dilluns, juliol 13, 2009

el compte enrere



el fet d'haver de presentar l'esborrany de tesina al meu cap aquest dimecres, per després fer les correcions oportunes per entregar-la el dimecres (comptant que els últims resultats els obtindrem el divendres) m'ha fet enrecordar, dins de l'estrés, d'una cançó:



WE´RE LEAVING TOGETHER
BUT STILL IT´S FAREWELL
AND MAYBE WE´LL COME BACK,
TO EARTH, WHO CAN TELL?
I GUESS THERE IS NO ONE TO BLAME
WE´RE LEAVING GROUND
WILL THINGS EVER BE THE SAME AGAIN?

IT´S THE FINAL COUNTDOWN
THE FINAL COUNTDOWN

WE´RE HEADING FOR VENUS
AND STILL WE STAND TALL
CAUSE MAYBE THEY´VE SEEN US
AND WELCOME US ALL
WITH SO MANY LIGHT YEARS TO GO
AND THINGS TO BE FOUND
I´M SURE THAT WE´LL ALL MISS HER SO

IT´S THE FINAL COUNTDOWN
THE FINAL COUNTDOWN
WE´RE LEAVING FOREVER
IT´S THE FINAL COUNTDOWN
BUT STILL IT´S FAREWELL
IT´S THE FINAL COUNTDOWN

traducció:

Marxem plegats,
pero encara som en el comiat
potser tornarem
a la Terra, qui sap?
Suposo que no es pot culpar ningú
ens allunyem del terra
tornaran les coses a ésser el mateix?

és l'últim compte enrere
l'últim compte enrere

marxem cap a Venus
i encara tenim confiança
perquè potser ens hauran vist
i ens acolliran a tots
Amb tants anys llum de camí
i les coses per descobrir
segur que tots la trobarem tant a faltar

és l'últim compte enrere
l'últim compte enrere
marxem per sempre
és l'últim compte enrere
encara som a l'adéu
és l'últim compte enrere

imatge: la lluna a Mataró durant el concert de The Wailers.

diumenge, juliol 12, 2009

Sopar Màster Biologia Cel·lular, Citogenètica i Càncer



Ahir dissabte 11 de juliol de 2009 les 8 noies del màster de Citogenètica i Càncer de la UAB vam fer un soparet.

Era quelcom que havíem plantejat com un sopar oficial amb l'altra branca i amb els profes però al final ens vàrem quedar nosaltres soles. Perfecte. Fou una nit perfecte.

Sopàrem al Cullera de Biox (web). Fou un bon sopar en bona companyia i bona conversa (a més fòrem capaces de no parlar de feina). No oblidem que ens haurem de posar d'acord per fer el viatget cap a EuskalHerria!

Després acabàrem en un local prop del carrer Elisabets per fer uns mojitos mentre contínuavem amb la xerrameca. Des d'allà fèrem cap a Les Enfants per ballar fins les 5 de la matinada.

En resum, una gran nit, que haurem de repetir en les motes cites que tidrem pel davant. Gràcies a totes, és un plaer estar amb vosaltres.

per a les fotos aquí

dissabte, juliol 11, 2009

The Wailers



ahir nit vai' 'nar amb la Raquel al festival Cruïlla de Cultures a Mataró -el cartell de BCN promet molt!- per a escoltar a una de les bandes més mítiques de la història: THE WAILERS. (o el que ara és la banda).

mai he set un seguidor declarat del reggae; però qui no ha gaudit d'algunes de les grans cançons d'aquest gènere? I la veritat, és que vai' gaudir molt deixant-me seduïr per les cançons que anaven tocant. Òbviament amb els grans hits coneguts era molt més fàcil.

Em va agradar molt el fet de començar el concert amb un gran i llarg tema instrumental. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé; clar que en bona companyia, tot es gaudeix.

és maco deixar-se fluir al ritme de la música, sentint com la terra, l'aigua, el foc i l'aire es fan un en la carícia de dos cossos ballant...

podeu llegir això i això

per saber-ne més aquí

el 16 de juliol els teniu al pireneus festival a Sallent de Gállego, Osca.

divendres, juliol 10, 2009

départ Barcelone



aquest matí, després d'una visita mèdica, he pogut arribar a les "torres Venecianes" tot just quan faltaven minutets per iniciar-se l'etapa del Tour. Ha sigut maco ésser partícip, com a ciutat, d'aquest magne esdeveniment.

hem continuat amb la feina al lab -es fa llarg aquest final de part de màster (tal vegada perquè ja sabem que no podrem continuar en el grup de Sarcomes d'IDIBELL), i el que ens resta de feina encara fins el dia 22.

emperò, aquesta nit, anirem amb la Raquel fins a Mataró al Festival Cruïlla de Cultures, a gaudir d'una deliciosa nit amb The Wailers. Segur que aconseguirm oblidar durant dues hores totes les desgràcies del món i podem ballar en el nostre oceà propi...


dijous, juliol 09, 2009

Le Tour de France à Barcelona!!!



aquesta tarda he pogut gaudir de l'espectacle del Tour de França (Le Tour!!!) a la meva ciutat! (Ciutat per cert que ha gaudit dels tres espectacles esportius amb més seguidors). Era a la plaça Tetuan -amb la Raquel, tot i que ella de 17 a 18 hores era compromesa-. Enrecordant-me'n a cada moment de mon pare, he pogut gaudir de l'espectacle de veure passar els millors ciclistes del món actual...

Doncs sí, m'he emocionat. Quan ha passat qui anava primer -no sabia qui era- era pendent de viure el moment i tracar de fer alguna foto; quan ha passat el gran grup les cames per un instant m'han fet figa i he pensat: "el Tour, estic al Tour!".

sí, ha sigut una gran tarda...

imatge: David Millar, qui passà primer per Barcelona -si us dic la veritat, no sabia qui era, desconeixia com anava la cursa-, girant plaça Tetuan per continuar per Passeig de Sant Joan.

dimarts, juliol 07, 2009

sembla que tot fou una picada



fa dues setmanes el meu turmell dret va llevar-se amb uns lletjos puntets; semblaven com si algun bitxet dolent hagués gaudit excelsament de la nit. Al cap de pocs dies allò derivà en quelcom més lleig. Vai' decidir 'nar al metge; i no essent el meu habitual em visità una metgesa.

La conclusió fou que tot i lo rar del lloc tot semblava indicar que es tractava d'un herpes. Després del tractament amb aciclovir, les sensacions no eren les mateixes. Així que ella i dues infermeres canviaren el tractament.

Avui he tornat -ho hauré de fer divendres al matí, ara ja amb la meva infermera-, i el primer que vull dir és que tant la metgesa com les dues infermeres que en aquestes visites m'han atés són tres persones encantadores i perfectes professionals de la medicina. No és que doni gust posar-se malalt; emperò, quan succeix hom pot tornar a creure en la humanitat i en el sistema sanitari.

Sembla ésser que tot fou algun bitxet dolent; emperò, encara no hem acabat.


imatge: Medicina; Gustav Klimt; Col·lecció Privada. Wien.

diumenge, juliol 05, 2009

11 mesos

avui 5 de juliol la Raquel i un servidor hem fet 11 mesos junts. Qui ho havia de dir... Si fa un any i mig ni ens coneixíem...



Aquest cap de setmana ha set de celebracions.

Ahir la meva neboda Queralt cumplia 3 anyets, així que cap a casa seva vàrem anar cap a Badalona per a celebrar-ho. És màgic l'univers de somnis en el que viuen les criatures.

I parlant de criatures, la Laia, que ha set "l'excusa" per fer un dinaret tots junts a ca la Nuri i l'Oscar. La veritat ha set una tarda molt interessant. Molt tranquil·leta; una perfecta tarda de diumenge en molt bona companyia.



I sense oblidar que al matí ens hem anat a fer una excursioneta a la platja... quina calor. Continuo sense entendre com la gent pot passar-se tanta estona possant-se morena. Si l'interessant de la platja, més enllà de la companyia, és la mar...



ara arriba la setmana de redacció de la tesina (amb un experiment pel mig...)

una genial cap de setmana...