dijous, de març 19, 2009

...atrapats en blau...

tal vegada és cert que l'edat atempera els ànims; fins i tot que hom abava viatjant del marxisme fins la socialdemocràcia; que els anys fan que la rebel·lió sigui quelcom que no vares aconseguir en el passat i que ara entenguis com funciona el món...

tal vegada... però no avui! avui sant pep del 2009 és el dia després d'una nova humiliació de tota l'espècie humana... veient les denigrants imatges d'ahir on els mossos d'esquadra es dedicaven a ATEMPTAR contra tota la ciutadania en colpejar a tort i a dret sense cap mena de raó contra primer un col·lectiu d'estudiants tancats en un recinte universitari i ulteriorment contra una manifestació pel simple fet d'ésser una manisfestació; ahir a un li venia un record, o si més no un concepte al cap: "La calle es mía", la frase que digué (si quelcom con allò pot parlar) el franquista ministre Fraga digué en els intents de manifestacions del primer de maig del 1976 -no oblidem que és el mateix assassí dels "succesos de Vitoria (Gasteiz)"-.

el que vàrem veure ahir era la demostració de com actuen les "forces d'ordre" en una dictadura (on, com deia Jardiel Poncela "lo que no está prohibido es oblligatorio"). Ja posats a recordar frases; dues més:

En política com en matemàtiques: allò que no és totalment correcte està malament. (E. Kennedy)
El gran enemic de la democràcia és la militarització del pensament polític. (F. Morán).

és indignant! poques paraules més es poden expressar... sols la ràbia es manifesta en les marques que deixen les ungles al clavar-se en els punys closos. Jo no hi vai' ser-hi; els meus horaris no m'ho permeteren. Tot i la humiliació personal que és ésser un "estudiant bolonya" havent estat lluitant contra això des de fa molts anys, un el que sent és que ens han colpejat a totes i cadascuna de les persones que tenim un esperit crític. No em serveixen excuses com les del suposat fet de la transgressió de la línia vermella (adduïa pel rector de la UB); si el que es volia era diàleg no es pot trencar amb actituts de militarisme feixista a la primera de canvi. No em serveix l'excusa que a la mani de la tarda hi hagueren "persones de col·lectius antisistema no vinculades al rerafons de la pròpia mani amb l'únic interés de cercar brega". Aquesta continua essent una actitud militarment feixista; el següent és declarar l'estat d'emergència amb toc de queda i iniciar la creació de ghettos.

els pitjors moments de la història del segle XX es tornaren a viure ahir a la ciutat de Barcelona... i un es continua preguntant qui ens protegirà d'aqeusts assassins en potència amb butlla política?



cada vegada més els moviments socials són criminalitzats i perseguits... cada vegada més el feixisme no sols derrota al fantasma europeu sinó que acaba amb tota la cultura i esperit crític...