dijous, de setembre 21, 2017

Com ens hem de veure!


  • Com ens hem de veure!
Concentrats davant la Conselleria d’Economia s’escapoleixen fugissers aquests mots perquè tot i que la deriva panconstitucionalista de l’estat ho feia previsible no deixa d’ésser sorprenent que en un estat de l’Europa del segle XXI s’hagi de demanar llibertat per a pressos polítics així com exigir la llibertat d’exercir el dret a vot.

S’han acabat els grissos (els matisos, perquè d’aquells de qui es corria davant ara , vestits de verd militar o de blau de foscor, se’ls canten iròniques cançons d’esperança); ara sense grissos ja no va de si o no, la dialèctica versa sobre llibertat o repressió, dignitat o subjugació. Cal prendre partit i, l’aparent, no voler fer-ho de  l’equidistàcia és prendre’n per l’alienada part repressora.

I ets allà, perquè sents que has de ser-hi, pel teu fill de quinze mesos i el somni d’un futur millor, pel record del teu pare i totes les ensenyances rebudes, perquè ens treuran la son però no els somnis, perquè ara és arribat el moment de segar les cadenes i plantar el roc de Sísif dalt del cimal i proclamar que no hem conquerit la Lluna sols hem pres la llibertat.

I ets allà i penses “Com ens hem de veure!”. Votar no pot ésser mai un delicte i donar veu i vot al poble per exercir el seu dret a manifestar quin subjecte polític vol ésser no pot ésser perseguit.

Com ens hem de veure i com ens haurem de veure!” Perquè tot indica que la lluita pacífica haurà de continuar més ferma i reafirmada que mai; i essent conscients que no mereixen la nostra mala sang oferir-los un somriure tot albirant a l’horitzó la fita.

Donec perficiam!

dilluns, de febrer 27, 2017

Resultat de la porra dels Oscar 2017


14 encerts de 24 categories, un 58,33% (en la línia tradicinal). Ara bé, si hagués fet as d'algunes pròpies intuicions (la porra) seria un tant per cent superior.



font: http://interactius.ara.cat/oscars2017/porra-32153

diumenge, de febrer 26, 2017

Porra Oscars 2017


Anem a mantenir la tradició:



Millor pel·lícula
No aniré contra el mainstream de les apostes, així que ens afegirem al que diu tothom:


La llegada

Fences

Hasta el último hombre

Comanchería

La la land

Lion

Manchester frente al mar

Figuras ocultas

Moonlight



Millor direcció
No aniré contra el mainstream de les apostes, així que ens afegirem al que diu tothom:


Denis Villeneuve (La llegada)

Mel Gibson (Hasta el último hombre)

Damien Chazelle (La la land)

Kenneth Lonergan (Manchester frente al mar)

Barry Jenkins (Moonlight)



Millor actriu
Aquí sí em revelaré contra el mainstream de les apostes i no ho faré a favor d’Emma Stone. De fet podria votar per Amy Adams (Oh, wait…!). I, tot i que, potser, l’actuació d’Isabelle Huppert a Elle seria qui se’l mereixeria, votarem, en visió yankee, per:


Isabelle Huppert (Elle)

Ruth Negga (Loving)

Emma Stone (La la land)

Natalie Portman (Jackie)

Meryl Streep (Florence Foster Jenkins)



Millor actor
Aquí continuo mantenint els meus dubtes. Tot fa pensar que el vot hauria d’ésser per Casey Affleck, però ambv els #OscarNotSoWhite i l’escàndol sexual del protagonista de Manchester frente al mar, acabaré votant un actor que mai m’ha agradat:


Casey Affleck (Manchester frente al mar)

Andrew Garfield (Hasta el último hombre)

Ryan Gosling (La la land)

Viggo Mortensen (Captain Fantastic)

Denzel Washington (Fences)



Millor actriu de repartiment
Un d’aquells que tothom dóna per ja concedit. Aviam…:


Viola Davis (Fences)

Naomie Harris (Moonlight)

Nicole Kidman (Lion)

Octavia Spencer (Figuras ocultas)

Michelle Williams (Manchester frente al mar)



Millor actor de repartiment
Tothom (segur?) vol sentir el discurs d’un musulmà negre avui en dia als States recollint un Academy Award:


Mahershala Ali (Moonlight)

Jeff Bridges (Comancheria)

Lucas Hedges (Manchester frente al mar)

Dev Patel (Lion)

Michael Shannon (Animals nocturns)



Millor guió original
Anirem a favor de la “tradició” de votar per obres del cinema “indie”:

La la land

Comanchería

Llagosta

Manchester frente al mar

20th Century Women



Millor guió adaptat
Tot i que m’agradaria que fos La llegada portem molts (massa?) anys coincidint el premi del Sindicat d’Escriptors i l’USC Scripter i l’0scar:


La llegada

Fences

Figuras ocultas

Lion

Moonlight



Millor pel·lícula de parla no anglesa
Tot i que semblaria que la tapada iraniana podria guanyar en l’últim moment, mantindrem el semblava el vot “lògic”:


Toni Erdmann (Alemanya)

El viajante (Iran)

Tanna (Austràlia)

Land of mines (Dinamarca)

Un hombre llamado Ove (Suècia)



Millor llargmetratge documental
Tot sembla indicar que hauria d’ésser per:


Fuego en el mar

I Am Not Your Negro

O.J.: Made in America

Life, Animated

13th



Millor pel·lícula d’animació
Molta gent afirma que enguany aquesta és la gran categoria dels Oscar, tot i que sembla que tot està força dat i beneït:


Kubo i las dos cuerdas mágicas

Vaiana

La vida d'en Carbassó

La tortuga roja

Zootròpolis



Millor direcció de fotografia
Enguany és l’any de La La Land, oi? Tot i que m’agradaria que fos per La llegada:


La llegada

La La Land

Lion

Moonlight

Silence



Millor muntatge
Enguany és l’any de La La Land, oi? Tot i que per què no per Moonlight o per La llegada:


La llegada

Hasta el último hombre

Comanchería

La La Land

Moonlight



Millor banda sonora original:
Cal dir quelcom:

Jackie

La La Land

Lion

Moonlight

Passengers



Millor cançó original:
Se suposa que cal triar:

Audition (The Fools Who Dream) (La La Land)

Can’t Stop The Feeling (Trolls)

City Of Stars (La La Land)

The Empty Chair, Jim (The James Foley Story)

How Far I’ll Go (Vaiana)



Millor vestuari
Hauria de ser per La La Land, oi? Anem a fer una aposta fora de la senda típica:


Aliados

Bèsties fantàstiques i on trobar-les

Florence Foster Jenkins

Jackie

La La Land



Millor direcció artística
Si volgués ésser atrevit votaria per les Bèsties fantàstiques, però potser és massa fantasia:


La llegada

Bèsties fantàstiques i on trobar-les

¡Ave, César!

La La Land

Passengers



Millors efectes visuals
Una caterogia sense La La Land! Iuju!!! Potser no sembla tan cantada, però:


Marea negra

Doctor Strange

El libro de la selva

Kubo and the Two Strings

Rogue One: Una historia de Star Wars



Millors maquillatge i perruqueria
Som-hi sobre el 33%


Un hombre llamado Ove

Star Trek: Más allá

Escuadrón suicida



Millor muntatge de so
Li donaran a La La Land, però votarem per:


La llegada

Marea negra

Hasta el último hombre

La La Land

Sully



Millor mescla de so
No sempre s’ha de dur la contrària a la corrent del rui:


La llegada

Hasta el último hombre

La La Land

Rogue One: Una historia de Star Wars

13 Horas: Los soldados secretos de Bengasi



Millor curtmetratage
Tot i que sembla que la gran candidata podria ser Ennemis intérieurs, farem un cot patri:


Ennemis Intérieurs

La Femme et le TGV

Silent Nights

Sing

Timecode



Millor curt documental
Aviam, aviam…:


Extremis

4.1 Miles

Joe’s Violin

Watani: My Homeland

The White Helmets



Millor curt d’animació
Som-hi!:


Blind Vaysha

Borrowed Time

Pear Cider and Cigarettes

Pearl

Piper


dissabte, de gener 14, 2017

Carta d'agraïment al personal de l'Hospital Sant Joan de Déu després de l'hospitalització de l'Otger



El proppassat 5 de gener donaven l’alta a l’Otger, el meu fill de 7 mesos i mig, després de 7 nits, des del 29 de desembre, ingressat a l’Hospital Sant Joan de Déu. Afortunadament, és una història amb un final feliç (mai millor dit ja que ell torna a ésser el nen rialler i juganer) i, com diu el refranyer, “qui no és agraït, és un malparit”, i tot considerant que des del primer moment vam rebre una atenció exemplar tant a nivell clínic com a nivell humà voldria adreçar aquest escrit per agrair la feina del personal que ens va atendre.


Algú podria al·legar que és només complir amb la seva feina. D’acord, però també es pot mostrar l’agraïment quan qualcú fa bé la seva feina, especialment, quan hom sent que la feina està molt ben feta. Durant molt de temps algunes persones hem estat molt crítiques amb determinades actituds de divisme  a la professió mèdica, per això quan el que trobem és humanitat i professionalitat en cotes supines també s’ha de dir perquè això significa que com a societat estem millorant. Som conscients que SJD  és un referent a nivell materno-infantil (per això el vàrem triar per dur a terme el part i, vista l’experiència, per això hi vàrem fer cap havent d’anar d’urgències); viscudes les experiències, l’eslògan “Et curem. Et cuidem.” és plenament cert i encertat.


Tot just travessar el triatge i accedir al box d’urgències (fet que s’esdevingué molt ràpid, suposem que al triatge ja hi hagué quelcom que els feu sospitar de la possible gravetat del fet) ja ens vàrem trobar amb un equip que tractà el nostre fill, i a nosaltres com a pares, amb eficiència i humanitat absoluta. Des de la Dra. Maria (Mor?) que després de la primera observació volgué demanar consulta a l’equip (explicant-nos per què) i que quan el veié dies després a planta somrigué amb real felicitat exclamant un “està molt millor que quan el vaig veure a urgències!”. Tant ella com el Dr. David (Muñoz?) que estigueren constantment per nosaltres a urgències (i per altres casos que també ho necessitaven, que estàvem on estàvem) i, durant les hores que hi fòrem, ens van informar i explicar (que no és el mateix i són igual de necessàries) què passava, què creien que podia ser, què funcionava i què no i per què. Durant tota aquella llarga estona foren fins a quatre les persones d’infermeria que estigueren pel nostre fill, però vull mostrar un agraïment especial per les dues Marta que em transmeteren dues sensacions en aquells moments: eren les millors i per elles, en aquells instants, l’Otger era el més important del món.


Tres mostres d’aquesta meravellosa humanitat, tan necessària a la professió, són la frase “ara no seria el moment” quan el Dr. David Muñoz (?) venia amb altres metges (suposo que els residents perquè poguessin veure in situ el diagnòstic de la patologia -això tan absolutament necessari en un hospital universitari pel bon futur de la nostra sanitat-) i el petit estava plorant com a conseqüència del tràngol i llur dificultats perquè li “trobin” les vies. Jo vaig patir aquesta situació d’ésser “element educatiu” i no sempre mostraren tanta deferència. Un segon seria el fet que demanés al camiller que s’aturés abans d’entrar a l’UCI perquè la mare i el pare li poguéssim fer un petó al nostre fill ara que hauríem d’estar uns instants separats. El tercer es produí a la cafeteria, quan hores després una de les Marta ens veié i s’apropà per preguntar com es trobava el nostre fill i com evolucionava tot plegat. Fet que ens féu recordar l’actitud de la Cris, la llevadora que ens assistí en el seu moment, i que també es quedà fora el seu horari laboral per poder saber del feliç desenllaç després del part.


Un apunt. Degut a la meva formació hi havia moments en què entenia què deien respecte què feien o per què ho volien fer; però, sense formació només hagués trigat uns segons a saber-ho: els que trigaven a explicar-ho. Perquè en cap moment vaig tenir la sensació que nosaltres estiguéssim allà perquè “tocava” però fèiem més nosa que servei, ans al contrari!


No recordo el nom de la doctora que estigué amb nosaltres a l’UCI, però sí recordo que em transmeté serenor, quelcom que trobo meritori considerant la situació. Un fet que pot haver ajudat era que em recordava a una amiga. Sigui com vulgui, et feia sentir que el nostre fill estava en el millor lloc i en les millors mans on podia estar en aquells moments. Per convicció i creença científica signàrem per col·laborar en l’estudi científic que ens demanaren; però, amb aquell tracte, qui no ho faria?!


Afortunadament traslladaren l’Orger aviat de l’UCI principal a l’unitat de semi-crítics (UCA?). I, novament, el tracte de les infermeres fou exquisit. Si quan marxàrem de l’hospital, en passar a acomiadar-nos, una d’elles (no recordo el seu nom) en veure que marxàvem il·luminà el seu rostre amb un gran somrís! Sí recordo els noms d’en Wooi i de la Núria. Moltíssimes gràcies! Per cert Núria, la difícil via entre el canell i la mà va durar-li quatre dies!


Podria seguir escrivint i fent molt més extens aquest escrit, però, potser, es faria excessivament llarg. Emperò, no puc obviar d'explicitar que a del tracte a planta, on potser no és tan “sostingut”, també estem molt contents. I d’on em porto una frase, després d’una difícil nit amb moltes punxades la frase de la Noèlia de “sou un amor de pares”. Gràcies! També podria citar la Clara i la Meri… La felicitat de l’Otger amb la música de pallapupes, els mil i un detalls per fer que l’estada dels infants sigui més plaent (o menys dolorosa físicament i anímicament!). No podem oblidar l’agraïment de tot cor a la Dra. Rosa Pino per la seva claredat i senzillesa explicant les coses. I l’últim, però no el menys important, l’agraïment a l’Alberto Andrés, el camiller que sempre arriba somrient i et fa somriure i si cal fa una volta en el recorregut perquè l’Otger torni a veure el sostre d’estrelles de l’ascensor.


Òbviament no és cap plaer tenir un fill ingressat a l’hospital durant una setmana però sabem que l’Otger va estar al millor lloc possible on podia estar durant aquella setmana. Moltíssimes gràcies!


Natxo Barrau i Salguero
pare de l’Otger Riba i Barrau


P.S.: Sempre he estat i seré un defensor de la sanitat pública, però em continuo refermant en la necessitat d’invertir en ella perquè els millors professionals hi treballin en les millors condicions possibles per ells i pels malalts. I perquè cal continuar invertint en investigació i formació perquè els nostres centres sanitaris siguin centres de referència. Ens calen més centres com HSJD.