dimarts, de febrer 28, 2012

Resultats dels Oscar 2012 (i de la meva porra!)


Sempre que faig la porra dels Oscar, i especialment, al comprovar els resultats, m'envaeix una saudade...


Bé, els resultats d'enguany són:


 
 
Mejor película: The Artist

Director: Michel Hazanavicius, The Artist

Mejor Actor: Jean Dujardin, The Artist

Mejor Actriz: Meryl Streep, The Iron lady

Mejor Actriz de Reparto: Octavia Spencer, The Help

Mejor Actor de Reparto: Christopher Plummer, Beginners

Mejor Banda Sonora: Ludovic Bource, The Artist

Mejor canción Original: Bret McKenzie, The Muppets (Man or Muppet)

Película Animada: Rango

Mejor película extranjera: A Separation: Asghar Farhadi (Iran)

Dirección de Arte: Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo: Hugo

Cinematografía: Robert Richardson: Hugo

Vestuario: Mark Bridges, The Artist

Maquillaje: Mark Coulier, J. Roy Helland: Iron Lady

Mejor edición: Angus Wall, Kirk Baxter: The girl with the dragon tattoo

Efectos Especiales: Hugo

Mejor adaptación de Guión: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash: The Descendants

Guión Original: Midnight in Paris, Woody Allen

Edición de sonido: Philip Stockton, Eugene Gearty: Hugo

Mezcla de Sonido: Tom Fleischman y John Midgley: Hugo

Documental: Undefeated: Daniel Lindsay, T.J. Martin, Rich Middlemas

Mejor película corta, Live Action: The Shore: Terry George, Oorlagh George

Mejor documental corto: Saving Face: Daniel Junge, Sharmeen Obaid-Chinoy

Mejor Corto animado: The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore: William Joyce, Brandon Oldenburg

Així que de 24 estatuetes hem encertat 11, un trist 46%. A veure si l'any vinent tornem a superar l'habitual 50%.



diumenge, de febrer 26, 2012

Porra Oscar 2012

MEJOR PELÍCULA
- 'The Artist'
MEJOR DIRECTOR
- Michel Hazanavicius ('The Artist')
MEJOR ACTOR
- Jean Dujardin ('The Artist')
MEJOR ACTRIZ
- Meryl Streep ('La dama de hierro')
MEJOR ACTOR DE REPARTO
- Kenneth Brannagh ('My week with Marilyn')
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
- Berenice Bejo ('The Artist')
MEJOR PELÍCULA ANIMADA
- 'Chico y Rita'
MEJOR GUIÓN ORIGINAL
- 'Nader y Simin, una separación'
MEJOR GUIÓN ADAPTADO
- 'El topo'
MEJOR PELÍCULA DE HABLA NO INGLESA
- 'Nader y Simin, una separación' (Irán)
MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
- 'La invención de Hugo'

MEJOR FOTOGRAFÍA
-'La invención de Hugo'
MEJOR VESTUARIO
- 'The Artist'
MEJOR MONTAJE
- 'La invención de Hugo'
MEJOR EFECTOS VISUALES
- 'La invención de Hugo'
MEJOR MAQUILLAJE
- 'La dama de hierro'
MEJOR EDICIÓN DE SONIDO
- 'Caballo de batalla'
MEJOR SONIDO
- 'Caballo de batalla'
MEJOR BANDA SONORA
- 'Caballo de batalla'
MEJOR CANCIÓN
- "Man or Muppet" ('Los Muppets')
MEJOR DOCUMENTAL
- 'Pina'
MEJOR CORTOMETRAJE
- 'Raju'
MEJOR CORTO DOCUMENTAL
- 'The Tsunami and the Cherry Blossom'
MEJOR CORTOMETRAJE ANIMADO - 'La Luna'

divendres, de febrer 24, 2012

Nova era a Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona després de la Qüestió de Confiança


Ahir es va procedir a la votació de la qüestió de confiança a la junta de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. El resultat fou clar: la junta no assolí la confiança necessària per mantenir-se al front de l'entitat. Les conseqüències? El temps ens ho dirà.

La vetllada d'ahir fou una situació extraordinàriament tensa i poc agradable. A les prèvies es notava el neguit per tot allò que comportava la situació: haver-se vist obligats, una sèries de colles, a demanar a aquesta qüestió de confiança degut a la derrota que prenia la direcció de l'entitat. La tensió quasi de faccions, fomentada des de la segregació que fomentava el “amb mi o contra mi” de la junta (només cal tenir present l'esbiaixada i tergiversadora convocatòria per a l'assemblea, es podia, com diu el tòpic, tallar amb ganivet.

Fou la d'ahir una assemblea poc reeixida. Al final fórem un 63% de les colles membres les que assistírem a l'assemblea, de fet, i veient els resultats de la votació, les dades són, pràcticament, les mateixes de les de l'última jornada electoral (inici de la greu malaltia de la nostra estimada entitat). M'agradaria saber què en dirien al respecte els analistes si això fos de rellevància mundial. A més a més, crec que, ¿potser per la por a perdre o perquè tothom per una vegada prenia consciència de la greu situació?, les intervencions foren de poca volada; com si es volgués convertir el tràngol en un repte a primera sang i no a mort. I com deia una samarreta ahir, allò era un assumpte de vida o mort. Tot i que hi ha qui també creu que no era si més no la crònica d'una mort anunciada.

Jo crec que les raons dels promotors de la qüestió de confiança es podrien resumir en (tot i que l'exposició no acabà de palesar-ho):

  • La manca democràtica que aquesta junta ha suposat per l'entitat, ja que s'han pres decisions, fossin positives o negatives, sense el coneixement ni el consentiment de l'assemblea.
  • Una posició de manca de respecte de la junta vers els representats de les colles, dins i fora de les assemblees, pel fet d'ésser oposició.
  • Haver amagat informació a l'assemblea i haver-la donada només quan certs socis han demanat explicacions.
  • Haver donat informacions contradictòries en diferents assemblees i acusar de mentir qui assenyalava aquesta situació.
  • Una gestió inadequada dels assumptes interns.
  • Una organització nefasta de certs esdeveniments d'importància.
  • La generació i propagació de rumors, infundats, generadors de violència i mala maror en el si de l'entitat.

Front això, la junta replicà amb el seu discurs que hem viscut durant dos anys: tergiversació maniquea i victimisme arribant al paroxisme al afirmar la presidenta que si no eren benvolguts ells agafaven el seu programa i se'l guardaven a la bossa i prou. Quin programa? Aquell que presentaren dient “Nosaltres ens presentem perquè no volem que el Natxo torni a ésser president”? Que ningú oblidi aquella nit perquè fou l'inici de molts dels mals actuals.

Simptomàtic d'aquesta manera de fer, i ja tornant a la nit d'ahir, fou l'encesa intervenció des de la junta en les rèpliques i contrarèpliques, que ells mateixos hagueren de frenar-se. Res de nou en la conjuntura de l'Infern en els últims mesos. De la mala gestió també podria ésser exemple la poca claredat amb certs aspectes del funcionament de la jornada d'ahir, tot i considerant les dificultats degudes a la manca de legislació específica no es podien tenir dubtes respecte quòrums, cens, votació, recompte. I, novament, ens assabentem, quan no toca, de dades referents a la gestió de l'entitat. Els números no s'havien de presentar ahir, tot i que serviren per escoltar el primer comentari positiu vers la junta anterior.

A l'altra mà trobaríem les, des de la meva humil opinió, intervencions reeixides d'en Jaume Quiles, d'en Jordi Ullate i el representant de Diabòlica.

No puc obviar que, novament, es carregaren les tintes vers dos ex-presidents, el Sr. Ullate i un servidor, com si fóssim dues encarnacions malignes amb l'únic desig de fer mal a aquesta entitat. Tot i que, òbviament, no mereixerien cap comentari, aquestes estultes opinions, a més de falses, han generat una ferida molt gran a Coordinadora.

Sigui com vulgui, al final s'arribà a la votació i, com he dit prèviament, els resultats foren pràcticament els mateixos de la nefasta jornada electoral de la vigília de Sant Josep de l'any 2010. A la pregunta, òbviament, i seguint l'estil de la junta, incorrectament redactada, Dónes la teva confiança a l'actual junta de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona? (ara parlo de memòria, quan aconsegueixi les dades oficials les ajustarem) 22 sí, 13 no, 6 blancs/nuls sobre 41 colles acreditades, generant-se 24 abstencions. Això significa que la junta no té la confiança de l'assemblea ja que necessitava una majoria absoluta respecte el cens, és a dir, 33 vots “sí”.

Fins aquí hauria d'haver arribat la vetllada. S'aixeca acta, s'acorda que l'actual junta presentarà els números, que pertoca fer-ho entre gener i febrer, habitualment es feia al febrer però amb l'extraordinària sembla que no es podia fer l'ordinària, i es convocaran eleccions. Però no fou així. Això que havia de succeir sí succeí; emperò, un reguitzell (cinc?) de colles decidiren, millor dit, ja portaven decidit, abandonar la Coordinadora perquè creuen que es no no es veuen defensats ni ells ni els seus interessos dins de l'entitat. Crec que això no tocava ahir, i que calia esperar fins la propera reunió. A aquestes colles (pioneres de les que les seguiran?) se les podria acusar que elles sí han marxat quan les decisions no els han agradat, quelcom que alguns han esgrimit més d'una vegada envers aquells que manifestaven oposició respecte les decisions de la junta. Òbviament, cadascú és lliure de fer allò que cregui més convenient. Ara bé, també cal dir totes les veritats, com per exemple que, i és sabut que certes colles de Barcelona fa temps que somniaven fer una Coordinadora de colles només de la ciutat de Barcelona, aquest projecte s'estava, com a mínim gestant i ja s'havien fet contactes, fa força mesos, per tenir un primer president “de prestigi”. Així que potser alguns que semblava que haurien de plorar la derrota d'ahir ja estan celebrant una possible victòria.

Els temps presents i futurs per a la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona no són gens afalagadors. Són i seran molts durs; però estic plenament convençut que hi ha moltes persones, en nom de moltes colles, que lluitaran per dur aquesta nau a bon port, o si més no, al millor port possible. Encara estem immersos a la tempesta que ha provocat la mala i inconscient gestió de l'entitat, espero, emperò, que ara voldrem bogar tots plegats per trobar un bon rumb cap a la destinació somniada.


P.S.: Voldria fer un aclariment personal: El meu comentari respecte a resposta que vaig dir que el company Jan Ribalaiga encara no m'havia donat (referent a la formació de candidatures de les passades eleccions) fou, crec segons la conversa ulterior, erroni. Vaig fer referència a una altra persona. Et demano Jan, novament, disculpes. Errare humanum est.

P.S.II: Per si algú vol saber-ho les colles que abandonaren ahir la Coordinadora foren (si no em descuido ningú): Barri Gòtic, Kinta Forca (amb el mateix escrit?), Poble Sec (amb dos càrrecs, inclòs Presidència a l'entitat), Tarascaires i Guspires de Sants (amb dos, ara mateix, càrrecs a la junta).

Corol·lari: Espero i desitjo poder seguir lluitant per un millor món de la cultura del foc a Barcelona com a representant de Diables de Les Corts, la colla a la que pertanyo. Continuarem cremant petit qui peti. Sempre lluitant fins a la victòria.

dijous, de febrer 23, 2012

Qüestió de Confiança a #diablesbcn


La d'avui a Coordinadora és una vetllada important i de rellevància història dins dels vint-i-cinc anys de l'entitat. Avui votarem la qüestió de confiança vers l'actual junta.

Arribar a aquesta situació no és gens positiu, indica que la situació interna no és la de les aigües calmes que permeten un bon solcar les mars, ens mostra que estem en plena tempesta i que no sabem si a més a més de sotsobrar la nau serà capaç de suportar-la i veure l'eixida del sol amb l'arribada del bon temps. Tot i això, ens demostra que encara hi ha qui creu en aquesta entitat i en les seves bases fonamentals.

Qui em coneix pot deduir què espero d'aquesta vesprada, i també hauria d'ésser capaç de deduir les meves motivacions: les mateixes que vaig defensar en dues candidatures a presidir l'entitat. També hauria d'ésser conscient que vaig dir en perdre aquella nefanda nit que només volia ésser oposició constructiva des de la meva posició de representant de la meva colla. I així ho hem fet en aquests quasi dos anys.

No és gens afalagador haver de dur el malalt al quiròfan per a realitzar una operació quasi a vida o mort per intentar superar les fractures internes, però esperem que no se'ns quedi a la pedra i que pugui superar la recuperació. No és la primera vegada que l'entitat ha de fer front a una situació delicada, esperem que no hagi de tornar per aquests viaranys. Espero i desitjo que un futur molt més esperançador se'ns mostri a la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona des d'aquesta mateixa nit.

[anotació: degut a problemes logístics aquest escrit no pogué veure la llum fins el dia següent (24 de febrer de 2012) de la data que pertocava ésser publicat]

dimecres, de febrer 22, 2012

Dimecres de Cendra 2012



Avui és Dimecres de Cendra, així que com és tradició, Diables de Les Corts, tornarem a fer el nostre espectacle per representar aquesta lluita entre la festa i el recolliment, l'eterna pugna entre el déu Momo i la Quaresma.

A més, aquest any del nostre divuitè aniversari com a colla, tornem a presentar certes modificacions en l'espectacle per tal d'aconseguir que agradi encara més al públic.

Qui ens ha vist fer els "nostres espectacles" ja sap que oferim: una història on es barreja la pirotècnica festiva amb el teatre i la música. Esperem que cada vegada sigui millor.

US ESPEREM! NO TE'L PERDIS: ELLA MAI NO HO FARIA!


Així comença:

Cortsenques i cortsencs,

La història de la humanitat és una pugna entre la vital necessitat del gaudi i l'obligació de les imposicions laborals. Quan el fred de l'hivern encara no permet somniar amb el ressorgiment primaveral de la vida, el poble sembla sucumbir sota el jou dels contractes signats durant les partides d'escacs dels déus.

Vols saber com acaba?

Vine avui a les 21 hores a la Plaça Comas de Les Corts i gaudiex! 

 

dilluns, de febrer 20, 2012

Els Yoga 2012

I no poden faltar els imprescindibles YoGa!


Per si voleu saber més del col·lectiu CataCric seguiu aquest enllaç.


El colectivo Catacric (Catalans Critics), reunido en la noche del 8 al 9 de febrero del 2012, en un céntrico lugar de Barcelona, ha decidido otorgar los 23º anti-premios YoGa a lo peorcito de la producción cinematográfica del año 2011.
En sus deliberaciones, el jurado, anónimo (que no Anonymous) y mutante, como cada año, desde hace 23 inviernos, ha tenido en cuenta las apreciaciones, comentarios y sugerencias de los lectores de esta web, algunas de cuyas propuestas ya habéis podido leer en días anteriores.
La crisis ha hecho que no hayamos podido invitar a la gentil Carolina Bang a recoger su YoGa del año pasado: lo sentimos, madrina. Otra vez será.
Cine español
Peor película: YoGa “No me vuelvas a contar cómo pasó”, a La voz dormida, de Benito Zambrano.
Peor director: YoGa “Mientras duermes”, a Juan Carlos Fresnadillo, por Intruders.
Peor actor / actriz: YoGa “Tu lo que quieres es que me coma el tigre”, a Roberto Álamo y Marisa Paredes, por La piel que habito.
Cine extranjero
Peor película: YoGa “Habemus plastam”, a El árbol de la vida, de Terrence Malick.
Peor director: YoGa “Mel-eñeco” a Jodie Foster, por El castor.
Peor actor: YoGa “En busca del aura perdida”, a Harrison Ford, por Cowboys & Aliens, Morning Glory, Medidas extraordinarias y Territorio prohibido.
Peor actriz: YoGa Para qué sirve un Oscar (o dos), a Hilary Swank, por Noche de fin de año, La víctima perfecta y Betty Anne Waters.

Premios especiales
YoGa “Promoción fantasma”, a Eduardo Chapero Jackson (Verbo), Isaki Lacuesta (Los pasos dobles) y Miranda July (El futuro)
YoGa “Catalunya über alles“, a los premios Gaudí 2012, con una mención especial al discurso del rey: ¡Joel, qué discurso!
YoGa Uno de los nuestros: No es ‘País’ para egos, a Carlos Boyero.

El resultat dels premios Goya 2012

I al final de la nit, els guanyadors/es foren:



-Mejor película: "No habrá paz para los malvados".
-Mejor director: Enrique Urbizu ("No habrá paz para los malavados").
-Mejor actor: José Coronado ("No habrá paz para los malavados")
-Mejor actriz: Elena Anaya ("La piel que habito").
- Mejor interpretación masculina de reparto: Luis Homar ("Eva").
- Mejor interpretación femenina de reparto: Ana Wagener ("La voz dormida")
- Mejor actriz revelación: María León ("La voz dormida").
-Mejor actor revelación: Jan Cornet por ("La piel que habito").
- Mejor dirección novel: Kike Maíllo por "Eva".
-Mejor guión original: Enrique Urbizu y Michel Gaztambide por "No habrá paz para los malvados".
-Mejor guión adaptado: "Arrugas".
-Mejor largometraje de animación: "Arrugas".
-Mejor documental: Isabel Coixet por "Escuchando al juez Garzón".
- Mejor cortometraje de ficción: "El barco pirata", de Fernando Trullols.
-Mejor diseño de vestuario: "Blackthorn".
-Mejor dirección artística: "Blackthorn".
-Mejor dirección de fotografía: "Blackthorn".
- Mejor dirección de producción: Andrés Santana ("Blackthorn").
- Mejor música original: Alberto Iglesias ("La piel que habito").
- Mejor canción original: "Nana de la hierbabuena", de Carmen Agredano ("La voz dormida").
- Mejor sonido: Licio Marcos de Oliveira e Ignacio Royo-Villanova ("No habrá paz para los malvados").
- Mejor montaje: Pablo Blanco ("No habrá paz para los malvados").
- Mejores efectos especiales: Arturo Balseiro y Lluís Castells ("Eva").
- Mejor maquillaje y/o peluquería: Karmele Soler, David Martí y Manolo Carretero ("La piel que habito").
- Mejor cortometraje documental: "Regreso a Viridiana", de Pedro González Bermúdez.
- Mejor cortometraje de animación: "Birdboy", de Alberto Vázquez Rico y Pedro Rivero.
-Mejor películaeuropea: "The artist".
-Mejor largometraje iberoamericana: "Un cuento chino".

Això suposa un encert de 20/28, és a dir, un 71,43%.


diumenge, de febrer 19, 2012

La porra dels Goya 2012

- Mejor película:
No Habrá Paz para los Malvados
- Mejor dirección:
Enrique Urbizu por No Habrá Paz para los Malvados
- Mejor actor:
José Coronado por No Habrá Paz para los malvados
- Mejor actriz:
Elena Anaya por La Piel que Habito
- Mejor actor de reparto:
Lluis Homar por Eva
- Mejor actriz de reparto:
Ana Wagener por La Voz Dormida
- Mejor guión original:
No Habrá Paz Para Los Malvados
- Mejor guión adaptado:
La Voz Dormida
- Mejor dirección novel:
Kike Maíllo por Eva
- Mejor actor revelación:
Jan Cornet por La Piel que Habito
- Mejor actriz revelación:
María León por La Voz Dormida
- Mejor película iberoamericana:
Violeta se fue a los cielos (Chile)
- Mejor película europea:
The Artist (Francia)
- Mejor película de animación:
Arrugas
- Mejor documental:
Morente
- Mejor dirección de producción:
Blackthorn
- Mejor montaje:
No Habrá Paz para los Malvados
- Mejor fotografía:
Blackthorn
- Mejor dirección artística:
Eva
- Mejor música:
La Piel que Habito
- Mejor diseño de vestuario:
La Voz Dormida
- Mejor maquillaje y/o peluquería:
La Piel Que Habito
- Mejores efectos visuales:
Eva
- Mejor sonido:
No Habrá Paz para los Malvados
- Mejor canción original:
Nana de la hierbabuena de La Voz Dormida
- Mejor cortometraje de ficción:
Matar a un niño
- Mejor cortometraje de animación:
Ella
- Mejor cortometraje documental:
Alma
- Goya honorífico:
Josefina Molina

dimarts, de febrer 14, 2012

Protegim la Patum però no el "Món del foc"?


  El passat dia 9 saltava la notícia que La Patum podia esdevenir la primera festa catalana amb una llei pròpia que hauria de garantir i perpetuar la seva realització.

Aquesta llei, que al ésser pionera a Catalunya es podria fer seguint l'exemple de la realitzada a País Valencià amb el Misteri d'Elx, es vol fer per salvaguardar la celebració del corpus berguedà que és Festa Patrimonial d'Interès Nacional i la Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Com informa la pròpia web de La Patum, i es podia recollir en diferents mitjans de comunicació:

Aquest matí els membres de la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya s’han desplaçat fins a l’Ajuntament de Berga per treballar conjuntament la proposta sobre la Llei de Patum. Durant la jornada, el gerent del Patronat Municipal de La Patum, Albert Rumbo, ha fet una breu introducció de la festa i tot seguit s’ha presentat el vídeo documental ‘Patum, Patrimoni de la Humanitat’. A continuació, el secretari de l’Ajuntament de Berga, Antoni Pérez, ha exposat la proposta de Llei de La Patum i l’alcalde, Juli Gendrau, ha justificat els motius d’aquesta.
Els punts centrals de la proposta que s’ha debatut durant la jornada de treball d’aquest matí es basen en la protecció de la festa, en la garantia del seu finançament, la millora de la promoció i el foment de la investigació i la salvaguarda del patrimoni. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Berga i des del Patronat de La Patum s’ha proposat que el Parlament accepti la proposta de redactar aquesta Llei que ha de preveure un nivell de protecció singular que en garanteixi el màxim respecte i també que asseguri la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Berga, a través del Patronat de la Patum, en la conservació i restauració de les comparses i els seus elements; a nivell jurídic, la protecció de la imatge, la música i l’ús de les marques registrades; i a nivell pressupostari, la garantia del finançament. En aquest sentit, pel que fa al finançament, s’ha demanat que la Generalitat destini una partida específica al mecenatge de La Patum de com a mínim un 33% del pressupost de la festa i que hi hagi una recerca de persones físiques o jurídiques que col·laborin econòmicament amb el finançament de La Patum.
La predisposició dels representants dels diferents grups parlamentaris de la Comissió de Llengua i Cultura del Parlament de Catalunya ha estat molt positiva, i és que tots i totes han coincidit en la necessitat d’una Llei que garanteixi La Patum com a festa amb unes característiques que la fan única i que com a tal mereix per tant una Llei que la protegeixi i vetlli per la seva preservació. En aquesta línia, s’ha acordat que l’Ajuntament de Berga assumirà l’elaboració del redactat del projecte de Llei i que a partir d’aquí es farà un treball en xarxa entre els diferents parlamentaris de la Comissió que ha de permetre agilitzar el procés per tal de poder traslladar la filosofia patumaire no partidista i el projecte de Llei al Parlament de Catalunya.
L’alcalde de Berga, Juli Gendrau ha aprofitat per agrair als representants parlamentaris la seva visita a la ciutat, fet que paral·lelament han agraït també els representants ja que, han dit, sovint reben moltes propostes però poques vegades se’ls convida a visitar el terreny i el fet d’haver pogut estar a Berga i conèixer la festa a través del documental i amb la visita a la Casa de La Patum, els ajuda a poder treballar per una proposta que s’agafen ‘com una demanda ciutadana’.
A la jornada de treball hi ha assistit els i les portaveus de la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya dels grups parlamentaris de CiU, Àngels Ponsa i Roca; del PSC, Consol Prados Martínez; d’ERC, Pere Bosch Cuenca; de SI, Antoni Strubell i Trueta; el diputat de la Comissió del PPC, Juan Milián Querol; la diputada de la Comissió del grup parlamentari ICV-EUiA, Laura Massana i Mas; l’alcalde de Berga, Juli Gendrau; la diputada de CiU, Montserrat Ribera; la diputada del PSC Judit Carreras; la primera tinent d’Alcalde, Maribel Iglesias; el regidor de Festes i Esports, Jaume Vegas; la regidora del grup municipal del PSC, Ermínia Altarriba; el regidor del grup municipal del PP Joan Antoni Lopez; el gerent del Patronat de La Patum, Albert Rumbo; i la vocal dels caps de colla del Patronat de la Patum, Queralt Cortina.

És aquesta una gran notícia per el món de la cultura popular i tradicional d'arrel catalaa, però és una notícia que arriba tard i, el que és més greu, NO afronta la realitat de les necessitats del col·lectiu.

Fa ja molts anys, força abans de la problemàtica encetada per la Directiva 2007/23/CE, la coneguda com a “Llei Europea del Foc”, la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, inicià una campanya amb la intenció original d'oficialitzar i salvaguardar els “diables infantils”, i que acabà esdevenint un projecte, al que se sumaren ulteriorment la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, per tractar de declarar el món del foc (correfocs, cercaviles, i qualsevulla activitat amb foc pirotècnic) com a bé d'interès cultural nacional.

Aquell projecte peticionari, que més d'una junta de Coordinadora ha defensat, es fa ara més urgent i necessari: alguns han decidit (re)crear una ferida tràgica i separar el món de la cultura del foc en dues classes, els privilegiats protegits i la resta.

Molta gent al llegir la notícia ha recordat la manifestació del 7 de febrer del 2009 a Berga. Aquella reivindicativa jornada ens aplegàrem tot el món de la cultura del foc dels Països Catalans per reclamar defensar allò que és nostre, part intrínseca de la cultura d'arrel catalana. Allà érem totes i tots, sense distincions, plegats per lluitar i combatre fins l'última gota de sang, fins l'última espurna per assolir-ho i aquest era l'esperit que esperàvem que podríem mantenir sempre.


Aquesta escissió ens farà recordar a certes persones molt implicades durant tot el procès que suposà la transposició de la normativa europea que llavors ja tinguèrem certes desavinences, però que ens havien de fer més forts per poder construir aquesta unitat necessària per la salvaguarda de la nostra cultura. No és moment de fer-nos més mala sang, però és cert que resta molta feina per assolir els objectius i es vol tornar a vendre el fum que la feina resta feta. El món de la cultura del foc, pirotècnic o no, hauria de treballar conjuntament, a tots els Països Catalans i a més s'hauria de fer amb la resta de la cultura popular i tradicional d'arrel catalana. Assolir fites és postiu, però no fer-ho generant categories socials. Durant molt de temps se'ns negà la possibilitat d'assolir aquest reconeixement com a bé cultural del país, i ara es fa generant la divisió en comptes de fer-ho de forma holística.

Que ningú ho oblidi mai: La Patum és un element de la nostra cultura del foc, ens sembla meravellós que aquesta passa s'hagi donat i s'aconsegueixi; però seria una terrible errada que només un acte de tota la cultura del foc fos protegit i la resta de la cultura del foc en quedés exclosa.



P.S.: M'agradaria saber quina és la postura de Federació, Agrupació, Coordinadora, Centenaris, i la resta de grans ens del món de la cultura del foc dels Països Catalans.

El maleït efecte aspirina®


Sí, el RCD Espanyol tenim un complex aspirina® i el diumenge passat fórem incapaços, en una ocasió modèlica per fer-ho, de desfer-nos-en.


A la matinal del diumenge ens enfrontàvem al cuer, contra qui ja havíem perdut a la primera volta, algun resultat del dia previ ens havia afavorit, el Barça havia perdut (resultat que no ens afavoria) i la lògica feia preveure un resultat que, combinat amb una hipotètica victòria nostra, ens faria passar la setmana en quarta posició, hauríem dormit en Champions.

Després de la decepció copera, l'aficionat perico, veient la situació a la classificació en lliga s'ha il·lusionat amb la possibilitat de tornar a jugar a Europa l'any vinent. És ben coneguda la muntanya russa de sensacions que és el cor perico en funció de pocs resultats seguits i combinats. Però sembla que estem aprenent de certes errades, i per això tenim molt viu, i per la proximitat en el temps, de grans desil·lusions passades. Tot i això, el diumenge era el dia perfecte per des-fer-nos de fantasmes del passat, era l'oportunitat de donar-nos una injecció de moral i aconseguir posar certa distància amb els perseguidors. Haver superat el partit i desempallegar-nos dels fantasmes era demostrar-nos com a equip, com a conjunt, que tenim dret a somniar i que el passat és aquella lliçó d'història que ens ensenya què no fer.

Malauradament no fou així. L'equip no fou capaç d'ésser ell mateix, exceptuant quasi la mitja hora que envolta el descans, on amb certes guspires d'ell mateix trenà algunes jugades amb el seu estil i que si una sola de les clares oportunitats hagués entrat avui escriure, sens cap mena de dubte respecte la importància de no adormir-se en el llorers de l'autocomplaença.

I per què? La fàcil explicació futbolística es redueix a que nosaltres no la ficàrem i el Zaragoza ens clavà dos. Però més enllà de la perogrullada caldria saber si hi ha alguna possible explicació per la desfeta. Segur! Més enllà de la broma fàcil que trigàrem a treure'ns la son de les orelles, l'explicació rau en les nostres virtuts, que són espases de doble tall de forma conjunta amb els nostres mals endèmics: la joventut implica inexperiència i a pilota aturada som una calamitat.

La situació de diumenge calia saber afrontar-la amb certa mà dreta, però la inexperiència, manca lògica en molts dels nostres jugadors, pot tenallar-te i saber reaccionar. No oblidem que fou el mateix que ens succeí davant el Mirandés. Podríem afirmar que un grup tan jove, com si fos un únic organisme, encara ha d'aprendre a gestionar les situacions d'estrès (un altre concepte científic degradat). A més a més, quan semblava que s'agafaven les regnes de la situació, arribà el cop; i això encara féu més mal. I per més inri, vàrem perdre el control del centre del camp i quasi es convertí l'equip en un pollastre sense cap tot cor on les parts lluitaven cadascuna per separat.

Així que sí, crec que la inexperiència és la nostra enemiga més ferma, però com no hi ha més remei que fer via, el propi camí ens aportà les vivències que ens han d'enfortir: allò que no ens mata ens fa més forts. Així que ara cal saber (aprendre?) a gestionar la situació i oblidar què podríem assolir el dissabte i simplement tornar a pensar a partit a partit. No puc arribar a creure que els jugadors no sortissin motivats, possiblement l'excés de motivació els deixà, degut a la por a perdre, garratibats.

Només ens resta una opció: treball, treball, treball; esforç, esforç, esforç. Tots units hem de continuar tirant del carro d'aquest equip, tenim dret a somniar i quelcom encara més important: a fer realitat els nostres somnis.


P.S.: Si algú té intenció de relacionar el títol de l'entrada amb la final de la UEFA del 88 li recordo les paraules de l'antiheroi de Rostand:



CAVALLER
Teniu el nas gran!

CYRANO
Es diu "gros".

CAVALLER
Eh?

CYRANO
Res més? Oh, no! És massa curt, minyó!
Se'n podrien dir de coses amb matís vexador
i amb tons tan variats! Preneu-ne algun exemple:

Agressiu: Jo senyor, si tingués aquest temple
manaria a l'instant que algú me l'amputés.
Amical: No suqueu al got el vostre excés?
Per a beure us aconsello que useu un tub d'assaig.
Descriptiu: És un roc? És un pic? És un faig?
Què dic un faig?No,no, que és tota una muntanya!
Tafaner: No serveix per res aquesta llarga banya?
Potser per escometre o bé de cornucòpia?
Divertit: Vós teniu una forma ben pròpia
d'estimar els ocellets! Observo plomissol
al pal de galliner on reposen del vol.
Truculent: Oi senyor, que quan traieu el fum
pel vapor del tabac que us surt d'aquest tendrum
hi ha algú que crida "foc!" amb tanta fumarada?
Previsor: Vigileu! Per ell arrossegada
amb aquest pes, la testa us pot caure al trespol.
Tendre: Si no hi planteu un petit para-sol,
tinc por que no se us torni tan vermell com un rave.
Pedant: Només la bèstia que Plaute batejava
amb el nom d'hipocampalefantocamell
duia sota el front tanta carn amb farcell.
Enfàtic: I cap vent no pot, nas magistral,
constipar-te sencer, llevat d'un fort mestral.
Dramàtic: És com el Mar Roig sempre que sagna.
Sorprès: Pel perfumista fóra un anunci magne.
Líric: Sou un tritó o una clàssica cita?
Càndid: El monument, a quina hora es visita?
Respectuós: Saludo amb una barretada:
d'això se'n diu, senyor, tenir casa parada.
Pagès: Poc que és un nas, això d'aquí davant!
Potser és un melonet. Potser és un nap gegant.
Militar: L'objectiu de la cavalleria.
Pragmàtic: No voleu rifar-lo a la loteria?
Probablement, senyor, serà el premi més gros.
En fi, plagiem Príam en un sanglot conmós:
contempleu aquest nas que als trets del seu senyor
privava d'harmonia; n'és roig, el traïdor.

Tot això, més o menys, hauríeu d'haver dit
si sabéssiu de lletra, si fóssiu instruït.
Però d'instrucció no en teniu, ho heu d'admetre,
lamentable persona, i pel que fa a la lletra
només teniu les tres de la paraula "ruc".

dilluns, de febrer 13, 2012

Els horaris del futbol

El futbol és un esport que es juga diumenges a la cinc de la tarda i es veu dempeus.


L'afirmació superior ha passat a millor vida, de fet, ha anat modificant-se amb el pas del temps, però la mentida més gran que ara mateix sosté és afirmar que el futbol és un esport. Ara per ara és un negoci. Un negoci pensat i orquestrat per beneficiar i enriquir només uns pocs.

El futbol, quan només era un esport, era una passió que es transmetia familliarment, avui en dia, això cada vegada és més difícil: els mass-media ofereixen una visió totalment esbiaixada i quasi monotemàtica i a més a més, el negoci de la televisió no està pensat pels socis.


Com la majoria de lectors d'aquest blog sabeu sóc perico. Ho sóc per herència familiar, i fa molts anys que en sóc soci, i molts més que hi vaig al camp a veure futbol. I com a tal, i al igual que la majoria de seguidors d'equips "modestos" cada vegada veiem més oblidat allò dels partits els diumenges a les 17 hores, o a les 19 en horari d'estiu: la televisió imposa horaris.

Una televisió que després distribueix el pastís injustament, així que a la majoria ens toca ésser cornuts i pagar el beure. Amb aquestes propostes, aconsegueixen que més gent pugui veure els partits al sofà de casa, però cada vegada hi ha menys gent a molts camps de futbol, a totes les categories.


Cada vegada estic més fart d'haver de patir partits en horari nocturn, fins i tot més tard en inici que obres teatrals o concerts; sabent que a més a més de l'horari de vermut, possiblement tindrem l'horari de la migdiada aviat. Així és difícil aconseguir transmetre aquesta passió a la jovenalla, o difícil mantenir-la essent una persona gran, i compaginar-la amb segons quins horaris laborals (aquesta última presima és una batalla perduda quan el 'prime-time' ha passat a ésser quarts d'onze!). Cada vegada és més evident que demanar seny en aquest país és com demanar una pluja monsònica a Atacama.

Així que només puc acabar aquest escrit dedicant-li al Sr. Roures una frase d'un bon amic:

"No me cago en tu padre para no darte pista, hijo de puta!"

P.S.: demanem disculpes a les putes i a qui no conegui el seu pare.

Els "indignats" contra la Cultura Popular i Tradcional d'arrel catalana

Aquesta entrada podia haver-se intitulat "indignat amb els indignats", però haugés estat massa poc explícita, així que he triat un títol molt més explicatiu.


El passat divendres s'iniciaven les festivitats de Santa Eulàlia a la ciutat de Barcelona, i un dels actes més nostrats és l'anomentat "Protocol de l'Àliga de la ciutat". Aquest consisteix en:




com podem extreure del programa de les festes i que si ens volem submergir una mica en la seva història podem fer una ullada ràpida als Protocols Festius de Barcelona.

Resulta, com podem llegir a Nació Digital, que un grup de manifestants, sota el paraigües del concepte "indignats" -quelcom cada vegada més difós-, s'atançaren fins l'acte per escridassar "pan y circo", entre altres estupidesses similars. Sembla ésser que també ho feren el diumenge en l'acte d'inauguració del polèmic monument homengatge als castellers.





Em sembla una vergonya i d'una capacitat intel·lectual nul·la tractar de boicotejar un acte de cultura popular i tradicional com aquest per tractar de manifestar-se contra l'stablishment polític. És ésser estúpid i no voler saber què és allò que t'envolta tractar d'atemptar contra un acte d'aquesta naturalesa. Aquests actes estan documentats des de fa segles, així que la seva relació amb la política actual és inexistent, i respecte el seu cost, us puc ben garantir que és pràcticmanent nul. Algú podria afirmar que és una "coincidència" o que durant les festes majors de la capital és el moment perfecte per fer un acte reivindicatiu, és sembla perfecte, de fet, sóc dels primers que reclama que un pregó de la Mercè sense manifestació no és un inici de festes majors d'estiu; ara bé, i utilitzant aquest mateix exemple, aquestes sempre han estat respectuoses amb els actes de cultura popular i tradicional, faltaria més!

Si el que volien era atacar els poders fàctics per la nova versió del panem et circensis a veure quan actuen de veritat i els veiem manifestant-se al voltant del Camp Nou o de Cornellà-El Prat abans d'un partit!

Em sembla d'una vilesa ingent tractar d'atemptar vers els actes de la cultura popular i tradicional catalana, uns actes fets per la voluntat i l'estima d'unes persones que dediquen hores, esforços i calés per mantenir viva la nostra cultura i que pateixen, igual que la resta de ciutadans, les decisions polítiques. Però ja se sap quan una persona fa una acció sobiranament estúpida ho fa pels més alts motius, com deia O. Wilde.

Només dues coses són infinites: l'univers i l'estupidesa humana, i no n'éstic segur de la primera. A. Einstein.

dimarts, de febrer 07, 2012

Els Premiats dels Gaudí



Ahir féiem la travessa pels IV Premis Gaudí.





El llistat de guanyadors/es és el següent:



1.- MILLOR DIRECTOR
Jaume Balagueró, per MIENTRAS DUERMES
2.- MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA
EVA, de Kike Maíllo
3.- MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
MIENTRAS DUERMES, de Jaume Balagueró
4.- MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS, de Manuel Huerga
5.- MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
EL DISCURS DEL REI (THE KING’S SPEECH), de Tom Hooper
6.- MILLOR GUIÓ
Alberto Marini, per MIENTRAS DUERMES
7.- MILLOR FOTOGRAFIA
Arnau Valls Colomer, per EVA
8.- MILLOR MUNTATGE
Guillermo de la Cal, per MIENTRAS DUERMES
9.- MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Bebo Valdés, per CHICO & RITA
10.- MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Luis Tosar, per MIENTRAS DUERMES
11.- MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
Verónica Echegui, per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO
12.- MILLOR ACTOR SECUNDARI
Lluís Homar, per EVA
13.- MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Vicky Peña, per CATALUNYA ÜBER ALLES!
14.- MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI, de Mireia Ros
15.- MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Laia Colet, per EVA
16.- MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ
CHICO & RITA, de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando
17.- MILLOR SO
Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i David Calleja, per MIENTRAS DUERMES
18.- MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS
Arturo Balseiro, Lluís Castell i Javi García, per EVA
19.- MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Amparo Sánchez i Caitlin Acheson per BRUC, LA LLEGENDA
20.- MILLOR VESTUARI
Ariadna Papió, per BRUC, LA LLEGENDA
21.-MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Victòria Borràs i Jordi Berenguer, per BRUC, LA LLEGENDA
22.-MILLOR CURTMETRATGE
AHORA NO PUEDO de Roser Aguilar

 Podem comprovar que encertàrem 14 de vint-i-dos, és a dir, un 63,63% d'encert, força acceptable.


Els catorze encert foren:

Direcció, pel·lícula en llengua catalana, pel·lícula en llengua no catalana, pel·lícula europea, fotografia, música original, protagonista masculí, protagonista femenina, actriu secundària, direcció artística, pel·lícula d'animació, so, efectes especials/digitals i vestuari.


dilluns, de febrer 06, 2012

La travessa dels IV Premis Gaudí



Avui l'Acadèmia del Cinema Català celebra la quarta edició dels seus premis, els Gaudí.


A continuació us deixo la meva travessa, malauradament feta en cinc minuts -i sense comentari respecte l'Acadèmia que resta encara pendent-, respecte els nomitats, podeu veure el llistat sencer de les nominacions aquí.

1. Millor direcció de producció:
Toni Carrizosa per EVA


2. Millor so:
Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i David Calleja per MIENTRAS DUERMES


3. Millor curtmetratge:
EL SOMRIURE AMAGAT, de Ventura Durall, escrit per Ventura Durall i Miguel Llanso, produït per Nanouk Films, SL.


4. Millors efectes especials/digitals:
Arturo Balseiro, Lluís Castells i Javier García per EVA


5. Millor maquillatge:
Alma Casal, Satur Merino per MIENTRAS DUERMES


6. Millor vestuari:
Ariadna Papió per BRUC, LA LLEGENDA 


7. Millor direcció artística:
Laia Colet per EVA


8. Millor muntatge:
Elena Ruiz per EVA


9. Millor música original:
Bebo Valdés per CHICO & RITA


10. Millor fotografia:
Arnau Valls Colomer per EVA


11. Millor pel·lícula europea:
EL DISCURS DEL REI (THE KING’S SPEECH) de Tom Hooper, escrita per David Seidler i produïda per The Wenstein Company, UK Film Council i Momentum Pictures.
.
12. Millor pel·lícula per a televisió:
ERMESSENDA, de Lluís Maria Güell, escrita per Núria Furió i Mercè Sarrias, produïda per Ovideo TV i Televisió de Catalunya.


13. Millor pel·lícula d'animació:
CHICO & RITA, de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, escrita per Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón, i produïda per Estudio Mariscal, Fernando Trueba PC i Televisió de Catalunya.


14. Millor pel·lícula documental:
ENXANETA de Paulí Subirà i Claramunt, escrita per Rafa Navarro, i produïda per Televisió de Catalunya.


15. Millor actor secundari:
Jordi Dauder per CATALUNYA ÜBER ALLES!


16. Millor actriu secundària:
Vicki Peña per CATALUNYA ÜBER ALLES!


17. Millor protagonista masculí:
Luis Tosar per MIENTRAS DUERMES


18. Millor protagonista femenina:
Verónica Echegui per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO


19. Millor guió:
Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra per EVA


20. Millor director:
Jaume Balagueró per MIENTRAS DUERMES


21. Millor pel·lícula en llengua no catalana: 
MIENTRAS DUERMES de Jaume Balagueró, escrita per Alberto Marini, i produïda per Filmax amb la participació de Televisió de Catalunya.


22. Millor pel·lícula en llengua catalana:
EVA, de Kike Maíllo, escrita per Martí Roca, Sergi Belbel, Cristina Clemente i Aintza Serra, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya.

Demà comprovarem l'èxit de les prediccions.