dilluns, de març 02, 2009

dels enigmes dels anònims



tractar d'esbrinar qui hi ha darrera d'un anònim pot ésser com tractar de discernir si el dia naix o mor simplement veient la llum en una albada o un capvespre...

fai' aquest comentari perquè recentment hi ha hagut visites que han honorat aquesta humil bitàcola, no ja sols amb la seva presència sinó deixant constància amb els seus comentaris. Amb sinceritat, gràcies; emperò, desitjaria saber quina persona, o persones, ens visita com un diletant entre les brumes vespertines londinenques.

tinc alguna lleugera idea de la vostra possible identitat; fet que encara em fa sentir més orgullós de la vostra presència en aquesta taverna virtual.

la imatge és The Empire of Lights, René François Ghislain Magritte, Colección Peggy Guggenheim. Venezia. Italia. Hom podria preguntar: és la llum qui trenca la foscor o és la foscor qui cau com un mantell damunt la llum? És el so qui trenca el silenci universal o és el silenci qui fa disrupcions en el soroll?

gràcies a tothom que visita els meus blocs...

2 comentaris:

R. Wegener ha dit...

L'anònim pren nom, com pot veure, però no corporeïtat. La identitat és una patranya. Millor assaborir l'anonimat, que permet les més meravelloses audàcies...

Natxo ha dit...

així que la identitat és una patranya; podria inferir que no sou gaire amic de psicoanalistes i similars. Crec, possiblement no com els antics col·lectius humans on el nom era un reflex de l'ànima, que el nostre nom és una forma de presentar qui som: una porció del nostre ego, de la nsotra història... emperò, cadascú veu el món des d'un primsa particular; per sort!

òbviament, no puc defugir de reconèixer que és cert que l'anonimat permet les més meravelloses audàcies; de vegades una bona conversa cara a cara, també.

tanmateix, torno a agraïr les visites i els comentaris; s'agraeix i es gaudeixen.

salut!