6:00 am. sona el depertador, però no fa la seva feina ja que pràcticament no he arribat a dormir ni mitja hora... serà cosa del neguit i els nervis? Esmorzem una mica -ens vàrem dutxar la nit abans-, tancar la bossa, agafar el material per cremar i la capsa de Coordinadora i cap a al plaça Berenguer...
Allà havia d'ésser el camió a les 7 i així fou. Allà em trobo amb qui més tard re-batejaran com a "Primera Dama". Però tot i les ganes d'estar junts, durant les primeres dues hores serà bastant impossible -ho sento amor...- Cal acabar d'ajustar les coses; qui ha arribat, qui va a cada autocar, què fem amb els pares dels nanos del Prat, on és la gent que falta, etc... I caldrà fer el trapi de repartir diners pels tres autocars entre cotxes per donar les dietes...
Després de les dues hores d'ajustar aquestes cosetes; podem pujar al autocar, on caldrà apuntar qui anem en cada autocar -sí, em sento com un monitor d'excursió amb nanos petits-. Una vegada som tots, som tots? Comptem... hauríem d'ésser 39, però òbviament no serà fàcil comptar... fins l'amenaça de donar les dietes... "Poderoso caballero es Don Dinero"... Marxem. En ruta farem el canvi una signatura per 20€...
El camí serà divertit, entre qui tracta de dormir, qui ho aconsegueix i qui no, i ls mil i una converses... Dues parades, on tothom aprofita per fer conyes i preguntes; mentre tractem de saber les últimes instruccions...
Vàrem calcular malament pel tema de fer les parades per poder dinar; però just quan ens apropem a Toulouse comença a caure una pluja massa considerable (PUTA!!!) Recollim els nostres guies al sortir de l'autopista i fem cap al destí on dormirem.
Allà començaria la feina de distribuir la gent a les seves habitacions. Sort que hi havia una noia de l'organització que parlava català... I que el Xavi de Malignes paralva francès!!! Milions de gràcies al meu traductor oficial...
Després de repartir habitacions (fer la remodelació de la nostra) i les acreditacions i la identificació per sopar fèrem cap al centre. Allà haurem d'esperar uns minutets i sorgí "La Caja Naranja"... Així que ja sabeu: Sigan a la Caja Naranja...
Donem alguna volta per culpa del camió però arribem a l'Ajuntament. Allà donarem estona lliure a tothom menys -per diables- al presi de Coordinadora, les seves dues mans dretes (J.Ullate, Ceni) i el meu traductor. Mentre els demés dinaven i visitaven la ciutat, noltros esperàvem que uns companys ens dugessin dinar i poder fer les reunions i tasques que pertocaven.
Com a mostra de la gran organització: en aquell moment al saber elles que no havíem dinat foren urgentment a cercar-nos menjar (que després aprofitaria Bestiari).
Vull deixar constància que en aquell moment els grans companys de Kinta Forka decidiren adoptar la Raquel... Mercès, per ser tan bona gent...
Després d'algunes xerrades i reunions, de visitar el recorregut (ei nanos que això són dues mercès de llarg!) i decidir com ho faríem -com amics!- tornem per organitzar les coses. Calia canviar-se,
organitzar els grups i fer l'explicació. (en aquesta hi hagué certs problemes per un embolic en com s'havia de desenvolupar la sortida...)
Arriba l'hora de la sortida... la plaça és plena de gom a gom de gent que vol veure aquests boigs... Fou impressionant -ens desbordà!-.
Tot el recorregut era ple de gent que gaudia del correfoc. Infitat de gent ballant amb els percutes... Una organització exemplar; i tot i que faltava -com tots ja sabíem gent al mig per cremar-se- cerc que tothom gaudí moltíssim...
Tot i els canvis d'última hora el final fou realment genial... 60 diables fent una conjunta amb tres bèsties, amb la música de tres grups de percussió de fons, i després 150 bengales marines...
Sembla que ja ho tenim... acabem de superar el primer acte com a presi... i ha 'nat bé...
GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE HO FÈREU POSSIBLE!!! ESPECIALMENT A LES PERSONES QUE EM DONAREU SOPORT I RECOLZAMENT, I ÒBVIAMENT A LA MEVA NENA -i no em refereixo al ceptrot de Les Corts, que sempre serà LaMevaNena-; PER TOTA L'AJUDA QUE EM DONÀ
Ara cal tornar per canviar-se i recollir el material. Però la tasca no ha acabat. Entre petits grups on comentem la jugada; arribarà qui té problemes per trobar les coses perquè no ha cercat allà on l'havia deixada... i mil preguntes sobré "i ara què farem?" i "després podrem fer tal cosa?"
De camí cap allà ens trobàrem amb l'espectacle pirotècnic final...
La veritat és que fou impressionant...
I arribàrem al sopar
-molt bo, tot sigui dit- i amb els "collarets" químics de color lila... Una samarreta i tornem amb metro cap a "casa". Al metro marron perquè 4armariosroperosabiertosyunblancoconmuymalaleche ens diuen que no es poden fer fotos... (ah no, doncs farem un vídeo...) [nota: ja havia fet els meus progresos de comunicar-me -juas juas juas- en gavatxo...]
Allà arribà l'hora del repòs del guerrer... Fou una nit meravellosa, com no podia ésser d'una altra forma gaudint de la millor companyia possible. Somnis i paraules; acaronametns i petons; mirades i gestos...
Al matí, després de mandrossejar una mica al llit, al baixar per esmorzar vàrem trigar 5 segons en rebre la primera pregunta... i no gaires més per la segona... els rostres dels companys denoten el cansament del correfoc i de la festa...
Després d'una dutxeta; 'nem a fer un tomb? Vaja, el que em faltava, uns mormons em volen convèncer de Déu i les seves polleces... sort que per enéssima vegada sonà el telèfon...
Una passejada fins el centre amb la Raquel -aprofitem per estar una estona junts- i arribats allà tornem a xerrar amb gent de l'organització i tornar per recollir.
Organitzar la gent -per què és tan difícil?- i camí de tornada... Fins tot allà fem una reunió -els tres "responsables" i després de fer la "feina" ens descollonem amb les batalletes...-
Al arribar acomiadar-se de la gent -per què serem els últims a marxar?- i cap a les corts a saludar i a caseta que cal descansar...
Conclusió final: Hem superat la primera prova -ara acabar de prepara mercè, que això no és res...
GRÀCIES AMOR PER ÉSSER ALLÀ I AJUDAR-ME A SUPERAR L'STRESS QUE AIXÒ COMPORTAVA...
crònica de la Primera Dama: aquí
toulouse 2013: aquí
recordeu que al bloc de coordinadora també hi ha info i imatges xules: aquí especialment aquest vídeo
Les candidates a ésser capital cultural europea el 2013 són Toulouse (sí, sí, sí -esperem la resposta el dia 16-), Burdeaux, Marseille, Lyon. Les actuals Liverpool i Stavenger
fotos by Raquel Riba Raja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada