dissabte, de març 27, 2010

ara que faig trenta anys

La vida, quelcom gairebé desconegut, mereix ésser viscuda i gaudida a cada instant; mes, hi ha certs moments que mereixen deturar-se un instant i tot fent un alt al camí asseure's sota l'ombra d'un vell arbre i reflexionar sobre la senda de llambordes grogues que hem deixat enrere, d'una altra manera, no podríem continuar seguint la nostra cerca i captura de conills esbojarrats pel temps que s'escola dels rellotges.

Avui, dia internacional del teatre, de 2010, vora les 23:45, segons explica ma mare -ja que el meu fou un part amb cert contingut anecdotari- entraré en el grup dels que són a la trentena. Canvia res? Suposo que no. Que com deia la cançó, la vida sigue igual; però hom acumula experiències i teòricament, si Hume tenia raó, ens anem fent més savis, o ho intentem.

Coincideix aquest aniversari, malauradament des de fa set anys, amb una data molt, massa trista; emperò, la Vida, aquest concepte que la Biologia tracta d'entendre més enllà d'una definició i la Filosofia més enllà d'una creença, és un camí sense aturador i ens obliga, quan no tenim forces per seguir-la, a tirar endavant.

Tanmateix també coincideix amb l'inici d'un període, teòricament de tres anys, dedicats, per fi!, a la investigació científica. L'àmbit estricte encara resta per ésser marcat, però sigui com sigui esperem que els resultats arribin i en aquest termini fixat esdevingui en una PhD.

Això podria permetre que el somni de viure dedicant-me a la Ciència, desig, il·lusió que fa molts i molts anys que nia a la meva ànima, esdevindria una realitat. Una petita victòria de les revolucions que sempre han afirmat que cal cercar els nostres desigs per convertir-los en veritats.

Perquè les revolucions poden ésser la nostra taula de salvament. I no com en el quadre de la Medusa, sinó perquè, realment, un altre món, millor, pot ésser possible. La guspira de l'ideari polític també va prendre força jove; i tot i que hi ha moltes coses que hem viscut i els records són molt lleus o (gairebé) produïts a posteriori, encara creiem que la política com a art de governar podria ésser útil si la salvem de les urpes en les que ha caigut. Hem viscut la desaparició dels blocs mundials i l'aparició de les noves pors i les noves dictadures, reconegudes com a tals o no.

Però podem parlar de coses agradables. Hem pogut fruir del laberíntic recorregut que és entendre el concepte amistat. Hem solcat les seves mars, atracant en ports llunyans i propers, en ports que semblaven segurs i en d'altres que des de la seva inseguretat ens han dut a aventures dignes d'ésser narrades com magnífiques gestes d'exploradors d'antuvi. I si mirem el cel on són els estels que ens guiaran sempre sabem que estem rodejats per persones que ens fan millors a cada instant gràcies a l'amor de la seva sincera amistat.

I parlant d'amistats; què bonic descobrir les noves vides que forgen les amistats i que ens omplen el cor de joia.

Tot i que no són els únics projectes de futur ben encetats; tenim el somni musical naixent i que cada vegada sembla que pren un vol més elevat, esperem que no se'ns cremin les ales com a Ícar.

Però si hi ha un univers on hem pogut gaudir amb escreix és el món de la cultura del foc. Potser sí vaig aterrar relativament tard en actiu dins d'aquest planeta, però ara fa deu anys que no sabria entendre la meva existència; per això continuarem cremant, escoltant els tabals, somiant espectacles i lluitant pel bé de tota la nostra cultura popular i tradicional d'arrel catalana.

I podria explicar moltes batalletes, bones vivències i moments per oblidar; però cada instant viscut és allò que ens fa ésser qui som ara mateix.

Com si fos una carta d'agraïment només restaria d'allò de i per últim però possiblement el més important, agrair la família que em tocà en sort, pare gràcies per continuar essent el meu estel que m'ajuda il·luminant-me sempre el camí, i la persona que ha esdevingut la meva mar, la meva platja, la meva muntanya, el meu horitzó, el meu far, el meu tot.

Totes i tots sabeu que sóc el fruit de la vostra creació.

Com aquest text ha anat evolucionant a mesura que sorgia, metàfora del seu propi contingut, us deixo l'enllaç a un text, que tot i tenir uns anyets, també tractava de parlar de mi.

P.S.: Per una descripció i confessió podeu anar aquí.

P.S.II: gràcies a totes les persones que heu pensat en mi en el dia d'avui.


dissabte, de març 20, 2010

Carta com a ex-President de Coordinadora

Companyes i companys,

Avui, diada de Sant Josep, us escric ja com a ex-president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.

Tot i que amb certa tristesa i recança en sento molt orgullós de poder adreçar-me al col·lectiu del món del foc barceloní i metropolità, així com al conjunt de l'àmbit cultural popular i tradicional d'arrel catalana després de dos anys de lluita constant en favor del nostre món.

És cert que ahir es produïren eleccions en el sí de la nostra estimada entitat i que la candidatura de la que formàvem, i formem, part no resultàrem escollits per la massa social de l'assemblea. Tot i això, continuem creient que la nostra era i és una aposta vàlida; i vist allò que succeí al local de Can Travi, la que hauria sigut la més assenyada, ja que no únicament defensàrem, i ho farem sempre, un projecte, un fons, sinó també unes formes. I és absolutament cert que el continent condiciona el contingut. No afirmarem pas que som perfectes, ni tan sols ho pretenem ésser, però hem tractat, sempre, de mantenir-nos dignes. Si més no respectar les persones i comportar-nos com a tals, ja que així els nostres progenitors, i tota la societat, s'ha esforçat per educar-nos.

Diu un famós apotegma, mai redactat com a tal al Príncep, que la fi justifica els mitjans; i ahir vàrem tenir una nova demostració. Una de les dues candidatures no es limità amb haver fet campanya “bruta” prèviament, sinó que gran part de la seva exposició es basà en la desqualificació “professional” i personal de l'anterior president i cap de l'altra candidatura, un servidor. Mes enllà de la desafortunada, segons el parer de moltes persones -i algunes ho exposaren verbalment o amb gestos evidents durant l'assemblea- intervenció d'ahir hom es planteja que si aquest és el modus operandi per accedir a la Junta quin serà el caire que prendrà la direcció a partir d'aquest moment.

Amb aquest escrit no pretenc ni fer ara una defensa de totes les acusacions, fal·làcies i sense sentits que ahir sortiren des de la candidatura que resultà vencedora. Tampoc és aquest un acte de revenja; la campanya de la por ja la realitzaren altres i és un terreny en el que la nostra manera de pensar i entendre el món no volem travessar. La meva persona, com a President de la Junta sortint és responsable de moltes errades comeses durant el nostre període de govern; emperò, no és cert que res de la nostra acció sigui salvable i considerant que dues més una persones de la candidatura ara escollida formessin part de la junta per mi presidida deixa constància que sols volen el poder, i que n'eren també responsables, en part, de les errades que es cometeren.

Ara per ara ja res no es pot canviar, perquè com un representant digué durant l'assemblea, hi havia coses que s'havien d'haver dit abans no allà; però clar, ja ho digueren iniciant la seva exposició: si jo no em presentava, aquí pau i després glòria. A posteriori he continuat rebent, i tota la gent que donava i dóna suport a la candidatura que encapçalo, crítiques i comentaris falsos i un cúmul de mentides dignes de les pitjors baralles dels programes de teleescombraria. Fet aquest, emperò, que ens demostra que tenim l'educació per saber parlar i escriure així com per comportar-nos en societat. Potser no haurem sabut fer les coses governant, però tampoc és fàcil quan part del teu equip de govern, el que resta quan les persones més vàlides han hagut de marxar per motius personals, sols desitja acabar amb tu. Quan ara per ara l'únic que saben és malmetre i tergiversar tot allò que succeí. La seva gran primera fita ha sigut tornar a obrir una guerra oberta de fronts oposats en el si de Coordinadora. Alguns vàrem lluitar des del principi per evitar-ho, però potser, possiblement, també ho férem de forma errònia.

És per tot això que demano perdó per una gestió que no haurà sigut la més positiva de la història de Coordinadora, però sí que ha sigut realitzada des de l'estima i la dignitat, i per la part que em pertoqui, per l'esperpèntic espectacle de dijous.

Afegiré que l'existència de certs comentaris, tant previs, una vegada conegudes les candidatures -tot i que a molts els costi entendre que el nostre és un món petit-, com posteriors, una vegada vist els mètodes de fer de cadascun, ens permeten entendre que gairebé, i a la nostra petita escala, hem quasi reviscut un moment històric, una barreja de Nacht der langen Messer i de Reichskristallnacht. Així com ja hi ha persones respectades dins el nostre món cultural, més enllà de les portes de la coordinadora, que parlen de l'errada que suposa tenir un govern fictici amb una ninot de palla com a eina per a un poder a l'ombra. Sigui com sigui, espero que totes les nostres fosques sospites respecte un dur futur siguin errònies. Perquè l'únic que ens interessa és el bé de l'Entitat.

Ara bé, em permetré una pregunta doble: Com s'entén que després de tota una dissertació respecte la meva negligència a l'acabar se'm demani disculpes per si he passat un mal tràngol i se m'ofereixi la mà per treballar conjuntament?

El que sí voldria fer amb aquest escrit és deixar constància de l'agraïment devers les persones que compartíem, i seguim fent-ho, un somni comú de millorar la Coordinadora. Ha sigut, és i serà, un plaer compartir candidatura amb vosaltres. Igualment agrair les persones i entitats que ens donaren suport; esperem poder gaudir sempre amb vosaltres d'una millor Coordinadora. Hem perdut una batalla, però la lluita per un futur més digne continua.

Natxo Barrau i Salguero
ex-President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona
Barcelona a 19 de març de 2010


P.S.: Ara que podré gaudir de més llibertat, com molts m'heu aconsellat, podré tornar al lloc que sempre fou el millor: les bases, allà on es gaudeix fent de diable.

P.S.II: Com ja vaig dir-li a la nova Presidenta de Coordinadora: Enhorabona. Ara em permeto afegir un corol·lari: Espero que siguin tres anys d'un bon mandat pel bé de l'Entitat.

dijous, de març 18, 2010

Eleccions a Coordinadora


Avui dijous 18 de març de 2010 torna a haver-hi eleccions a la Junta Directiva de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.

Ara i aquest no és el lloc ni el moment per explicar que em portà a avançar les eleccions un any. Avui us escric, no sé si com última vegada com a President de la meva molt estimada entitat o si com en el dia d'una nova era esperem que molt millor de la mateixa, per deixar constància del nostre projecte:

CARTA MOTIVACIONAL

Som un grup de persones vinculades al món del foc, cultura tradicional i popular d'arrel catalana a la que estimem i de la que som membres partícips en actiu des de fa temps, i que volem fer-nos càrrec de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona per continuar treballant per aquesta entitat que creiem és la que aglutina el món del foc a la capital catalana i la seva àrea metropolitana; perquè tenim ganes d'ésser el motor que, amb la col·laboració de tothom, continuii fent de la Coordinadora l'entitat somniada per totes i tots.

Tot i ésser joves, fa molts anys que estem vinculats a diferents colles de diables, i altres tipus d'entitats culturals i tradicionals, i és per això que creiem, des de l'estimació i les ganes, que podem ésser persones adequades per a poder gestionar la Junta de la Coordinadora. Sabem que no es una cosa fàcil però ho hem volgut per pròpia decisió; i volem amb totes les persones de les entitats de la Coordinadora, aconseguir que la nostra entitat comuna continui fent camí cap a un futur millor, especialment ara que hem passat, i passem, per uns moments foscos.

Creiem en un objectiu comú: Coordinadora com a eina al servei de les seves colles, i des de l’amor a la cultura del foc; volem dur-la –amb el vostre ajut-, i així fer que totes les colles puguin gaudir de l’èxit, fins els límits que només entre totes les entitats membres ens fixem.

Volem treballar amb honradesa per la dignitat de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc com ens referent en el món de la cultura popular i tradicional d'arrel catalana; essent la casa global del món del foc de les seves colles membres.




OBJECTIUS

  • Aconseguir que Coordinadora sigui l'Entitat de totes les colles
  • Superar la situació creeada per la Directiva 2007/23/CE
  • Continuar fomentant les Trobades com els nostres actes
  • Mantenir i augmentar el respecte envers el Món del Foc
  • Aconseguir que el local i la web de Coordinadora siguin les cases de les colles
  • Estimular la formació de la Vocalia de Percussió
  • Celebrar amb dignitat el XXVè aniversari de Coordinadora




CANDIDATURA

Presidència:
Natxo Barrau i Salguero (Diables de Les Corts)
Vicepresidència:
Esther Cármenes Prades (Bocs de Can Rosés)
Secretaria:
Francisco Javier Rodríguez Montero (Trinifoc)
Tresoreria:
Anna González Monrós (Folcat Diabòlic)
Vocal de Comunicació: Marc Navarro (Bocs de Can Rosés)



dilluns, de març 08, 2010

Dia de la Dona (història)



Avui 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

Per a saber com es decidí aquesta data us deixo un escrit de la ONU (aquesta és la font)



La idea de instituir un Día Internacional de la Mujer surgió por primera vez a finales del siglo XIX, época que, en el mundo industrializado, fue un período de expansión y desorden, crecimiento demográfico desorbitado y auge de ideologías radicales.

El 8 de marzo de 1857, las mujeres que trabajaban en la industria textil (llamadas "garment workers") de Nueva York, en los Estados Unidos, organizaron una protesta. Luchaban contra los salarios bajos y las inhumanas condiciones laborales. La policía cargó contra las manifestantes y las dispersó. Dos años más tarde, también en marzo, estas mujeres crearon su primer sindicato con el fin de protegerse y conseguir ciertos derechos laborales básicos.

El 8 de marzo de 1908, 15.000 mujeres se manifestaron por las calles de Nueva York para exigir un recorte del horario laboral, mejores salarios, el derecho al voto y el fin del trabajo infantil. El eslogan que eligieron fue "Pan y Rosas"; el pan simbolizaba la seguridad económica, y las rosas, una mejor calidad de vida. En mayo, el Partido Socialista de América señaló el último domingo de febrero como Día Nacional de la Mujer.

Tras la declaración del Partido Socialista de América, el primer Día Nacional de la Mujer de la historia se celebró en los Estados Unidos el 28 de febrero de 1909. Las mujeres continuaron celebrándolo el último domingo de ese mes hasta 1913.

Se celebró una conferencia internacional entre organizaciones socialistas del mundo en 1910 en Copenhage (Dinamarca). La conferencia de la Internacional Socialista propuso la creación de una Día de la Mujer de carácter internacional. La propuesta inicial partió de Clara Zetkin, una socialista alemana, que planteó la creación de un Día Internacional para conmemorar la huelga de las "garment workers" de los Estados Unidos. La propuesta se aprobó por unanimidad por la conferencia, que contaba con más de 100 mujeres pertenecientes a 17 países distintos, entre las que se encontraban las primeras tres mujeres elegidas al parlamento de Finlandia. El Día se instituyó para conmemorar el movimiento por los derechos de la mujer, incluyendo el derecho a voto (conocido como "sufragio"). En ese momento no se fijó ningún día en concreto para su celebración.

La declaración de la Internacional Socialista tuvo una gran repercusión. Al año siguiente, en 1911, el Día Internacional de la Mujer se proclamó por primera vez en Austria, Dinamarca, Alemania y Suiza. La fecha elegida fue el 19 de marzo; más de un millón de hombres y mujeres salieron a la calle en diversas manifestaciones. Además del derecho al voto y a ocupar cargos públicos, reivindicaban el derecho al trabajo y el fin de la discriminación laboral.

Algo después de una semana, el 25 de marzo, tuvo lugar el trágico Triángulo de Fuego en Nueva York. Alrededor de 140 trabajadoras, la mayoría jóvenes inmigrantes italianas y judías que trabajaban en la Triangle Shirtwaist Company, perdieron la vida debido a la falta de seguridad laboral. El sindicato Women's Trade Union League y el International Ladies' Garment Workers Union organizaron muchas de las protestas contra esta tragedia, que pudo haber sido evitada, entre las que destaca el desfile funerario silencioso, que reunió a una multitud de unas 100.000 personas. El Triángulo de Fuego tuvo una gran repercusión en la legislación laboral; las terribles condiciones laborales que provocaron este desastre fueron evocadas en posteriores celebraciones del Día Internacional de la Mujer.

Como parte del movimiento pacifista que se estaba gestando en vísperas de la I Guerra Mundial, las mujeres rusas celebraron por primera vez el Día Internacional de la Mujer el último domingo de febrero de 1913. En el resto de Europa, alrededor del 8 de marzo, las mujeres se manifestaron para protestar contra la guerra o para expresar su solidaridad con sus hermanas.

Tras la muerte de dos millones de soldados rusos en la guerra, las mujeres rusas eligieron el último domingo de febrero de 1917 para convocar una huelga bajo el lema "Pan y Paz". Los dirigentes políticos se opusieron a su celebración en ese día pero las mujeres siguieron adelante pese a todo.

El resto es historia: cuatro días más tarde, el Zar de Rusia se vio obligado a abdicar y el Gobierno provisional concedió a las mujeres el derecho al voto. Aquel histórico domingo era 23 de febrero según el calendario juliano, que entonces se utilizaba en Rusia; sin embargo, según el calendario gregoriano, utilizado en otros lugares, era 8 de marzo.

SDesde aquellos tempranos años, el Día Internacional de la Mujer ha adquirido una nueva dimensión mundial tanto entre las mujeres de los países desarrollados como entre las de los países en vías de desarrollo.

En diciembre de 1977, la Asamblea General de la ONU adoptó una resolución en la que se proclamaba la institución de un Día de las Naciones Unidas para los Derechos de la Mujer y la Paz Internacional. La celebración de cuatro conferencias mundiales de las Naciones Unidas sobre la mujer ha contribuido a convertir las reivindicaciones en pos de la consecución de los derechos de la mujer y su plena participación en la vida política y económica de la sociedad en una realidad cada vez más palpable.

En 1975, la ONU atrajo la atención de la comunidad internacional hacia la situación de los intereses de la mujer mediante la institución de un Año Internacional de la Mujer y la convocatoria de la primera conferencia sobre la mujer en Ciudad de México. En 1980 tuvo lugar otro congreso sobre este asunto en Copenhague (Dinamarca).

En 1985, la ONU convocó una tercera conferencia sobre la mujer en Nairobi (Kenya) con el fin de evaluar los progresos logrados tras toda una década.

En 1995, Beijing acogió la Cuarta Conferencia Mundial sobre la Mujer. Los representantes de 189 países distintos reconocieron que la desigualdad entre el hombre y la mujer tenía graves repercusiones para el bienestar de todos. La conferencia estableció un conjunto de objetivos con el fin de promover el desarrollo de la mujer en sectores como el político, el sanitario y el educativo. El documento final emitido por la conferencia (llamado "Plataforma de Acción") dice así: "El adelanto de la mujer y el logro de la igualdad entre la mujer y el hombre son una cuestión de derechos humanos y una condición para la justicia social y no deben encararse aisladamente como un problema de la mujer."

Cinco años más tarde, en el 23º período extraordinario de sesiones de la Asamblea General de las Naciones Unidas, "Mujer 2000: Igualdad entre los géneros, desarrollo y paz para el siglo XXI", se examinaron los progresos de la comunidad internacional en la consecución de los objetivos establecidos por la Conferencia de Beijing. Esta conferencia es conocida como la conferencia "Beijing +5". Los delegados encontraron tanto progresos como obstáculos pertinaces, y llegaron a nuevos acuerdos para seguir impulsando las iniciativas de la conferencia sobre la mujer de 1995.





Malauradament encara cal seguir lluitant, ho farem sempre que calgui; però esperem que aviat no faci falta enlloc.

font de les imatges:


de la imatge de Forges següent:





diumenge, de març 07, 2010

LXXXII Academy -Awards (Oscar 2010)



La meva travessa -no m'agrada gens, però és el que es pot fer en cinc minuts, i sense saber si la connexió a internet funcionarà-.

Què macos records em porta això...

+ info: oscars

Mejor película
‘Avatar’ (20th Century Fox)
Mejor dirección
Kathryn Bigelow por ‘The Hurt Locker’
Mejor guión adaptado
‘Up in the Air’, de Jason Reitman y Sheldon Turner
Mejor guión original
Mark Boal, "The Hurt Locker"
Mejor actor principal
Jeff Bridges por ‘Crazy Heart’
Mejor actor de reparto
Christoph Waltz por ‘Inglourious Basterds’
Mejor actriz principal
Gabourey Sidibe por ‘Precious’
Mejor actriz secundaria
Mo’Nique por ‘Precious’
Mejor película de animación
‘Up’, de Pete Docter
Mejor dirección artística
‘Avatar’, Dir. Art.: Rick Carter y Robert Stromberg, Decorados: Kim Sinclair
Mejor fotografía
‘Avatar’, de Mauro Fiore
Mejor diseño de vestuario
‘‘Nine’, de Colleen Atwood
Mejor largometraje documental
‘Food, Inc.’, de Robert Kenner y Elise Pearlstein
Mejor corto documental
‘The Last Campaign of Governor Booth Gardner’, de Daniel Junge y Henry Ansbacher
Mejor montaje
‘Avatar’, de Stephen Rivkin, John Refoua y James Cameron
Mejor película en habla no inglesa
‘El secreto de sus ojos’ (Argentina)
Mejor maquillaje
‘The Young Victoria’ de Jon Henry Gordon y Jenny Shircore
Mejor partitura musical
‘Up’, de Michael Giacchino
Mejor canción original
“Take It All” de ‘Nine’, música y letra de Maury Yeston
Mejor cortometraje de animación
‘The Lady and the Reaper’, de Javier Recio Gracia
Mejor cortometraje en imagen real
‘Instead of Abracadabra’, de Patrik Eklund y Mathias Fjellström
Mejor sonido
‘The Hurt Locker’, de Paul N.J. Ottosson
Mejor montaje de sonido
‘The Hurt Locker’, de Paul N.J. Ottosson y Ray Beckett
Mejores efectos visuales
‘Avatar’, de Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham y Andrew R. Jones

feina

Si tot va bé, des d'aquest passat 1 de març, i durant tres anys, aquesta hauria d'ésser la meva llar professional:






El projecte és:

Remodelado tisular y disfunción circulatoria en modelos experimentales de enfermedad hepática. identificación y caracterización de nuevas dianas terapéuticas

Esperem tenir sort i poder aconseguir resultats positius en els tres anys (o un xic més) per aconseguir els 2 articles publicats, mínims, per a tenir la possibilitat, llavors, de presentar i defensar la tesi doctoral.

Així que ara rondaré per la Fundació Clínic Barcelona.