La veritat és que fou un GRANDÍSSIM cap de setmana. La companyia, com havia d'ésser, si no?, fou excel·lent...
La veritat és que una vegada distribuits en els cotxes es formaren dos grups: el ràpid i el lent. En aquest últim hi anàvem dos vehicles: el de la Carmeta -amb en Lluís, la Raquel i jo- i el de l'Ori -amb la Irene-. Com ell, lògicament, no volia passar de 80, i no ho feu, marxàrem xino-xano... Val a dir que el cotxe de la Carmeta és mooooooolt còmode... i que en cas de dubte "tira recte!" (tot i que t'ho digui un tio amb cabells de lleó acabat de despertar i que era amagat). Arribàrem cap a la segona birra; organitzàrem el que s'havia de fer i cap al bosc!
Allà un soparet, una micona de xerrameca i a vore si veiem alguna estrella... i la veritat és que sí... que vai trobar l'estrella més bonica i més meravellosa de l'univers...
Després vindria la priemra de les actuacions de tabalers -que implicava també, l'estrena de la Raquel com a tabalera-. Destacar els 10€ que en Moi deixà en carregar-se la maça; i lo divertit que és fer de suport tècnic...
Una mica de descans i després tornaríem a actuar.
Hi hagué jocs amb la maça trencada, paraules i balls; i tota la festa que DDCC portem allà on anem... alguns, emperò, es retiraren més d'horeta.
Al matí següent (sí Joan, somrient) la família de'n Moi ens regalà un àpat d'aquells que fan història... déu n'hi do!!! encara no he pogut menjar, gairebé!
Després de reposar una mica, fèrem el camí de tornada. En Pau tenia raó, les vistes per la carretera de la trona són molt maques. I per quarta vegada, en quatre cotxes diferents, en quatre dies, tornàrem a escoltar Dusminguet...
Sols puc concloure-ho dient que ha sigut un cap de setmana meravellós... màgic.. genial...
+ infos:
Raquel
Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada