ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
dimecres, de juny 04, 2008
de House i paranoies...
Ahir al vespre, després d'una reunió amb el delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i una ulterior post-reunió amb la Junta vai' acabar al New, un dels meus bars. Uns pocs dels habituals vàrem gaudir de House's head & Wilson's heart, els dos últims capítols de la quarta temporada de House.
La veritat és que foren dos capítols brutals; del millor que s'ha fet mai a televisió.
A posteriori, i havent-los vist, poden sortir les preguntes -que només que ja ho ha viscut sap com respondreles- de com enfrontar-se amb la Mort. ¿Com dir-li a la persona que estimes que es mor? ¿La despertaríeu perquè ho sapigués o la deixaríeu morir en el desconeixement? ¿Creieu que hi ha un trànsit entre la vida i la mort?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada