marxem de bodorrio!!!

Hi hauria algunes cosetes a comentar; però sols comentaré que demà marxem de boda... la Muntsa i el Gorka es casen!!! -i si Marta y Nyllu em feren testimoni, demà sóc padrí del nuvi... aiaiai!-.

Gaudiu, que noltros segur que ho farem!!!

aNYTa!!!

A la imatge, mangada a l'Astrid , a l'Anna Cuevas (viva la Comandante!!!) que se'n va tot l'estiu a fer de biòloga -encara que sembli impossible- a la Repúblicva Argentina!!!

Ara que fa nou anys (motheroftheprettylove!!! com passa el temps) que ens coneixem -des de el nostre inici de carrera-, que hem viscut la UAB, que ha acabat entrant a la colla per ésser tabalera, representant a Coordinadora i membre en cap de la com. Mercè -i que ningú oblidi que és la nostra millor carro!-; que ens hem vist a un munt de farres, etc, etc. sols et puc dir:

Gaudeix moltíssim!!! Ens veiem a la teva tornada al setembre (quin munt de coses ens hauràs d'explicar -escriu algun mail!-), i per descomptat a la Mercè'08!!!

altres comments del dia:

• el diumenge vai' cometre l'errada de vore Volver, d'Almodóvar. Quina patranyada!!! Una altra infumabilitat seva en forma de peli... Basta ya!!! I per cert, per què tracten d'enganyar-nos dient-nos que la Pe és bona actriu... primer que faci d'actriu!!!
• després del dessastre del Metalway (kabrones!!!) pensarem que només falten 122 dies per la nova descàrega en directe al Nou Salamandra dels grans EPICA

• un altre dia comentarem la notícia de l'assassinat al barri... al final resultarà que és perillós... (millor no fer-ho en calent que a vegades un es panedeix del que diu...)
• a vegades la política i les casualitats tenen coses curioses; avui es publiquen per primera vegada les famoses "balances fiscals" i al mateix temps l'advocat de l'estat presentarà recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del parlament basc per la famosa "consulta d'Ibarretxe"... ai aquesta Espanya que vol ésser una, que somia ésser gran i que no sap ésser lliure...
• esperem que aqueta vegada no ens trenquin el gaudi julià de la grande boucle; per ara pinta molt bé...
• potser demà en parlarem dels "nous conceptes PACER i RUMIAR" (made in on the road to Metalway)

MECAGOENDIOSENLALLUVIAENESTEPAÍSDEPANDERETAYENTODALAPUTAMALAHOSTIAJODER!!!

Sábado 12 de julio de 2008, después de haber celebrado la cena de verano del curro y haber aprovechado para hacer un poco de fiestecita por la futura boda de Mari, ha amanecido, el sol brilla en la ciudad condal; y junto a mis amigos Luichi ("adoro el olor del napalm por la mañana"), Isako, "el Negro" y Tito -Luisamen y Marshall irán en otro vehículo- nos preparamos para dirigirnos al Recinto Ferial de Zaragoza para disfrutar del MetalWay'08.

Este año los cabezas de cartel son los dioses Madien presentando su Somewhere Back in Time World Tour'08 (cómo más tarde diría Luichi "veníamos "sólo" para el orgasmo de escuchar Rime of the Ancient Mariner en directo"); aderezado por uno de los 14 únicos conciertos en todo el mundo de presentación de Avantasia part III, y con la previa de los ingentes Slayer. (Entre otros).

El día anterior cuando conocía la nueva casa de Isako y Laura le comentaba que había visto que se preveían lluvias para el finde en Aragón; pero que pese a todo sería buena idea "abandonar el negro de ser heavy y vestir de colores claros". De hecho, mucho nos reímos al principio al verme vestido con la samarra de la colla y los pantacas del básket.

Partimos hacia Zaragoza. En la furgona, escuchando buena música, echando unas (muchas!) risas vamos quemando kilómetros. Las ganas van en aumento; tod está por llegar y los anhelos parecen que se cumplen. El cielo se encapota y despeja alternativamente -"total, si está tapado no hará tanto calor"-. Cuando ya entrados en Aragón, o cerca, nos llega la noticia que al parecer debido a las inclemencias del día anterior se suspendió sin que Deep Purple ni Twisted Sister -los cabezas de cartel del Monsters of Rock, que se celebraba en el mismo recinto- pudiesen hacer sus bolos y que no se sabe si hoy suspenderán.

Primeras dudas, pero confiaremos. Antes de llegar a la ciudad de la expo del agua donde la inauguración no se produjo como estaba prevista por la crecida del Ebro, y donde hace unos años Deep Purple ya suspendió por el agua, se nos confirma que ha quedado suspendido.

JODER! mecagoendiosyensuputamadre! mierda de país tercermundista! esto en el Wacken NO pasa!

Nos dirigimos hacia la Feria de Muestras donde los picoletos evitan la entrada y comunican que ha sido suspendido.

El comunicado oficial dice que "Debido a los daños causados por la tormenta de ayer en las estructuras y equipamentos del recinto, y al no poder garantizarse la seguridad de las personas y la realización del espectáculo, el festival METALWAY queda suspendido."

Iros a la mierda! Por mucho que nos devolváis la entrada, -aunque, ¿quién paga los gastos de desplazarse hasta allí, para nada!,?- dónde queda nuestra ilusión por ver algo que ya no podremos gozar??? Mala suerte de una lluvia fortísima con un cierzo huracanado? No me jodáis!!! Esto en otros lugares de Europa no pasa... (que si queréis que sea demagogo os recuerdo que en Bagdad cayeron bombas durante quince días y tenían luz en las calles...)

No queda más remedio que joderse... ya que estamos aquí, vamos a comer.

Bajo un inicio de lluvia -después apretraría- buscamos un primer refugio donde beber algo. "Dicen que es Ámbar, pero yo la sigo viendo amarilla." Después de no encontrar nada cerca de la Pilarica -por qué siendo sábado había tantos lugares cerrados?- un "perdido de la vida" bajo la lluvia nos dice "vaya mierda!" A lo que despúes de varios comentarios nos indica que "un kilometrico más 'pallá está el Gallizo". Así que allá nos vamos a buscarlo (el lugar de las "gallardas en el cobertizo", después rebautizado como "zarigüello" e infinidad de nosmres más) bajo una intensa lluvia. No lo encontramos, y tras varias vueltas y pruebas acabamos en una zona que vendría a ser una especie de barrio chino más que raval donde nos meteremos en "Las Tablas". Allí yantamos y bebimos cual jabatos y nos divertimos muchísimo (al mal tiempo -nunca mejor dicho- buena cara). Descubrimos, entre otras cosas a algún individuo que tras meter las mónedas entre las rendijas del ventilador sobre el tabáco no encontraba los avances ni el "colgoast"...

Después descubriríamos el Gallizo -cuando cerraba, en la calle san lorenzo?-. Pero hicimos más ambar en otro garito.

Tras todo esto, decidimos regresar -tras breve entrada en la basílica- hacia la ciutat comtal... algunos todavía con gafas de sol... ("que alguien le diga a Vlad que se las quite")

al final lo pasamos bien; pero una pésima organización nos ha robado parte de nuestros sueños...


comentario en el Heraldo de Aragón

comentario en el Periódico de Aragón

metalway

espero poder recuperarme para ir...

Monsters Of Rock - Viernes 11 de Julio
13:30 a 14:00 Miss diciembre
14:15 a 15:15 Rage
15:45 a 16:45 Candlemass
17:15 a 18:15 Pretty Maids
18:45 a 19:45 Thin Lizzy
20:15 a 21:15 Ted Nugent
21:45 a 23:15 Deep Purple
23:45 a 01:00 Twisted Sister
01:30 a 02:30 Saxon
The Metalway Festival - Sábado 12 de julio
12:45 a 13:15 Leyenda Prohibida
13:30 a 14:00 Lauren Harris
14:20 a 15:20 Rose Tattoo
15:45 a 16:45 Avenged Sevenfold
17:15 a 18:15 Baron Rojo
18:45 a 19:45 Iced Earth
20:15 a 21:15 Slayer
22:30 a 00:30 Iron Maiden
01:15 a 02:45 Avantasia

por si a alguien le interesa el resto de la info:

l'estiu

tot i portar dos dies amb febre i sense gairebé poder menjar, ni beure ni parlar -i haver-me hagut de saltar alguna reunió; ja arribat l'estiu... bñe, de fet ja fa dies...

tot i que l'amigdalitis de mamut (per què serà?) espero que el dissabte poder 'nar al metalway a Saragossa...

si més nolo maco de l'estiu:

el Gazpacho com el feia la meua àvia:

un pebrot verd, un bon tros de cogombre, dos tomàquets, dos o tres dents d'all, una micona més de mig got d'oli, tres o quatre llesques de pa del dia anterior que acabes de possar en remull, un bon rajolinet de vinagre, entre mitja i una ceba sencera (depenet del tamany), salar...

tot la batedora, es barreja bé, s'afegeix aigua, es mira si fa falta fer algun retoc de gust i a gaudir...

sempre és bo acompanyar-ho de bones amanidetes:

Muntsa i Gorka (comiat de solteria) -sols unes poques imatges-

us faré un comment molt ràpid; ja arribarà, si s'escau, penjar més fotos i més comentaris.

vàrem quedar dissabte al matí per 'nar fins a Vilanova i la Geltrú. Allà aniríem a la platgeta, faréim el verro -amb exhibició de volley inclosa-; i després de dinar "jugaríem" una micona amb ells; per tornar cap a barna a sopar i sortir de farra...

tothom que hio fou sap el gran dia que resultà!!!

així eren ambdós:

hi ha coses que semblen impagables -l'italianini del guinardó-:

després els "putejaríem" amb amor/amistat a caseta i viurien els riscos de passejar amb els colegues per Vilanova:

i així farien camí cap al sopar...

al final acabaríem de festa, i això ja seria una altra història...

feliç aniversari!!!

Avui la meua nebodeta, Queralt Barrau i Puig, fa 2 anyets!!! (i per fi podré passar el seu aniversari amb ella!)

Així que aquesta tarda farem cap a casa seu a Badalona a celebrar-ho...

[i parlant de celebracions, comença un messet carregat de festes i farres...]

Bé, com podeu imaginar-vos, ella és la meua veritable nena i amor... ;p

Jo que sembla que sóc donat a fixar-me en les coincidències de dates, ja celebrava el 4 de juliol, gràcies a les meua Sarita:

que avui en fa 28!!! kisses & hugs!!! when do we meet?

I per si fossin poques celebracions, ara que jo no celebrebo el meu, ara en tinc un de nou; però abans us vull deixar un escrit de MIRLANDO:

Avui fa un any que ho varem deixar,
després d’una llarga relació.
Encara recordo quan et vaig conèixer,
t’havia vist anant amb altre gent,
Però no t’havia tocat mai.
Feies una estranya olor,
em feies sentir diferent,
més gran,
més atrevida.
Recordo el primer petó,
tan desagradable,
però, alhora, tant intens.
Amb el temps em van agradar més,
els teus petons, la teva olor.
I pensar; que al principi tot era un joc,
només ens veiem de tant en tant,
quan a mi em venia de gust,
jo controlava la situació.
De fet, la vaig controlar durant molts anys,
fins que em vaig adonar
que ja no podia viure sense tu,
m’havia convertit en la teva esclava
i no podia deixar-te.
Per tu hauria estat capaç de tot,
si podia tenir-te al meu costat,
estava tranquil·la.
Però tu no m’estimaves,
crec que no m’has estimat mai,
volies matar-me de mica en mica
i em feies creure que no era prou valenta
per abandonar-te.
Doncs bé, ja veus que no era així,
ja fa un any que visc sense tu
i, encara que sovint recordo
els nostres moments compartits,
ja no controles la meva vida.

Aquest escrit el penjà ella al seu bloc el 15 de juliol de l'any passat; quan feia el seu primer any sense fumar...

i, sí, jo avui també fai' el primer any com a fumador que no fuma... [que ningú oblidi que qui ha sigut junkie ho és per tota la vida; i que la rehabilitació és la rendició del jo]. -el paquet de la paret és el que contenia l'últim piti que em vai' fumar, ara fa un any, 'nant cap a la feina al Prifysgol Cymru Bangor-.

així que gaudim de la vida, i celebrem que encara som vius!!!

P.S.: ahir desrpés de la bomba H de concert que ens regalaren els The City's Last Noise, vàrem viure un tongo monumental en putu festi... Ens queda el consol que a cada bolo que karden ho foten millor!!!

The City's Last Noise

Ens veiem?

Qui ja els coneixeu, ja sabeu que no calen paraules; els que no, passeu-vos i us en quedareu sense...

The City's Last Noise

Mademoiselle Chimie

Avui vull dedicar-li el comment a la meua estimada amiga Astrid; la boja que veieu a la fotografia davant de la Porta de l'Infern del Museé Rodin del seu Paris...

Hi ha infinitat de motius per dedicar-li, com a moltes de les persones de qui gaudeixo de l'honor de la seva amistat. Compartim afició pel foc i la pòlvora -vàrem somniar amb Mariken von Nijmegen-; hem fruit junts com a Trio Calavera amb en Dani de Paris, hem viatjat junts pel nord de la Península Ibèrica, hem vist -i les que queden- expos, obres de teatre, ..., (com anava allò d'addictes -gourmets- a l'art?); sé que algun dia aconseguirem que Intermitents -la nostra eterna companyia de teatre amateur- faci camí; ella fou la "kabrona" que quan vai' decidir pujar a un escenari a fer una lectura poètica enganyà la gent per venir molt bohèmia; ella és una de les persones amb qui he gaudit d'eternes nits de confessions i xerrameques...

hi ha tants motius; però avui em quedo amb un: la senyoreta ja és graduada en Ciències Químiques; i com també té el CAP ja podria començar el seu somni de dedicar-se a l'ensenyament secundari...

Kisses & Hugs. (de un freaky de la noche...)

i una cançó:

antikaraoke al Sidecar

Ahir al vespre alguns presidents d'entitats de cultura tradicional de Barcelona ens trobàrem al local de Castellers de Barcelona per fer un soparet i xerrar una estona de l'estat de la cultura popular a la nostra ciutat.

La veritat és que fou una vesprada molt interesant i creiem que pot esdevenir molt fructífera. Ja veurem.

Després d'això me'n vai encaminar cap a la sala Sidecar -al final hi aniré molt més ara que mon germà ho ha deixat (ara treballa en un restarurant (aquí), per gaudir de l'espectacle dels AntiKaraoke amb "l'excusa" que era el 23è aniversari de la Reich:

com que no tinc fotos de la nit d'ahir, li he mangat aquesta del seu flog.

La veritat és que fou molt divertit; no oblidem la brutal actuació de Dani Simmons (I was made for loving you).

Després vàrem fer cap al Fellini; però la cua era ingent, així que acabàrem al Tequila (C/ Escudellers, 28)... lo qual significava tornar a la meva (pre) adolescència!!! jo havia set allà abans d'arribar a l'insti!!!

després alguns foren cap als Enfants i altres tornàrem cap a casona (cal anar acceptant l'edat que comencem a tenir... i que era dilluns!!!)

Aprofito per tornar a felicitar a la Reich; i sobretot per haver aconseguit ser una free-lance per un diari a NYC!!!

enjoy it!!!

Euro 2008

Ahir diada de Sant Pere i Sant Pau finalitzaà l'Euro2008 -Switzerland-Österreich amb la victòria de la selecció espanyola.

Mai he sigut un afeccionat de la selecció espanyola, de fet al bar tothom donava que seria l'afeccionat de la selecció que s'enfrontés amb ella... però tot i això, al acabar el partit, després d'haver-ho vist dempeus i comentant-lo neutralment, em vai' vore abraçat pels meus estimats Miguelito e Isako. Com després els vai' comentar per mis als meus germans, no sé si mon pare, degut als nervis, hagués vist la final -les dels pericos mai les va mirar per la tele-; però jo era conscient que ell seria feliç amb el resultat, i això per mi ja era motiu per poder celebrar-ho.

Ha sigut una molt interessant eurocopa, on s'ha vist bon futbol i ha guanyat l'equip que més ho merescut. La "Roja" (l'anterior euro la va guanyar vestint de blau) ha guanyat jugant al futbol, tractant de tocar la pilota; aquesta fou l'aposta del Sabio de Hortaleza quan després d'intentar-ho al mundial no es va atrevir amb França. Per això va treure les "vaques sagrades" que es preocupen d'ésser estrelles i ha creat un grup on l'important és fer que l'equip rutlli. A més, ells han cregut en la versió castellana del "Yes, we can" d'Obama.
Cal destacar que el millor jugador de l'Euro, Xavi, ha sigut el gran motor d'un centre del camp envejable; però on totes les línies han ratllat a un nivell excelent. Sense oblidar el millor porter del món (la segona vegada que ho és un espanyol, Zamora. En la gran línea de Yashin i desbancant en joc a Buffon).

Voldria destacar el fet que Palop -com a perico i fill d'una mare de família bética no puc sentir cap mena de positivisme devers un palangana- vestís la samarra del gran Arconada (a qui havia convidat personalment Platini; l'home que li robà una eurocopa a espanya i ara se l'ha entregada). Jo només tenia quatre anys llavors, però després he vist moltes vegades aquella jugada, i com a porter sempre vai' sentir admiració "a posteriori" per ell. Tot un detall, que venja també totes les tradicionals desgràcies de la selecció espanyola. Per cert, ara emaptada a euros amb França i a una d'ALemanya.

Al respecte del que hem vist, més enllà del gran joc espanyol, destacar que la Mannshaft feu el mateix que al seu mundial: aportar el joc típic dels panzers però deixant espurnes de bon joc -contra Portugal i certs moments davant d'Espanya-. Els tricampions i trisubcamnpions d'Europa i tricampions i tetrasotscampions del món seran sempre un equip molt perillós però cal que visquin una renovació cercant el toc. Per cert, destacar que la seva afició es quedà fins el final de la volta olímpica. Destacar també les remontades turques i la frescor de Croàcia; el gran joc d'Holanda durant la primera fase; així com l'ensopegada italiana -que ja ha recuperata Lippi-. Com a decepcions França: s'ha acabat una fase i Grècia, on era l'esperit de l'euro a Portugal? I sobre aquesta: la versió europea de brasil: massa fum...

Aquesta vegada ha guanyat el futbol...

We will see again on SouthAfrica 2010 and Polland/Ukraine 2012!!!

FAMA ¡A BAILAR! a BCN

Ahir 28 de juny al Palau Sant Jordi de Barcelona aterrava l'espectacle de FAMA ¡a bailar!

Foren unes 2 hores en que poguèrem gaudir de coreos que ja havíem vist durant el programa, tant per parelles com grupals. Era el que molta gent creia que haurien d'haver set les gales finals: veure'ls ballar.

Val a dir que tot i que no era "sold out", podia haver-hi perfectament unes 15000 persones veient i gaudint, entregadíssimes, amb el show.

Podria dir que potser les presentacions eren massa llargues, i que hi havia masses moments dels profes a dalt de l'escenari; però que vai' gaudir moltíssim de l'espectacle.

Perquè podeu fer-vos una idea us deixo el link de les fotos que des del for ens ha ofert "martams" (moltes gràcies):

FOTOS

(foto de presentació del show a BCN) -aconseguida de http://vickygomezfama.blogspot.com/

propostes per a la revetlla de Sant Pere i Sant Pau

per avui dissabte 28 de juny podríeu gaudir del III Concurs de Percussió de Barcelona:

o podríeu gaudir del mític Foc i Rock a Les Corts:

però jo treuré la meua vena més freak i pujaré al Sant Jordi per:

si algú vol saber què es pot veure: aquí

ens veiem, si voleu al final de la nit a les corts -o a barrakes si la gent s'anima molt i vol pujar a Sant Cugat!-.

de fet, si algú de cop desitja venir al santjordi, tindria entrada... truqueu al mòbil.

P.S.: potser demà o dilluns parlem de la Euro 2008 -que encara no hem dit res-.

Reimon!!!

This buffoon is my dear friend Mr. Ramon Gayubar. I want to dedicate him this comment 'cos the last week was his 27th birthday.

We met the last summer in Wales. Awhile 16 weeks we enjoyed with another ten catalonians discovering the country trying to improve our english.

You can find this chemist goint to a binge near Salamandra. I can assure all of you that he's a very nice guy; and if you want to check it, ask himn out for a captain morgan & coke...

The photograph above was taken at the Chirk Castle. We must go out for a piss up!!! I'll never forget there's always a way to Llangollen...

C U soon!!!

Iechyd da!!!

st joan 2008

aquest any tornava a poder gaudir de la nit màgica a la meua terra; i tot i que originalment la idea era tornar a cremar amb la colla a la nit del foc de Barceloneta, al final vai' acabar amb els amics de tota la vida fent un sopar a can Muntsa i Gorka (la Gàbia). També hi eren Krol i Pablo, Marta i Roger, i l'Oscar; només faltava Raúl.

la veritat és que fou molt maco retrobar-nos tots i poder gaudir de la nostra pròpia companyia de nou. nits com la sant joan, amb tota la màgia implícita que porten, permeten que tornem a sentir-nos tant vius i feliços d'ésser junts.

gràcies, sou absolutament meravellosos.

P.S.: reogamos la noche con Malvasía semidulce El Grifo y con Brunus 2006 de Portal del Montsant

els 24 de l'Aleix

el passat divendres celebràvem el 24è aniversari de nostre estimat Aleix; que com es pot vore a la imatge ho feu a lo gran...



tot començà a la plaça de l'Àngel on s'ha convocat a la gent per 'nar camí del Puerto Plata (C/ Tragí, 1). Xino-xano descobrim que l'Àngela té estranys somnis on en Tomàs Molina la persegueix; així com una reflexió sobre com ens veuen els immgrants ubicats a la nostra terra [Estan bojos aquests catalans: com ens veuen els nouvinguts; de Fluvia Nicolas i Maialen Arriaga; Angle Editorial]. Ens sorprèn, especialment, el fet que consideren que hi ha masses farmàceies (sic).

Una vegada al Puerto Plata (estimat Ori que has sobreviscut als sonars dels móns, espero em perdonis que encara no hagi arribat a l'hora dels teus aniversaris), viurem l'experiència de nuestro pastor Wilson -estranya versió del salm 23-. Destacar el fet que, mentre la gran frase de Boskov "futbol és futbol" es feia més veritat que mai, descobríem que en Wilson tenia certs "problemes" amb la higiene de l'Àngela; també que "el Chiki-chiki Alejo lo baila así...". I tot el que pot donar de sí, els que ho heu viscut ja ho sabeu, un sopar allà. Per cert, el sector diables feu un gran remember when...

Després fèrem cap a la Plaça del Rei, on hi és la casa Padellàs, que es salvà de ser enderrocada quan ara fa un segle s'obrí la Via Laietana així com la residència del Comte-Rei de la Confederació Catalano-Aragonesa, i on feien balls tradicionals. I allí uns quants tractarem de no naufragar -hi ha proves videogràfiques que demostren com no ho aconseguírem-. [casualitats de la vida, vai' trobar-me a una noia que havia conegut aquell matí que havia vingut a la feina com a monitora d'un grup] -per cert, crec que aquest cap de setmana hi havia una mena de gran fira de les tradicions a la Barceloneta-.

Des d'allà -després del moment patri de l'Àngela (el món de la Física)- recueràrem a tohom a la porta del Sidecar. I allà gràcies a l'estimació de Pedro -Mil gràcies!- per mon germà entràrem per continuar la festa.

I allà veièrem com pot ser divertida la feina de paparazzo -nom que prové de la Dolce Vita- i com som de xafarders, gràcies a le maca història d'amor intercultural que vàrem viure. (Per què li diuen amor quan volen dir sexe?)

I es feren uns copes i la nit continuà... I arribà el moment de tornada. I vai' tornar fins a casona caminant -adoro la meua ciutat de nit sense gairebé ningú- previ pas d'acompanyar la Raquel a casa seua.

per més detalls de la nit:
espurnes bloc
espurness fotolog
Raquel fotolog
Cris fotolog

Per cert que ningú oblidi que vàrem crear el postgrau en (Bio)Mundologia; on entre d'altres s'impartirien les assignatures de Alcohologia, Diablismes i Tabalerisme que donarien accés a Bacanalisme...

les 7 meravelles de Barcelona

Fou Antípater de Sidó o Antípater de Tessalònica qui en un poema alabava les Set Meravelles del Món.

Aquestes ens han arribat avui en dia com: Gran Piràmide de Gizeh (l'única que s'ha conservat dempeus), els Jardins Penjats de Babilònia, l'Estàtua de Zeus a Olímpia, la Tomba de Mausol (d'aquí Mausoleu) a Halicarnàs, el Colòs de Rodes, el Temple d'Àrtemis a Efes (Artemisió) i el Far d'Alexandria -que semblà que substituí a les muralles de Babilònia-. Val a dir que hi ha constàcnies d'altres llistes prèvies, com les fetes per Heròdot. Fos com fos, eren edificis humans -a vegades eren els jardins el que deixaven pas a la Porta d'Ishtar de les muralles de la ciutat- que pogueren ésser contemplats pels grecs; això va dur d'una vuitena, que seria el zigurat de Babel -la famosa Torre- que ja era ruïnes quan arribà el més gran de tots: Aléxandros.

Òbviament, després s'han creat altres categories. Com les molt criticades noves 7 meravelles i les set meravelles nautarals impulsades per New Open World Corporation (NOWC).

També n'hi ha de catalanes, com les promogudes per l'organització Capital de la Cultura Catalana. Són les següents:

1 – Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona

2 – Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida

3 – Conjunt arqueològic de Tàrraco

4 – Centre històric de Vic

5 – Catedral de Girona

6 – Monestir de Sant Miquel de Cuixà

7 – Celler Cooperatiu de Gandesa

Avui us proposo el concurs que ha obert l'IBOCC per escollir les 7 meravelles de diferents ciutats, entre elles Barcelona.

Candidatures a meravella del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona:

1 - Anella Olímpica

2 - Casa Batlló

3 - Casa Milà

4 - Casa Vicencs

5 - Catedral

6 - Conjunt de l'antic Hospital de la Santa Creu

7 - Església de Santa Maria del Mar

8 - Estadi del F.C. Barcelona

9 - Fundació Miró

10 -Gran Teatre del Liceu

11 - Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau

12 - Jaciment arqueològic del Mercat del Born

13 - Monestir de Pedralbes

14 - Monument a Colom

15 - Museu d'Art Contemporani de Barcelona

16 - Palau de la Generalitat

17 - Palau de la Música Catalana

18 - Palau Nacional

19 - Parc Güell

20 - Parlament de Catalunya

21 - Plaça Reial

22 - Sagrada Família

23 - Torre Agbar

24 - Torre de Collserola

25 - Universitat de Barcelona (edifici històric)

les meves, ara per ara, crec que serien:

a) Santa Maria de la Mar

b) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

c) Palau de la Música Catalana

d) Casa Batlló

e) Anella Olímpica

f) Casa Milà

g) Sagrada Família -l'he deixada l'última perquè al ésser ja de Catalunya, l'organització ja la inclou per defecte-.

FAR BARCELONA

avui s'ha celebrat el 15è aniversari d'el Consorci El Far (on ara fai' la meua tercera estada professional).

la diada d'avui ha servit a més per acomiadar fins l'octubre el nostre estimat Far de Barcelona


que marxa a fer les seves travesses, per tercer any, d'aquest estiu 2008:



podreu seguir la seva singladura a la pàgina web del Far; i si mireu aquí potser encara trobeu alguna plaça per embarcar-vos.

bitàcola del Far Barcelona aquí

ExpoZaragoza 2008

Avui s'ha obert al públic l'exposició internacional a Zaragoza 2008 "Agua y Desarrollo Sostenible".



El comentari és que crec que continuarem veient la infinitat de coses que ja són una realitat per salvar-nos totes fent-ho amb el planeta; però que els maleïts interessos de sempre no ho permetran...

Si voleu visitar l'Aragó aquest estiu teniu quelcom més per meditar unes hores, i gaudir de certs espectacles.



Tot i que sempre podeu visitar la ciutat de la Pilarica pel gran event del Metalway:

dards

aquesta nit des de les 20h entre New York (C/Sant Quintí 27-45) i Macondo (C/ Conca, 21) duran a terme la final del triangular, també havia participat el Bar Independència (C/ Independència cantonada Indústria -costat mar/besòs-), de dards (estil cricket).

Una vegada allà podeu quedar-vos a gaudir de la meravellosa companyia que sempre hi ha en els "meus" dos bars.

EIRE decideix el futur de la UE

Avui els ciutadans del "Tigre Celta" estan votant en referèndum -són obligats per la seva constitució- si aproven o no el Tractat de Lisboa -l'alternativa al Tractat de Niça (conegut com constitució europea) que holandesos i francesos tumbaren en el 2005.

Si l'1% de la pobalció europea, que és el que representa la població de l'illa de Tara, diu que no, tot se'n va en orris. És el que té la política de la unanimitat. De fet, amb l'anterior ja succeí; el 2001 digueren que no, i un any després digueren que sí. Irlanda és un país molt beneficiat per les polítiques europees, però la majòria de la població diu que no sap què voten (us sona?).

Aquella vella i interessant idea d'una Unió Europea continua entrebancant-se amb la mala gestió política d'avui en dia. Ara mateix Irlanda és l'únic país que té previst plantejar un referèndum per ratifgicar-lo; tot i que hi ha qui també el demana al UK.

Aquesta nit a les 22h (hora local) es tanquen les urnes i veurem com continua la UE...

de les errades a les vagues...

Una de les activitats que explico des de la meua feina tracta sobre el moviment de mercaderies (òbviament centrat en el Port de Barcelona). Una de les coses que comento, quan es comparen els diferents mitjans de transport, és el fet que en el nostre estat el 80% de la mercaderia es mou per carretera. Què implica això? -més enllà de l'elevadíssima contribució al canvi climàtic degut a l'emissió de gassos- Doncs el que estem veient aquests dies: que una vaga -agressiva- d'un sector -ajudada pel dramatisme que caracteritza el país- fa que l'estat pugui quedar col·lapsat en tres, quatre dies.

Crec que ningú que em conegui dirà que sóc un defensor del sistema econòmico-social en el que vivim -de fet, encara no he iniciat, crec, el camí des del comunisme fins la socialdemocràcia que sembla tan natural per a molts-. Defenso fins al final el dret de vaga (que comporta l'aparició de piquets informatius; aquests no haurien de derivar en pressions inadmissibles); però, considerant que si una vaga "no puteja algú altre no té ressó" -maleït sistèma mediàtic!-, si qualsevol altre col·lectiu es dedica a tallar així les vies d'accés -i de zones dimportància estratègica- acabem ràpid al "cuartelillo".

Hem d'ésser conscients que el problema del preu del carburant és global (què poc, per no dir res, vàrem aprendre de les crisis dels anys setanta!!!) -això no exclou que el govern hauria hagut de preveure certes coses-. Feia no gaire es deia que quan el barril de brent passés dels 50$ el món s'enfonsaria... arribarà, que ningú ho dubti als 200$. El problema és una dependència excessiva del petroli; i que en aquest país les coses mai s'ha volgut fer bé.

Cal cercar una sol·lució, i ràpid; per què, qui es farà dels moltíssims "danys col·laterals" d'aquesta vaga?

Ana, la reine couronnée

Després de la retirada de la gran Justine Henin, qui fou la seva última víctima a París, ha rebut de les seves pròpies mans, el títol de Roland Garros; accedint, a més, a la primera possició del rànking WTA.

Amb traces, la seva dreta, que reconden a la grandíssima Steffi Graff; i certa "insolència" juvenil -té vint anys- que recorden a la primera Martina Hingis: comença el regnat d'Ana Ivanovic.

Ara, tot i algunes crítiques que situen el tenis femení massa proper al masculí -personalment sempre m'havia agradat més el femení-; sense una clara dominadora (a vore fins on arriba la noia de Beograd) s'obre una època molt interessant dins d'aquest apassionant esport.

dels estius...

l'estiu s'apropa i és fàcil pensar en allò que fou i en allò que no ha pogut ésser; per això, encara recordo més a mon pare.

aquests dies s'ha fet especialment marcat pensant que haguéssim pogut gaudir junts de grans etapes del Giro d'Italia (Mortirolo!); grans partits de Roland Garros (els dos últims sets de la semifinal Ivanovic -per fi número u!- davant Jankovic); que ara s'apropa l'Eurocopa, vindrà el Tour, i arribarà Beijing 2008. I que haguéssim parlat sota la calor de l'estiu dels problemes de política i haguéssim gaudit junts de la nostra nena...

però sempre quedaran altres coses per fer... i gaduir...

imatges: platges de Niwbwrch i Ynys Llanddwyn. estiu 2007

de House i paranoies...

Ahir al vespre, després d'una reunió amb el delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i una ulterior post-reunió amb la Junta vai' acabar al New, un dels meus bars. Uns pocs dels habituals vàrem gaudir de House's head & Wilson's heart, els dos últims capítols de la quarta temporada de House.

La veritat és que foren dos capítols brutals; del millor que s'ha fet mai a televisió.

A posteriori, i havent-los vist, poden sortir les preguntes -que només que ja ho ha viscut sap com respondreles- de com enfrontar-se amb la Mort. ¿Com dir-li a la persona que estimes que es mor? ¿La despertaríeu perquè ho sapigués o la deixaríeu morir en el desconeixement? ¿Creieu que hi ha un trànsit entre la vida i la mort?

Mi día en la Villa y Corte (!6/V/2008)

Hallábame una noche gozando de mi propia compañía en mi casa cuando decidí que era el momento de acercarme hacia los placeres que nuestras almas necesitan. Así que me desplacé hasta nuestra estación de autobuses -que sería como bajar hasta los establos y ensillar un caballo para lanzarnos al galope y disfrutar de la campiña a orillas del Dee-.

Y tras unas horas de tránsito negociando con las hordas de Morfeo -como viene siendo habitual- llegamos a la Villa y Corte de Madrid. Siendo la que sigue la primera imagen que mi retina percibió en tierra de la capital del reino.

La siguiente fue al salir del suburbano -donde uno demostró que sí es barcelonés; aunque en ese instante perdí la orientación british-; curiosamente al salir al paseo del Prado, mientras nuestra ciudad negociaba el pecado de tener sed, Madrid regaba sus parques bajo la lluvia.

Un nombre. Un genio. Un dios hecho carnalidad. La propia definición del Arte (sí, con mayúsucla). Por eso me lancé hasta la Meseta:

¿Alguien -más allá de la propia Gaia- ha captado la belleza del cuerpo femenino mejor que Amedeo Modigliani?

Quizá sólo Auguste Rodin podría ser la respuesta a la cuestión anterior. Y el Hado y las Moiras estaban esta vez de mi parte. Así que pude disfrutar tras las dos sedes de la exposición de Modigliani, de una con dibujos y algunas esculturas de otro de mis amores:

Siendo el Bicentenario del levantamiento de lo nosotros conocemos como la Guerra del Francès, aproveché para visitar una expo sobre el tan cacareado Dos de Mayo. Y uno se topa con cosas que no puede entender:

Y para finalizar las pocas horas en que uno se entrega a la Villa y Corte un espctáculo "Naumagia" en el Retiro con motivo de San Isidro:

En www.semirea.blogspot.com aparecerán comentarios sobre los artistas en breve.

MOLTES GRÀCIES... I FINS AVIAT

Carta abierta al Sr. Ernesto "Txingurri" Valverde;

estimado "míster", quisiera decirle que me entristece el hecho que las circunstancias le hayan conminado a decidir poner fin a su singladura perica como entrenador. Creo que ha sido uno de las mejores, tanto a nivel personal como profesional, personas que han ocupado el banquillo de nuetro amado y centenario club.

Pese a lo obvio, desearía dejar constancia de mis mejores deseos para su futuro profesional; y ojalá, como dice su amigo Joan Golobart -quien les enseñó qué es y significa el RCD Espanyol de Barcelona- esperemos que algún día ese futuro suyo exitoso le entregue la copa que usted y esta entidad nos merecemos.

Sigo creyendo que el suyo hubiese sido una gran apuesta futuro para el club. No ha podido ser; pero pese a todo se ha ganado un lugar en mi corazón blanquizaul al lado de grandes de la talla de Xabier Azkargorta; conjuntamente con los sueños de Javier Clemente, el milagro de Luis Fernández, los títulos de Copa, y todos los destellos que me inculcó mi padre.

Durante dos años nos ha hecho soñar con este equipo, y tal y como reconoció en su rueda de prensa; quizá el momento más grande fue en Hampden Park cuando se pidió un aplauso para un equipo que sin haber perdido un partido no se llevaba el título.

Por todo esto, su trato y su estima hacia este club sólo puedo decirle Muchas Gracias por todo, Deseo que consiga los muchos éxitos que se merece, y que Podamos vernos pronto.

aniversaris

Demà, 20 de maig, és el 14è aniversari de Diables de Les Corts ; per això el dissabte passat vàrem celebrar-ho.

Sé que fou un dia llarg per la gent que hagué de dedicar moltes hores per aconseguir que tot funcionés; però qui alguna vegada ha invertit moltes hores en una feina d'aquest tipus sap que la satisfacció arriba amb el gaudi d'altri.

No vai' poder assitir a la Tabalada -era complint amb el bàsket- però sí al correfoc en les tres facetes que sembla que em queden a la colla: servei d'ordre, La Meva Nena i "cridador".

Fou molt maco (re)trobar-se amb la "Pretoriana": las Viejas Glorias -la "meua" quinta-. De fet és bo adonar-se que ja som en la cinquena genaració, més o menys, dins de l'Entitat.

Però voldria felicitar, especialment, el Vè aniversari dels Tabalers de Les Corts.

per això us deixo aquest vídeo, l'autor és el Quim i és de http://www.lescorts.cc/ -sotmet a copyleft- (feu-hi una ullada) Si voleu mé informació visiteu: http://cat.creativecommons.org/ (Merci Marc)



A totes i a tots, per això us deixo aquí un text que ja té un cert temps i que vai' tenir l'oportunitat de llegir el 14 de desembre a Masferrer en l'actuació On vàremn perdre Nausícaa?

TABALS

una música que s'ha convertit

en la meva coimpanyia;

una de les més estimades.

Nit.

Reflexos de foc

a la foscor.

La sang s'altera

i la vida balla.

Cors bategant

des de les vísceres

del sentiment

de l'ànima.

Els cossos vibren

i el ritme

de la bacanal

composa

l'amor a la vida.

Festeig

de vi i dansa,

som onades

de la mar;

els tabals

fan marxar les penes

arribant l'alegria.

Goig de viure,

ballant la nit...

(Qui són els millors tabalers?)

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

QUI SÓN ELS MILLORS TABALERS???!!!

QUÈ VOLEM???!!!

QUÈ VOLEM???!!!

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

se nos rompió el amor...

avui he vist que hi ha qui s'ha atrevit, i òbviament ha fracasssat en l'intent, de cantar una cançó de "La Más Grande"... a més, des de fa molts i molts anys (jo era molt petit) em vai' enamorar d'aquest tema (si algú en té cap mena de dubte que pregunti al meu estimat amic Miguel Ángel "Michel" -pronunciï's a la francesa- Caamaño; que l'escoltà unes quantes vegades durant la carrera).

Val a dir que a més de la seva immensa veu la lletra és sublim.

Aquí us deixo una actuació.



Se nos rompió el amor
de tanto usarlo
de tanto loco abrazo
sin medidas
de darnos por completo
a cada paso
se nos quedó en las manos
un buen día

Se nos rompió el amor
de tan grandioso
jamás pudo existir
tanta belleza
las cosas tan hermosas
duran poco

Jamás duró una flor
dos primaveras
me alimenté de ti
por mucho tiempo
nos devoramos vivos
como fieras

Jamás pensamos nunca en el invierno
pero el invierno llega
aunque no quiera
y una mañana gris
al abrazarnos
sentimos un crujido
frío y seco
cerramos nuestros ojos y pensamos

Se nos rompió el amor
de tanto usarlo

next stop... Boston

Aquí us deixo el video oficial de la sortida de la Artemis Transat.

Veient-lo he recordat els dies previs i la sortida de la BWR... i he tornat a sentir l'emoció de les aventures que veus com naixen...

The Artemis Transat

Aquest migdia s'ha donat la sortida a una nova edició de ARTEMIS TRANSAT, regata en solitari per l'Atlàntic Nord. Desde Plymouth fins Boston. Des del 1960 cada quatre anys tenim aquesta fita entre la humanitat i les aigües oceàniques. Avui en dia pot realitzar-se en Class 40 o en IMOCA Class 60

Des de la página web de l'organització podreu seguir la regata; però si voleu participar virtualment ho podeu fer de la pàgina de LiveSkipper com ja es va poder realitzar durant la BWR.

d'enamoraments...

L'obra que veieu és Safo i Faon de Jacques Louis David. Per vore-la en viu i en directe hauríeu de 'nar fins e Leningrad, perdó, St Petersburg i visitar l'Ermitage

Aquesta preciosa obra, que fou criticada -hi ha masses cecs que ho són perquè no volen vore- representa l'últim encontre de la gran poetessa amb Faon, de qui ella era enamorada. Veiem com ella abanona la lira, la deixa a les mans del déu de l'amor, qui podria interpretar la peça que ella era escrivint -el pergamí que hi ha a les seves cames-. Ell sembla l'igual a déu... De fet veiem en els dits d'ell com l'acarona amb tendressa d'amor; però... la llegenda diu que l'amor d'ella no fou recíproc per això marxà fins la roca de Léucade i féu el que tots els enamorats feien des d'allà: saltar per llevar-se la vida...

¿Per què parlar avui d'aquesta història d'una de les més grans artistes i d'un quadre que ens parla d'una de les seves aventures amoroses? Llegiu aquí ho sabreu...

la idea és fer reflexionar sobre com arriba l'amor i com pot marxar i de les seves conseqüències...

Tot és conseqüència de qui de sobte apareix com un esperit un dia a la teva vida i al dia següent et lleves i t'adones que has somiat amb ella... i el pitjor de tot és saber que només la podràs veure en somnis i mai més a la vida real...

us heu enmaorat mai de cop?

heu sentit que l'amor us llevava la vida?

heu sentit mai que esteu patint un amor imposible?