Una de les activitats que explico des de la meua feina tracta sobre el moviment de mercaderies (òbviament centrat en el Port de Barcelona). Una de les coses que comento, quan es comparen els diferents mitjans de transport, és el fet que en el nostre estat el 80% de la mercaderia es mou per carretera. Què implica això? -més enllà de l'elevadíssima contribució al canvi climàtic degut a l'emissió de gassos- Doncs el que estem veient aquests dies: que una vaga -agressiva- d'un sector -ajudada pel dramatisme que caracteritza el país- fa que l'estat pugui quedar col·lapsat en tres, quatre dies.
Crec que ningú que em conegui dirà que sóc un defensor del sistema econòmico-social en el que vivim -de fet, encara no he iniciat, crec, el camí des del comunisme fins la socialdemocràcia que sembla tan natural per a molts-. Defenso fins al final el dret de vaga (que comporta l'aparició de piquets informatius; aquests no haurien de derivar en pressions inadmissibles); però, considerant que si una vaga "no puteja algú altre no té ressó" -maleït sistèma mediàtic!-, si qualsevol altre col·lectiu es dedica a tallar així les vies d'accés -i de zones dimportància estratègica- acabem ràpid al "cuartelillo".
Hem d'ésser conscients que el problema del preu del carburant és global (què poc, per no dir res, vàrem aprendre de les crisis dels anys setanta!!!) -això no exclou que el govern hauria hagut de preveure certes coses-. Feia no gaire es deia que quan el barril de brent passés dels 50$ el món s'enfonsaria... arribarà, que ningú ho dubti als 200$. El problema és una dependència excessiva del petroli; i que en aquest país les coses mai s'ha volgut fer bé.
Cal cercar una sol·lució, i ràpid; per què, qui es farà dels moltíssims "danys col·laterals" d'aquesta vaga?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada