divendres, de maig 20, 2016

Felicitats i gràcies! Salut, Foc i Tabals



Avui, 20 de maig de 2016, Diables de Les Corts, la meva colla, compleix vint-i-dos anys. Tal vegada no sembla una efemèride important; hi ha moltes colles amb molts més anys a llurs esquenes, som només una altra colla dins del món de la cultura popular i tradicional d'arrel catalana, etc., però per mi sí pot ser un aniversari especial, com el vinent.
La meva relació amb la colla es remunta a l'estiu de l'any 2000 i, no patiu no és pas ara ni el moment ni el lloc de (tornar a) explicar la història d'amor, rebusqueu pel blog i la trobareu, des de llavors els anys no han passat de forma baldí ni per la colla ni per un servidor. La visualització més òbvia és el fet d'haver esdevingut, ara sí, una vieja glòria real i no de facto, les meves presències són puntuals i testimonials envoltat de cares inconegudes; nogensmenys, continuo sentint-me-la meva (o jo membre de la colla) tot i que com en tota història d'amor, si més no en les més purament químiques, i tal vegada novel·lades, l'enamorament és un foc que passa per diferents fases.
Sigui com vulgui és un orgull veure com aquesta entitat continua sumant anys amb un vigor ple i exultant i sentir-se part de llur història. Una història en què demà serà un nova vetllada per introduir en els seus annals: l'hora dels cigalons i les copes d'anís veurà un nou carro i la nit veurà il·luminar-se el cel de la nostra plaça com mai abans, i jornades èpiques ha viscudes, s'ha vist.
No obstant si Diables de Les Corts m'ha donat quelcom no és pas moments inoblidables, que també, sinó amb qui viure'ls: a la colla vaig conèixer la Raquel. I, nosaltres, tal i com fa la colla, també farem un canvi de carro i veurem el cel il·luminar-se. Diuen que esperem pel 10 de juny. Això significa que si la biologia segueix el seu curs, el vint-i-tresè aniversari de Diables de Les Corts ens hauria de veure essent ja un trio amb l'Otger.
Qui sap si aquest fet palesa millor que cap altre les passes enrere que cal fer i la necessitat del (re)canvi generacional; per això, sé que sigui qui sigui qui demà enarbori el nostre estendard podreu continuar responent com sabem...

Qui són els millors?!

Salut, Foc i Tabals

Natxo Barrau i Salguero

Barcelona 20/V/2016