feliç aniversari!!!

Avui la meua nebodeta, Queralt Barrau i Puig, fa 2 anyets!!! (i per fi podré passar el seu aniversari amb ella!)

Així que aquesta tarda farem cap a casa seu a Badalona a celebrar-ho...

[i parlant de celebracions, comença un messet carregat de festes i farres...]

Bé, com podeu imaginar-vos, ella és la meua veritable nena i amor... ;p

Jo que sembla que sóc donat a fixar-me en les coincidències de dates, ja celebrava el 4 de juliol, gràcies a les meua Sarita:

que avui en fa 28!!! kisses & hugs!!! when do we meet?

I per si fossin poques celebracions, ara que jo no celebrebo el meu, ara en tinc un de nou; però abans us vull deixar un escrit de MIRLANDO:

Avui fa un any que ho varem deixar,
després d’una llarga relació.
Encara recordo quan et vaig conèixer,
t’havia vist anant amb altre gent,
Però no t’havia tocat mai.
Feies una estranya olor,
em feies sentir diferent,
més gran,
més atrevida.
Recordo el primer petó,
tan desagradable,
però, alhora, tant intens.
Amb el temps em van agradar més,
els teus petons, la teva olor.
I pensar; que al principi tot era un joc,
només ens veiem de tant en tant,
quan a mi em venia de gust,
jo controlava la situació.
De fet, la vaig controlar durant molts anys,
fins que em vaig adonar
que ja no podia viure sense tu,
m’havia convertit en la teva esclava
i no podia deixar-te.
Per tu hauria estat capaç de tot,
si podia tenir-te al meu costat,
estava tranquil·la.
Però tu no m’estimaves,
crec que no m’has estimat mai,
volies matar-me de mica en mica
i em feies creure que no era prou valenta
per abandonar-te.
Doncs bé, ja veus que no era així,
ja fa un any que visc sense tu
i, encara que sovint recordo
els nostres moments compartits,
ja no controles la meva vida.

Aquest escrit el penjà ella al seu bloc el 15 de juliol de l'any passat; quan feia el seu primer any sense fumar...

i, sí, jo avui també fai' el primer any com a fumador que no fuma... [que ningú oblidi que qui ha sigut junkie ho és per tota la vida; i que la rehabilitació és la rendició del jo]. -el paquet de la paret és el que contenia l'últim piti que em vai' fumar, ara fa un any, 'nant cap a la feina al Prifysgol Cymru Bangor-.

així que gaudim de la vida, i celebrem que encara som vius!!!

P.S.: ahir desrpés de la bomba H de concert que ens regalaren els The City's Last Noise, vàrem viure un tongo monumental en putu festi... Ens queda el consol que a cada bolo que karden ho foten millor!!!