diumenge, de novembre 08, 2015

Ni presionar Baños, ni la CUP: deixem que parlin!

 Ahir la nit veia a les xarxes socials una imatge associada a un corre-e per enviar a l'Antonio Baños per demanar que la CUP investeixi l'Artur Mas com a President de la Generalitat. Però, què coi és això? La passa important en tot el procés que estem vivint camí de la República Catalana és investir una persona concreta com a president? No pas!

En Mas, ens agradi o no, no és pas imprescindible per assolir l'objectiu de la independència de Catalunya. Hi ha moltes persones vàlides per presidir i dirigir aquest govern que ens ha de dur fins el nou estatus polític. Sincerament, l'important no és qui sinó el què; per això és important que com a societat permetem que JuntsXSí i les CUP puguin parlar, negociar i pactar: deixem que cerquin els punts comuns, molt més important ara per ara que les diferències, per a que puguin bastir la construcció del nou estat. I en aquesta senda hem vist florir la declaració entrada al Parlament i els annexos que ara broten.

Alguns diran que el candidat de la candidatura més votada és en Mas i per tant mereix que se li respecti aquesta possibilitat. És cert, però no hi ha majoria absoluta i, consegüentment, ara entra en joc la capacitat de diàleg i entesa. I l'objectiu és molt més important que qualsevol nom o persona. O és que sense en Mas no hi ha procés? Essent així el sector “unionista” ho tindria molt fàcil: masnicidi i llestos. No fotem! D'acord, el President Mas posà les urnes del nou9N (“responsable moral però no vaig fer res”), ha acceptat la voluntat popular (del poble) de voler caminar devers una superació de l'autonomisme; però també té un passat greu vers la ciutadania: pactar un Estatut cepillado i, entre d'altres, mantenir el puta-i-ramonetisme en molts casos associat a la dreta. Per què, parlem clar!, per què coi havia d'anar com a número quatre a la llista i ser el candidat?

Aviam, la CUP està acceptant que ens mantindrem a la UE, o voldrem intentar-ho, per posar un exemple de “claudicació” (tot i que la paraula és molt poc encertada); esperonem, sense presses (que no ens enganyin els mass-media, ni els unionistes ni els convergents, el temps no s'acaba pas demà 9 de novembre), les converses entre els partits dipositaris de la majoria social que demana un canvi de situació política a Catalunya. I aquest canvi està, ha d'estar, per damunt de noms personals. Sincerament, què hem votat: Catalunya independent o Mas president?


Deixam parlar, negociar i arribar a acords les formacions polítiques i no les pressionem en cap sentit. L'objectiu és gran no fem descarrilar el tren de la llibertat per estupideses sense importància.

P.S.: continuo essent votant d'ERC, per si algú pensava que aquest escrit el signa un votant de les CUP.