gràcies a aquest quadre, jo diria obra mestra, de l'època suprematista de Malèvitx em començà a agradar l'art "abstracte", o en general l'art contemporani... com tot en aquesta vida el fet que t'agradi o que el puguis considerar quelcom que pot ésser expossat en un museu depèn dels diferents primes des del que un s'ho mira [recordeu aquella gran màxima meva: jo accepto que algú pensi diferent a mi, però que sàpiga que s'equivoca]. Crec emperò que el relativisme, ho sento grandíssim senyor Einstein -o les (per)versions que de les seves idees arriben a l'ulterior- té límits (i a les fronteres és on floreix la vida; J.L. Sanpedro dixit). I allò que no és relatiu és que l'important en aquesta VIDA és poder gaudir dels instants importants -cadascú que se'ls seleccioni- amb les idem persones.
i aquest cap de setmana ho he pogut fer...
gràcies!!!
imatge: Red Square: Painterly Realism of a Peasant Woman in Two Dimensions; Kazimir Malevich; Museo de Rusia. San Petersburgo. Rusia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada