diumenge, d’agost 30, 2009

habemus banda

ahir vai' tornar a passar per Sonoestil per veure l'assaig de Mala Digestión. És la banda dels meus col·legues, quasi germans, Isako, Miguelito i Luisamen. De fet és la "meva" banda... tant de bo arribeu lluny.

ahir vai' anar per veure com sonava el que serà el bolo de la nit del 10 de setembre a Salamandra (gratuït)... i sols puc dir que cada vegada sona millor... Si voleu escoltar bona música veniu...

gràcies per permetre'm estar amb vosaltres des del principi d'aquest somni; esperem que cada vegada sigui més realitat...

sou genials!!!



foto mannllevada del facebook de Luisito...

dissabte, d’agost 29, 2009

concerts a l'aire lliure a l'estiu

aprofitant que l'estiu és època de festes majors i a les nostres contrades ens permet gaudir de les nits a la "fresca" és un moment perfecte per deixar-se caure per concerts; especialment si a més a més són gratuïts.

Dijous, la Raquel i jo vàrem fer camí cap a les Alterantives de Sants on Dr.Calypso actuava. A diferència d'ella, gran fan del reggae i de l'Ska antic i aquests estils musicals, jo sóc un "seguidor ocasional"; no em desagrada, i puc arribar a gaudir força, però potser no és la primera opció. Tot i que mai podré oblidar el concert de Calypso y Skatalà la Plç Catalunya amb Gorka per una Mercè... Bé, doncs després d'un llarg dia de reunions encara més llargues, poguerem arribar a la part final del concert de DrCalypso. Com a mínim vàrem poder balar Aquesta Nit -com aquella mítica nit de Banyoles de l'estiu passat-.

Emperò ens vàrem quedar perquè després actuaven Soweto -i per el que havia sentit la Raquel semblava que serien dels que a ella li agraden. I la veritat és que sonaren molt bé. M'ho vaig passar força bé.

(la seva pàgina web: aquí)



Ahir divendres vàrem fer camí amb Luisito i alguns col·legues fins el Ripollet Rock.



La intenció era veure i gaudir, novament, amb els grans EPICA (http://www.epica.nl/) tot i que també estaven Amedeüs, Dulcamara i BadWay. D'Amedeüs sols dir que sonaven a quelcom molt escoltat dins del power nacional. Els Dulcamara, tot i que el metal extrem no és el meu fort, sonaven interessants. Als últims no ens vàrem quedar. I d'Epica? doncs que molt bé tot, menys la durada... Sols 1 hora i quart. També era de preveure, gratuït i venint d'aquí dos mesos a BCN (Salamandra el dia 29/X -que per cert, coinciddeix amb Over the Rainbow)) per presentar el nou disc. La veritat és que fou un grandíssim concert per tornar a gaudir del seu brutal directe. Genials.



A més després aprofitàrem per tornar a fer nit de birres a Macondo i xerrameca al parc.

dimarts, d’agost 25, 2009

on els llencem?



cada vegada és més insoportable...

estic fins al co***ns de tanta merda de programes i revsites i demés de la premsa groga, negra, rosa i de diverses formes d'escombreries...

cal desfer-se de tota aquesta merda... per l'únic que serveixen és per acabar amb la nostra capacitat intel·lectual...

prou merda i acabem amb totes les versions de la gutter press!!!

diumenge, d’agost 23, 2009

aniversari d'Isaac a Macondo


ahir, un dia després de la data real, ens vàrem trobar tota una sèrie de gent a Macondo, com en els vells temps -la majoria anàvem de negre i acabàrem amb Medina i Maiden!- per celebrar l'aniversari, 23, d'Isaac.


allà érem la Raquel, Luisamen, Eloi, Pedro i Ana, Gemma i Tito i òbviamen Laurita i Isako; i els que no hi pogueren assistir.


doncs, bé, fèrem unes copes, xerràvem, divagàrem i ens ho tornàrem a passar d'allò més bé tot junts.


i cada vegada la nit del 10 de setembre és més a prop...


divendres, d’agost 21, 2009

ratolins i rates mengen formatge?



Durant les vacances de la Raquel i un servidor ens entrà un ratolí en una de les habitacions de la casa. De fet, tancant una de les finestres que donen al bosquet que envolta la casa, a la Raquel li semblà veure quelcom "que es movia"; no fou fins la nit del dia següent, després que aquella habitació hagués estat circumstancialment tancada, que després de sentir com un sorellet de quelcom que rascava les finestres, vai' vore com un ratolí cercava el refugi de les parets i els llocs foscos.

Ratolins i rates són dues espècies diferents -pertanyen a gèneres diferents-: entre d'altres Mus sp i Rattus sp de la famílila Muridae. D'aquells, tindríem com a més famosos Mus musculus com a comú i el de bosc Apodemus sylvaticus; mentre de les rates tenim la Rattus norvegicus -rata bruna, de la que la versió albina és utilitzada en Ciència- i Rattus rattus com a rata negra.
Majoritàriament, exceptuant el ratolí de bosc, les altres tres espècies citades anteriorment, són de distrubició i hàbitat cosmopolita i no sols periurbà; i exceptuant els Pols les trobaríem arreu. A nivell de ratolins s'alimenten majoritàriament de vegetals tot i que també poden ingerir carn i làctics; a nivell de rates són animals ommívors, en hàbitats urbans cerquen en les escombreries, tot i que la seva alimentació és basada en fruits, arrels, petits insectes i mamífers (poden caçar animals dormits i arribar a practicar el canibalisme), fins i tot peixos, crancs i cargols.

Bé, després de la breu dissertació al respecte d'aquests rossegadors, tornem al cas que explicava. Una vegada vàrem observar que teníem un "stuart little problem" vàrem pensar en utilitzar una trampa. I què es posa a la trampa? Òbviament, formatge. Òbviament? Que tal vegada existeix el formatge a la natura? Vist així, perquè sempre el primer pensament serà el de posar formatges a les trampes per aquests animalons? Pensem i cerquem.

En una conversa a Scientific American (podeu llegir tot l'article aquí) el Dr. David Holmes, de la Manchester Metropolitan University, explica com en relaitat no els agrada el formatge. El que ratolins i rates "desitjarien" serien fruits i productes amb elevat contingut en glúcids -com podrien ésser a més, pasta i fins i tot xocolata-. Ara que no podem negar que tothom sap que amb el formatge es cacen (bé, en el nostre cas no fou així, i acabà caient a la trampa dies després, suposem que molt famolenc, però ara amb fruita).

Un fet perquè vagin fins allà seria el fet que són animals que es guien molt per l'olfacte i els formatges, especialment alguns més que d'altres, emeten unes olors molt fortes, fet que els faria 'nar a cercar aquesta font d'alimentació. Cal tenir present que són animals nocturns que no els agrada gaire les tasques d'exploració -per això els veiem caminar enganxats a les parets i olfactejant-.

Una altra ppossible aproximació al fet que sempre s'hagi associat el formatge com a menjar "natural" per aquests animals seria el que fet que d'antuvi la humanitat aprengué a fabricar aquest aliment, que fou sosteniment alimentari (amb aigua, llet i el cereal de l'hàbitat) de moltes cases. En aquestes circumstàncies, possiblement, pel fet que comentàvem de les olors, feia que sempre se les enxampés amb el formatge.

Com a comentari d'història de la ciència, i per veure com avancem, Jan Baptista Van Helmont, cap al segle XVII, (i no era un qualsevol, era uns persona important en els camps de la química, la biologia i la medicina; per exemple fou el primer en diferenciar aire i gas, així com investigar en el camp de la iatroquímica) afirmava que per produir rates el que es necessitava -llavors encara es creia en la generació espontània, que fins a Pasteur no pogué ésser desterrada (si no comptem amb els im****ls dels creacionistes)- era una camisa de dona, preferentment bruta, i es deixés en un vas amb grans de blat i que al cap de vint-i-un dies (casualment el temps de gestació de la rata) apareixerien els grans de blat convertit en petits ratolins...

dimecres, d’agost 19, 2009

el sopar que es mereixen alguns individus

partint de la base que després de tornar del meravellós Què Volem Tour?! de Diables de Les Corts vàrem ensopegar amb un intent d'estafa (si voleu més info al respecte perquè han sigut moltes les colles i grups que l'han patit, aquí teniu la notícia per El Confidencial Musical) i, coincidint amb el fet que de camí cap a Banyoles vai' recordar aquesta campanya publicitària us la deixo per veure que hi ha moments en que el terme "creatius" si és adequat per a la gent de publicitat.

És una campanya del raticida Mortein (potent matarrates de venda a Xile). La campanya fou de Advertising Agency: Euro RSCG, Santiago, Chile; Creative Director: Lorena Hola; Art Director: Adolfo Lira; Copywriter: Diego Reyes; Illustrator: Ricardo Salamanca; Photographer: Juan Pablo Montalva; Published: August 2007.



això és el que haurien de menjar éssers com els que tracten d'estafar les persones que es dediquen per amor a l'art al món de la música i de les arts i la cultura en general.

dilluns, d’agost 17, 2009

Què volem tour?



Aquest cap de setmana ha sigut el Què volem Tour?! de Diables de Les Corts 14-16 VIII 2009 de Banyoles a La Palma de Cervelló... i la colla no sols ha sobreviscut sinó que ha demostrat el perquè del nostre crit:

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

si hi ha alguna cosa que mai m'he cansat de repetir al respecte de la nostra entitat és que "el millor actiu que tenim són les persones que conformem aquesta germandat". Gràcies per ésser qui sou i com sou.

Em sap molt greu no haver poder gaudit de les estones d'autocar i de la primera nit de festa a Banyoles... però sols calia veure-us el dissabte per saber com havia anat. Això sí, sempre "dando el callo"! Del correfoc només es pot dir: Gàrgoles! (noltros Banyoles Sud; ells Les Corts Nord) Un correfoc absolutament brutal. Espero que totes i tots gaudíssiu molt: dibles, tabalers i supporters. Gràcies mil per l'ajut ingent en les tasques de col·laboració/organització. Gràcies encara més grans per poder complir les meves promeses "carrutxils". I la festa amb vosaltres sempre és perfecte.

I després a Palma, amb un pica-pica (imméns lo d'aquesta família; gràcies infinites, sense vosaltres no haguéssim pogut) collunut per abgafar forces per donar-ho tot novament. Fou un correfoc collonut; vàreu gaudir uns i altres i tot el públic. Esperem que ens tornin a cridar! Gràcies per suportar les meves neures fent de ajudant de l'Àngela (què gran ets GurúGurú!!!) a nivell foc.

sols puc dir que totes i cadascuna de les persones que formen Diables de Les Corts han tornat a demostrar que sí, ho hem sigut, ho som i ho continuarem sent... ELS MILLORS... estil Diables de Les Corts...

el que diuen els nostres companys de Gàgoles aquí

dissabte, d’agost 15, 2009

marxem de tournée

des d'ahir Diables de Les Corts és a Banyoles per a participar, novament, col·laborant amb Gàrgoles de Foc en el seu correfoc; aquest any aportant músics i cremadors. i demà, després del correfoc i festa d'avui, farem fins la palama de cervelló per fer el correfoc de les seves festes majors. (toca tornar a gaudir de les festes que cauen per l'assumpció)



dijous, d’agost 13, 2009

choose life




Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin peners. Choose good health, low cholesterol, and dental insurance. Choose fixed interest mortage repayments. Choose a starter home. Choose your friends. Choose leisurewear and matching luggage. Choose a three-piece suite on hire purchase in a range of fucking fabrics. Choose DIY and wondering who the fuck you are on a Sunday morning. Choose sitting on that couch watching mind-numbing, spirit-crushing game shows, stuffing fucking junk food into your mouth. Choose rotting away at the end of it all, pishing your last in a miserable home, nothing more than an embarrassment to the selfish, fucked up brats you spawned to replace yourself.

Choose your future.

Choose life.


poem by John Hodge which begins the film Trainspotting.

dimecres, d’agost 12, 2009

Abril Barrau i Puig

Ahir 11 d'Agost de 2009 a les 3:40am va arribar al món dels vius l'Abril Barrau i Puig (la meva segona neboda).

Com a tiet l'únic que puc dir és que és genial i preciosa com ho fou la seva germana.

Un altre gran motiu per gaudir de la vida; perquè com vai' vore ahir en l'anunci d'una coneguda cervesa "coses que es poden fer abans de morir: VIURE". Així que dediquem-nos a gaudir de la vida.



P.S.: gràcies Raquel per la foto.

P.S.II: Can Ruti pot contiuar tan lluny de tot i de tothom?

P.S.III: algun dia acabaré la feina pendent de l'hospital?

P.S.IV: D.E.P. capità; esperem que l'equip es recuperi aviat per tornar a ésser digne de tu.

dimarts, d’agost 11, 2009

L'Abril arriba l'11 d'agost



Ahir nit, cap a les dotze, mon germà gran més granens trucà a casa per dir-nos que ens portaven a la Queralt perquè anaven camí de Can Ruti perquè la Cristina donés a llum a l'Abril; fet que s'ha poduït cap a les 03:40.

BENVINGUDA!!!

aquesta tarda la coneixerem.

a la foto, la Queralt juga amb un ou que al obrir-se deixa anar un pollet que cerca on picotejar (regal dels records de la Raquel)

P.S.: tornarem a passar per Cornellà-El Prat.

R.I.P. Dani Jarque, el nostre capità

hi ha moments en que sobren les paraules...

malauradament ara el cel és encara més blanc-i-blau.
sempre seràs el nostre capità.
saluda a totes les periques i tots els pericos que trobaràs al cel...

diumenge, d’agost 09, 2009

tornada



acabem d'arribar de dues setmanetes de VIDA, fent vacances de relax, a Riells i Viabrea...

han sigut catorze dels millors dies de la meva vida...

gràcies Raquel... per donar-nos-nos... i recorda: t'estimisco amb a d'amor...

demà ja retornarem a la vida "normal"; i una de les primeres coses serà revisar les més de 100 converses de mails pendents... serà dur, deixar enrera hores i hores de sols gaudir de l'existència...

P.S.: sols podia possar aquesta foto; noltros sabem TOT el que significa...

P.S.II: R.I.P. qui hauria sigut un grandíssim capità.