tot i portar dos dies amb febre i sense gairebé poder menjar, ni beure ni parlar -i haver-me hagut de saltar alguna reunió; ja arribat l'estiu... bñe, de fet ja fa dies...
tot i que l'amigdalitis de mamut (per què serà?) espero que el dissabte poder 'nar al metalway a Saragossa...
si més nolo maco de l'estiu:
el Gazpacho com el feia la meua àvia:
un pebrot verd, un bon tros de cogombre, dos tomàquets, dos o tres dents d'all, una micona més de mig got d'oli, tres o quatre llesques de pa del dia anterior que acabes de possar en remull, un bon rajolinet de vinagre, entre mitja i una ceba sencera (depenet del tamany), salar...
tot la batedora, es barreja bé, s'afegeix aigua, es mira si fa falta fer algun retoc de gust i a gaudir...
sempre és bo acompanyar-ho de bones amanidetes:
1 comentari:
Aaaaaaaaaaaaaaarg... (pronunciar con la babilla cayendo, al estilo Homer)
El gazpacho es mi medicina. En mi casa hemos hecho un invento: lo tomamos en un plato y con rodajas de patatas fritas. El contraste de sabores y frío-calor es buenísimo. Pruébalo.
Lo de las anginas... paciencia (te lo dice una enferma crónica que cada mes sufre de amigdalitis!)
Chao!
Reich.
Publica un comentari a l'entrada