dimecres, de maig 28, 2008

MOLTES GRÀCIES... I FINS AVIAT


Carta abierta al Sr. Ernesto "Txingurri" Valverde;

estimado "míster", quisiera decirle que me entristece el hecho que las circunstancias le hayan conminado a decidir poner fin a su singladura perica como entrenador. Creo que ha sido uno de las mejores, tanto a nivel personal como profesional, personas que han ocupado el banquillo de nuetro amado y centenario club.

Pese a lo obvio, desearía dejar constancia de mis mejores deseos para su futuro profesional; y ojalá, como dice su amigo Joan Golobart -quien les enseñó qué es y significa el RCD Espanyol de Barcelona- esperemos que algún día ese futuro suyo exitoso le entregue la copa que usted y esta entidad nos merecemos.

Sigo creyendo que el suyo hubiese sido una gran apuesta futuro para el club. No ha podido ser; pero pese a todo se ha ganado un lugar en mi corazón blanquizaul al lado de grandes de la talla de Xabier Azkargorta; conjuntamente con los sueños de Javier Clemente, el milagro de Luis Fernández, los títulos de Copa, y todos los destellos que me inculcó mi padre.

Durante dos años nos ha hecho soñar con este equipo, y tal y como reconoció en su rueda de prensa; quizá el momento más grande fue en Hampden Park cuando se pidió un aplauso para un equipo que sin haber perdido un partido no se llevaba el título.


Por todo esto, su trato y su estima hacia este club sólo puedo decirle Muchas Gracias por todo, Deseo que consiga los muchos éxitos que se merece, y que Podamos vernos pronto.


dilluns, de maig 19, 2008

aniversaris

Demà, 20 de maig, és el 14è aniversari de Diables de Les Corts ; per això el dissabte passat vàrem celebrar-ho.





Sé que fou un dia llarg per la gent que hagué de dedicar moltes hores per aconseguir que tot funcionés; però qui alguna vegada ha invertit moltes hores en una feina d'aquest tipus sap que la satisfacció arriba amb el gaudi d'altri.

No vai' poder assitir a la Tabalada -era complint amb el bàsket- però sí al correfoc en les tres facetes que sembla que em queden a la colla: servei d'ordre, La Meva Nena i "cridador".

Fou molt maco (re)trobar-se amb la "Pretoriana": las Viejas Glorias -la "meua" quinta-. De fet és bo adonar-se que ja som en la cinquena genaració, més o menys, dins de l'Entitat.

Però voldria felicitar, especialment, el Vè aniversari dels Tabalers de Les Corts.

per això us deixo aquest vídeo, l'autor és el Quim i és de http://www.lescorts.cc/ -sotmet a copyleft- (feu-hi una ullada) Si voleu mé informació visiteu: http://cat.creativecommons.org/ (Merci Marc)



A totes i a tots, per això us deixo aquí un text que ja té un cert temps i que vai' tenir l'oportunitat de llegir el 14 de desembre a Masferrer en l'actuació On vàremn perdre Nausícaa?

TABALS
una música que s'ha convertit
en la meva coimpanyia;
una de les més estimades.
Nit.
Reflexos de foc
a la foscor.
La sang s'altera
i la vida balla.
Cors bategant
des de les vísceres
del sentiment
de l'ànima.
Els cossos vibren
i el ritme
de la bacanal
composa
l'amor a la vida.
Festeig
de vi i dansa,
som onades
de la mar;
els tabals
fan marxar les penes
arribant l'alegria.
Goig de viure,
ballant la nit...

(Qui són els millors tabalers?)

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

QUI SÓN ELS MILLORS TABALERS???!!!

QUÈ VOLEM???!!!

QUÈ VOLEM???!!!

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!


dilluns, de maig 12, 2008

se nos rompió el amor...

avui he vist que hi ha qui s'ha atrevit, i òbviament ha fracasssat en l'intent, de cantar una cançó de "La Más Grande"... a més, des de fa molts i molts anys (jo era molt petit) em vai' enamorar d'aquest tema (si algú en té cap mena de dubte que pregunti al meu estimat amic Miguel Ángel "Michel" -pronunciï's a la francesa- Caamaño; que l'escoltà unes quantes vegades durant la carrera).

Val a dir que a més de la seva immensa veu la lletra és sublim.

Aquí us deixo una actuació.



Se nos rompió el amor
de tanto usarlo
de tanto loco abrazo
sin medidas
de darnos por completo
a cada paso
se nos quedó en las manos
un buen día

Se nos rompió el amor
de tan grandioso
jamás pudo existir
tanta belleza
las cosas tan hermosas
duran poco

Jamás duró una flor
dos primaveras
me alimenté de ti
por mucho tiempo
nos devoramos vivos
como fieras

Jamás pensamos nunca en el invierno
pero el invierno llega
aunque no quiera
y una mañana gris
al abrazarnos
sentimos un crujido
frío y seco
cerramos nuestros ojos y pensamos

Se nos rompió el amor
de tanto usarlo

next stop... Boston



Aquí us deixo el video oficial de la sortida de la Artemis Transat.

Veient-lo he recordat els dies previs i la sortida de la BWR... i he tornat a sentir l'emoció de les aventures que veus com naixen...

diumenge, de maig 11, 2008

The Artemis Transat



Aquest migdia s'ha donat la sortida a una nova edició de ARTEMIS TRANSAT, regata en solitari per l'Atlàntic Nord. Desde Plymouth fins Boston. Des del 1960 cada quatre anys tenim aquesta fita entre la humanitat i les aigües oceàniques. Avui en dia pot realitzar-se en Class 40 o en IMOCA Class 60

Des de la página web de l'organització podreu seguir la regata; però si voleu participar virtualment ho podeu fer de la pàgina de LiveSkipper com ja es va poder realitzar durant la BWR.


dimecres, de maig 07, 2008

d'enamoraments...


L'obra que veieu és Safo i Faon de Jacques Louis David. Per vore-la en viu i en directe hauríeu de 'nar fins e Leningrad, perdó, St Petersburg i visitar l'Ermitage
Aquesta preciosa obra, que fou criticada -hi ha masses cecs que ho són perquè no volen vore- representa l'últim encontre de la gran poetessa amb Faon, de qui ella era enamorada. Veiem com ella abanona la lira, la deixa a les mans del déu de l'amor, qui podria interpretar la peça que ella era escrivint -el pergamí que hi ha a les seves cames-. Ell sembla l'igual a déu... De fet veiem en els dits d'ell com l'acarona amb tendressa d'amor; però... la llegenda diu que l'amor d'ella no fou recíproc per això marxà fins la roca de Léucade i féu el que tots els enamorats feien des d'allà: saltar per llevar-se la vida...
¿Per què parlar avui d'aquesta història d'una de les més grans artistes i d'un quadre que ens parla d'una de les seves aventures amoroses? Llegiu aquí ho sabreu...
la idea és fer reflexionar sobre com arriba l'amor i com pot marxar i de les seves conseqüències...
Tot és conseqüència de qui de sobte apareix com un esperit un dia a la teva vida i al dia següent et lleves i t'adones que has somiat amb ella... i el pitjor de tot és saber que només la podràs veure en somnis i mai més a la vida real...
us heu enmaorat mai de cop?
heu sentit que l'amor us llevava la vida?
heu sentit mai que esteu patint un amor imposible?