Ahir diada de Sant Pere i Sant Pau finalitzaà l'Euro2008 -Switzerland-Österreich amb la victòria de la selecció espanyola.
Mai he sigut un afeccionat de la selecció espanyola, de fet al bar tothom donava que seria l'afeccionat de la selecció que s'enfrontés amb ella... però tot i això, al acabar el partit, després d'haver-ho vist dempeus i comentant-lo neutralment, em vai' vore abraçat pels meus estimats Miguelito e Isako. Com després els vai' comentar per mis als meus germans, no sé si mon pare, degut als nervis, hagués vist la final -les dels pericos mai les va mirar per la tele-; però jo era conscient que ell seria feliç amb el resultat, i això per mi ja era motiu per poder celebrar-ho.
Ha sigut una molt interessant eurocopa, on s'ha vist bon futbol i ha guanyat l'equip que més ho merescut. La "Roja" (l'anterior euro la va guanyar vestint de blau) ha guanyat jugant al futbol, tractant de tocar la pilota; aquesta fou l'aposta del Sabio de Hortaleza quan després d'intentar-ho al mundial no es va atrevir amb França. Per això va treure les "vaques sagrades" que es preocupen d'ésser estrelles i ha creat un grup on l'important és fer que l'equip rutlli. A més, ells han cregut en la versió castellana del "Yes, we can" d'Obama.
Cal destacar que el millor jugador de l'Euro, Xavi, ha sigut el gran motor d'un centre del camp envejable; però on totes les línies han ratllat a un nivell excelent. Sense oblidar el millor porter del món (la segona vegada que ho és un espanyol, Zamora. En la gran línea de Yashin i desbancant en joc a Buffon).
Voldria destacar el fet que Palop -com a perico i fill d'una mare de família bética no puc sentir cap mena de positivisme devers un palangana- vestís la samarra del gran Arconada (a qui havia convidat personalment Platini; l'home que li robà una eurocopa a espanya i ara se l'ha entregada). Jo només tenia quatre anys llavors, però després he vist moltes vegades aquella jugada, i com a porter sempre vai' sentir admiració "a posteriori" per ell. Tot un detall, que venja també totes les tradicionals desgràcies de la selecció espanyola. Per cert, ara emaptada a euros amb França i a una d'ALemanya.
Al respecte del que hem vist, més enllà del gran joc espanyol, destacar que la Mannshaft feu el mateix que al seu mundial: aportar el joc típic dels panzers però deixant espurnes de bon joc -contra Portugal i certs moments davant d'Espanya-. Els tricampions i trisubcamnpions d'Europa i tricampions i tetrasotscampions del món seran sempre un equip molt perillós però cal que visquin una renovació cercant el toc. Per cert, destacar que la seva afició es quedà fins el final de la volta olímpica. Destacar també les remontades turques i la frescor de Croàcia; el gran joc d'Holanda durant la primera fase; així com l'ensopegada italiana -que ja ha recuperata Lippi-. Com a decepcions França: s'ha acabat una fase i Grècia, on era l'esperit de l'euro a Portugal? I sobre aquesta: la versió europea de brasil: massa fum...
Aquesta vegada ha guanyat el futbol...
We will see again on SouthAfrica 2010 and Polland/Ukraine 2012!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada