dilluns, de juny 23, 2008

els 24 de l'Aleix

el passat divendres celebràvem el 24è aniversari de nostre estimat Aleix; que com es pot vore a la imatge ho feu a lo gran...



tot començà a la plaça de l'Àngel on s'ha convocat a la gent per 'nar camí del Puerto Plata (C/ Tragí, 1). Xino-xano descobrim que l'Àngela té estranys somnis on en Tomàs Molina la persegueix; així com una reflexió sobre com ens veuen els immgrants ubicats a la nostra terra [Estan bojos aquests catalans: com ens veuen els nouvinguts; de Fluvia Nicolas i Maialen Arriaga; Angle Editorial]. Ens sorprèn, especialment, el fet que consideren que hi ha masses farmàceies (sic).

Una vegada al Puerto Plata (estimat Ori que has sobreviscut als sonars dels móns, espero em perdonis que encara no hagi arribat a l'hora dels teus aniversaris), viurem l'experiència de nuestro pastor Wilson -estranya versió del salm 23-. Destacar el fet que, mentre la gran frase de Boskov "futbol és futbol" es feia més veritat que mai, descobríem que en Wilson tenia certs "problemes" amb la higiene de l'Àngela; també que "el Chiki-chiki Alejo lo baila así...". I tot el que pot donar de sí, els que ho heu viscut ja ho sabeu, un sopar allà. Per cert, el sector diables feu un gran remember when...

Després fèrem cap a la Plaça del Rei, on hi és la casa Padellàs, que es salvà de ser enderrocada quan ara fa un segle s'obrí la Via Laietana així com la residència del Comte-Rei de la Confederació Catalano-Aragonesa, i on feien balls tradicionals. I allí uns quants tractarem de no naufragar -hi ha proves videogràfiques que demostren com no ho aconseguírem-. [casualitats de la vida, vai' trobar-me a una noia que havia conegut aquell matí que havia vingut a la feina com a monitora d'un grup] -per cert, crec que aquest cap de setmana hi havia una mena de gran fira de les tradicions a la Barceloneta-.

Des d'allà -després del moment patri de l'Àngela (el món de la Física)- recueràrem a tohom a la porta del Sidecar. I allà gràcies a l'estimació de Pedro -Mil gràcies!- per mon germà entràrem per continuar la festa.

I allà veièrem com pot ser divertida la feina de paparazzo -nom que prové de la Dolce Vita- i com som de xafarders, gràcies a le maca història d'amor intercultural que vàrem viure. (Per què li diuen amor quan volen dir sexe?)

I es feren uns copes i la nit continuà... I arribà el moment de tornada. I vai' tornar fins a casona caminant -adoro la meua ciutat de nit sense gairebé ningú- previ pas d'acompanyar la Raquel a casa seua.

per més detalls de la nit:
espurnes bloc
espurness fotolog
Raquel fotolog
Cris fotolog

Per cert que ningú oblidi que vàrem crear el postgrau en (Bio)Mundologia; on entre d'altres s'impartirien les assignatures de Alcohologia, Diablismes i Tabalerisme que donarien accés a Bacanalisme...

2 comentaris:

espurnes ha dit...

ostres que gran la crònica!!


Quin fou el remember when..? Això d'estar en dues taules va ser el punt negatiu del sopar, clar que si estem a dalt, per la longitud de la taula tampoc podem parlar entre tots.

Bé, el cas es que va ser una nit genial i que m'alegra que tots us ho passèssiu tant bé.

Per la facultat m'han demanat que repeteixi el sopar+festa abans de marxar. No ho descarto pas. El mix de gent va funcionar prou bé pel que m'han comentat :).

M'hauré d'apuntar a aquest postgrau (no recordo haver participat en la seva creació, però clar, això no vol dir que no ho fes. directa o indirectament). Crec que em convalidarien assignatures :P.


una abraçada ;)

àngela ha dit...

esplèndida nit

esplèndida companyia

esplèndida colla

esplèndids records

esplèndida "bayeta" groga que va encarregar-se de passar-me per la cara en dues ocasions, crec recordar "Wilson-el-pastor-que-siempre-nos-acompaña"... coses de sopar sota una barra de bar

esplèndides plantes de material sintètic (no sabies dir què era ben bé) que decoraven el local