idees...

divendres, d’abril 17, 2009

el Guardià de Les Corts



doncs el Guardià pren vida... t'ho perdràs? jo, òbviament, no.

Dissabte, des de les 19 hores a Plaça Comes, Les Corts.

(i demà dissabte a SEMIREA més info...

dimecres, d’abril 15, 2009

la felicitat

possiblement la gran cerca de la filosofia i la metafísica ha sigut al llarg de la història, més enllà fins i tot d'allò del "qui som? d'on venim? on anem?", la cerca de la felicitat; o si més no, trobar què és...

doncs la felicitat se la troba i construeix cadascú... per sort, jo he trobat amb qui i aquesta persona sent quelcom recíproc...

aquesta imatge és el resum del cap de setmana (pau, joia, felicitat i amor...)

TERT

dilluns, d’abril 13, 2009

TERT



GRÀCIES vidameva per regalar-me aquest cap de setmana màgic amb tu...

gràcies vida per donar-te'm...

gràcies per fer possible donar-nos-nos...

TERT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dijous, d’abril 09, 2009

Dijous Sant'09 (ó Riells-Viabrea 1.1)



aquest dijous sant en el que ningú viatja en metro camí de la feina i allà gairebé no hi ha ningú, la Raquel i jo -quan un servidor acabi de comptar cel·luletes- marxarem fins a Riells-Viabrea per a gaudir d'unes estones de relax -i en la pau poder ésser més profitosos amb les feines pendents-.

espero que totes i tots pogueu gaudir d'uns dies meravellosos i que SIGUEU DOLENTS!!!

link

un altre

ens veiem a la tornada!!!

dimecres, d’abril 08, 2009

dubtes...



perdut com una vaixell abandonat a la seva sort entre les aigües d'una tempesta... aquesta és ara mateix la meva sensació. porto dues setmanes en les que una errada segueix una altra al laboratori; i clar, òbviament, els resultats, no surten, i hom comença a tenir la sensació d'entrar en una espiral de dubtes cada vegada més gran. I fins i tot, el que pot ésser pitjor, els que t'envolten comencen a tenir-ne dubtes al respecte i per tant por enfosquir el futur...

sí, potser, l'únic que em caldria és descansar durant les vacances i deixar de tenir mal de caps amb altres històries... el problema és que ara, les vacances les veig com una obligació i carregades de feina... si més no, i per una grandissíma sort, seran en la millor companyia possible...

són tantes les preguntes que aran ballen i es barallen en el meu cervell: serveixo per això? és una pèrdua de temps el que estic fent? és sols una petita mala ratxa? i si això tira endavant? i si no? dubtes, dubtes i més dubtes...

a vegades (o "de vegades" també ho accepta el "dlc") sento que tot seria molt més fàcil si no hagués tingut certs somnis i hagués tractat de cercar-los i obtenir-los... potser, tal vegada, caldria deixar de somniar i fotre'ns d'hòsties contre la realitat...

quadre: Falua perduda; Carlos de Haes; Depositado en Barcelona. M.N.A.C. Museo de Arte Moderno.


dimarts, d’abril 07, 2009

la puta de dios!!!



doncs resulta que més enllà de certs problemes els últims dies per preparar els gels dels westerns blots; ara resulta que una de les quatre línies cel·lulars amb les que treballava s'ha contaminat... amb lo qual la feina feta amb ella no serveix; i les transfeccions que havíem utilitzat tampoc han sortit bé...

queden cent dies per entregar la (maleïda) tesina i les dades o no arriben, o es perden o no surten...

haurem de seguir mirant endavant respirant amb calma i pensant que cap mal no és etern...

P.S.: sort que des de dijous marxem de "vacances" (cert grau de descans en perfecte companyia i una gran quantitat de feina pendent).

diumenge, d’abril 05, 2009

de col·leccions que deixen d'ésser-ho



durant molts i molts anys em vai' dedicar a cercar, retallar i guardar -fins i tot penjar a les parets de l'habitació- fotografies que m'agradessin o, simplement, que fossin de dones maques. En el fons, quelcom que gairebé tothom ha fet; com tenir penar els pòsters dels seus ídols -majoritàriament musicals-, així com les de les seves pel·lícules...

doncs bé, durant molts anys anaren emmagatzemant-se i collint pols, al temps que ocupaven un espai necessari per quelcom més útil... fins avui. Aquest matí he decidit fer dissabte, d'una altra part de la meva vida, i acabo d'acomiadar-me de tot allò (ben bé de tot no, han quedat unes petites restes, que qui sap fins quan duraran...)

és com qui porta molt de temps vivint amb la seva vida en una maleta o dins de capses i decideix que toca endreçar-se... doncs això és més o menys el que porto molt i molt de temps tractant de fer; potser no sóc gaire amic de segons quins tipus de canvis...

i mentre ho feia, acompanyat per versions de Leonard Cohen i el meu caparró marxava submergint-se en una idea de relat nascuda en les converses de confessions i coneixença eterna, al acabar m'ha vingut al cap una cançó que crec que podria il·lustrar allò que feu nàixer aquella compilació:



dissabte, d’abril 04, 2009

no dispareu el pianisa, la culpa fou del percuta (Bar Tomas)




imagineu-vos una persona poc dotada pel ball i encara menys per la música, o a l'inrevès, tant és!, essent l'encarregat de tocar l'ou (l'instrument musical es diu així? per què llavors 'nar a preguntar: "perdone, cómo suenan sus huevos?" podria ser divertit); l'altre opció que fos simbombista era plantejable, però dóna més joc veure'l moure's destarotadament amb l'ou a la mà (sí, seguim amb els jocs fàcils de paraules...). Doncs bé, també podria ésser tocador d'ampolles d'anís el mono; però li agrada massa tocar-les per buidar-les i després ja no veu si és o no el tocador de senyores... Algú creu que té un passat com a trianglista; però una nit, després de jugar amb l'ampolla d'anís, quan els cellos i contrabaixos feien un crescendo de por i els violis gairebé feien baixar els bombarders, els tocà el triagle com si fos una festa reggae i ell tot emporrat viatjant a recerca d'una truja fantàsticament verda... Doncs aquest gran tocador d'ou és més o menys malabarista a la banda mentre toca; així anima al públic i el fa embogir de riure amb els seus balls (he vist l'original del "daddy cool" que Boney M tractava d'imitar?); ì, òbviament, va fent conyes amb la secció de vents, que té a la seva esquerra, que al perdre bufera és om si la tramontana els afectés. Emperò, en un desafortunament moment, el percuta, a la seva dreta li diu quelcom, ell canvia l'ou de mà, el passa a l'esquerra, i seguint el ball, al girar-ho tot, especularment -i si voleu, també, espectacularment- li entafora l'ou a la trompeta... el qual òbviament, comenÇa a tenir problemes per a tocar, respirar és secundari "The show must go on"...

tota aquesta bogeria, i molt més!, ha donat de sí un meravellós dia per celebrar que demà fem 8 mesos. Només? Ja? I entre celebracions molt (uf com definir-les?) màgiques em acabat anat a que la Raquel tastés les braves del Tomàs:

on? aquí

clar que si voleu monòlegs, ja sabeu que no és lo meu, sóc callat i la vis comica no em fou donada... com a molt, si voleu, us xerro de poesia i aquestes coses de marietes... (algunes/alguns ja sabeu per on vai'... jejeje)

(Crec que el trombonista -gairebé sembla un insult- al donar-li un cop a l'esquena al de la trompeta ha fet que l'ou, de l'altre, s'enclatés a la cara d'un membre -no podia ésser una altra paraula- del púbic, dic públic...)

una cançó?



ull a la lletra!!! però per a lletra aquesta:

divendres, d’abril 03, 2009

viernes dolores?



si no recordo malament la tradició anomenava al divendres previ a divendres sant "viernes dolores" (en català seria divendres de dolors?)... això significa que per a moltes persones avui, tal vegada ja, és època de vacances... unes vacances que, com totes, es feien curtes; però, siguem sincers, s'agraïen infinitament... emperò, per la majoria dels mortals, com a molt, són quatre dies (i benviguts seran!; us ho garantitzo... tot i que serviran per fer molta feina).

bé, si més no, és divendres tarda... toca sortir de la feina i, si som capaços, no pensar gaire... o si més no, sols lo estrictament necessari...

gaudiu del cap de setmana... jo entre d'altres plaers em quedaré amb la lectura, com indica la imatge (extreta de: Nuclear Factor-KB in Development, Prevention, and
Therapy of Cancer; Carter Van Waes; 2007; CLinical Cancer Researh)

dimecres, d’abril 01, 2009

la vida en un western blot



doncs a cercar coses com aquestes; però que quedin més maques em dedico aquesta setmana i la vinent i resten molts W.B. encara per fer...

si més no, els resultats que donaren les més de 13 hores de feina final del divendres -és tota una setmana de feina darrera- sembla que donen allò que esperàvem...

a veure si la sort continua de la nostra banda...