MOLTES GRÀCIES DIABLES DE LES CORTS
Avui vint-i-cinc de setembre de 2010, essent dissabte tal i com mana la tradició i el Protocol Festiu de la ciutat -diumenge si la diada de nostra senyora és en dissabte- és el dia dels actes de foc de les barcelonines festes de la Mercè.
Pot ésser un dia més o menys especial per a la majoria però us puc assegurar que per un servidor té una màgia especial: la proppassada diada de Santa Tecla es complien deu anys de la meva primera actuació amb la colla. Aquell vint-i-tres de setembre de l'any 2000 fou la primera vegada que vaig gaudir de Diables de Les Corts. Oficialment, encara no era membre, anteriorment ja hem explicat com fou l'entrada, però aquella vetllada canvià la meva vida. Ara que viuré la meva onzena mercè des de l'interior torno a afirmar que vaig gaudir d'una fortuna immillorable.
Un dels objectes que hom guarda pel seu valor sentimental és un petit mocador del correfoc vora el final de la dècada dels noranta d'una vetllada amb el amic Giaco on anàrem a fer de públic d'un dels actes més importants de les festes majors de Barcelona. Qui m'havia de dir a mi que acabaria essent partícip com actuant de les mateixes.
Entrar a Diables de Les Corts fou una de les passes més importants de la meva vida. No sols m'ha permès, i em permet i permetrà, gaudir de la cultura del meu país i continuar lluitant per la seva defensa i reconeixement, m'ha donat amistats eternes, moments meravellosos, LaMevaNena i la persona amb qui viuré la resta de la meva vida. Els actius que fan que la vida esdevingui un plaer.
Ens haureu escoltat explicar moltes batalletes, i les vegades que han de venir (Aleix, quan fem les sessions de gravació d'història de la colla?), fins i tot m'heu escoltat, alguns i espero que en breu repetir-ho, fent lectures poètiques, hem passat nits en vetlla en festes i festes, hem passat d'ésser vuit amics cremant per mantenir viva la flama de l'entitat a ésser una gernació, una legió, de diables i tabalers que, crec, molt envejats arreu pel nostre sentiment de pertinença a una COLLA.
Aquesta colla va decidir fer espectacles de foc perquè llavors vivíem amb dues actuacions l'any, però necessitàvem la pólvora, ara cada vegada fem millors creacions; i vàrem somiar el més màgic somni holandès. Hem vist nàixer el Guardià de Les Corts, hem descobert on és el nord de Les Corts i el Sud de Banyoles, hem fent actuacions a diferents llocs del territori nacional (des de l'Estartit fins al Lluçanès passant per un increïble Què volem tour?! I reincidint com a cremadors a les Santes de Mataró) fins i tot a l'estranger (Calahorra) i les germanes terres de l'Occitània, hem creat l'Atabala'mmm (i preparau-vos que aquest any hi ha unes sorpreses...!!!), hem fet mil-i-una col·laboracions amb el Casal i el barri com les accions en el dia contra la violència masclista, hem... hem sigut, som i serem Diables de Les Corts (no ho oblidem mai, quan vàrem organitzar la millor Trobada de la història ja ho dèiem: la festa dels diables pels diables).
Ha sigut tan bona la feina feta per aquesta entitat i m'heu permès desenvolupar la meva estima envers la cultura del món del foc i el desig de treballar per la gent que se l'estima que vaig acabar essent representant de la colla a Coordinadora, on he conegut també molta gent interessant. I llavors embarcar-me en les comissions de Mercè, i d'altres i fins i tot vàrem fer el salt a un projecte per presidir la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. I vàrem assolir-ho, i arribàrem fins a Tolosa de Llenguadoc, ara per ara la última sortida feta des de l'ens. Vàrem viure moments formosos en bona companyia i d'altres no tant, i no sols perquè ara patim l'enrarida situació de les legislacions mal fetes; però sempre he comptat amb el recolzament de la bona gent de Diables de Les Corts, amics i amigues.
Avui que la paraula correfoc compleix trenta anys (sí, tots dos som nascuts a Barcelona l'any 1980, concebuts l'any anterior, com vaig poder tenir l'oportunitat de recordar a la roda de premsa a l'Ajuntament de Barcelona), avui també compleixo deu anys a Diables de Les Corts, i aquesta dada m'omple de joia. Des del setzè aniversari de la nostra colla hi ha unes paraules que volia adreçar-vos, però que encara no havia sigut capaç d'articular i crec que avui és la millor data per fer-les nàixer. En aquella actuació ens vareu sorprendre a la Núria, en Gorka, en Ferran i un servidor en fer-nos entrega de les forques honorífiques. Aquest gest per nosaltres fou totalment inesperat i ens omplí el cor de joia. I vareu demostrar el que sempre hem cregut: sou els millors! Perquè el gran tresor de Diables de Les Corts són les persones que en formen part.
MOLTES GRÀCIES DIABLES DE LES CORTS
6 comentaris:
I per què m'emociono jo ara?
Gràcies per la dedicació tan bèstia d'aquests anys.
:D
I t'ho preguntes? Has viscut molt intensament dos d'aquests anys, i això significa gaudir de moments molt bons però també hem patit molt. En tot moment, sempre, compartint.
Moltes gràcies per ésser allà, sempre al meu costat.
Mai millor dit això de "dedicació tan bèstia", no? jeje. Saps que hi ha persones que quan ens fiquem no ens podem quedar en mitges tintes; i a més, hi ha motius per fer-ho, i afortunadament persones que ens acompanyen i ens ajuden fent aquest camí.
Moltes mercès.
Moltes felicitats!! I molt bon relat !
Moltes mercès Quim!
Ara puc dir que ahir vaig cremar gairebé tot el que no havia pogut fer durant tants anys.
jo també m'emociono.
Les gravacions les farem, no et preocupis. i aquest text és més que susceptible d'acabar a un llibret amb la història de la colla.
una abraçada.
Moltes gràcies per les teves paraules Aleix.
Sempre havia dit que m'agradaria que escrivís, gravés o si més no s'aconseguís tenir la història de la colla més enllà de la immaterial forma dels records; però ara, després de les teves, paraules, gairebé m'agafa vertigen.
Publica un comentari a l'entrada