Carta com a ex-President de Coordinadora

Companyes i companys,

Avui, diada de Sant Josep, us escric ja com a ex-president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.

Tot i que amb certa tristesa i recança en sento molt orgullós de poder adreçar-me al col·lectiu del món del foc barceloní i metropolità, així com al conjunt de l'àmbit cultural popular i tradicional d'arrel catalana després de dos anys de lluita constant en favor del nostre món.

És cert que ahir es produïren eleccions en el sí de la nostra estimada entitat i que la candidatura de la que formàvem, i formem, part no resultàrem escollits per la massa social de l'assemblea. Tot i això, continuem creient que la nostra era i és una aposta vàlida; i vist allò que succeí al local de Can Travi, la que hauria sigut la més assenyada, ja que no únicament defensàrem, i ho farem sempre, un projecte, un fons, sinó també unes formes. I és absolutament cert que el continent condiciona el contingut. No afirmarem pas que som perfectes, ni tan sols ho pretenem ésser, però hem tractat, sempre, de mantenir-nos dignes. Si més no respectar les persones i comportar-nos com a tals, ja que així els nostres progenitors, i tota la societat, s'ha esforçat per educar-nos.

Diu un famós apotegma, mai redactat com a tal al Príncep, que la fi justifica els mitjans; i ahir vàrem tenir una nova demostració. Una de les dues candidatures no es limità amb haver fet campanya “bruta” prèviament, sinó que gran part de la seva exposició es basà en la desqualificació “professional” i personal de l'anterior president i cap de l'altra candidatura, un servidor. Mes enllà de la desafortunada, segons el parer de moltes persones -i algunes ho exposaren verbalment o amb gestos evidents durant l'assemblea- intervenció d'ahir hom es planteja que si aquest és el modus operandi per accedir a la Junta quin serà el caire que prendrà la direcció a partir d'aquest moment.

Amb aquest escrit no pretenc ni fer ara una defensa de totes les acusacions, fal·làcies i sense sentits que ahir sortiren des de la candidatura que resultà vencedora. Tampoc és aquest un acte de revenja; la campanya de la por ja la realitzaren altres i és un terreny en el que la nostra manera de pensar i entendre el món no volem travessar. La meva persona, com a President de la Junta sortint és responsable de moltes errades comeses durant el nostre període de govern; emperò, no és cert que res de la nostra acció sigui salvable i considerant que dues més una persones de la candidatura ara escollida formessin part de la junta per mi presidida deixa constància que sols volen el poder, i que n'eren també responsables, en part, de les errades que es cometeren.

Ara per ara ja res no es pot canviar, perquè com un representant digué durant l'assemblea, hi havia coses que s'havien d'haver dit abans no allà; però clar, ja ho digueren iniciant la seva exposició: si jo no em presentava, aquí pau i després glòria. A posteriori he continuat rebent, i tota la gent que donava i dóna suport a la candidatura que encapçalo, crítiques i comentaris falsos i un cúmul de mentides dignes de les pitjors baralles dels programes de teleescombraria. Fet aquest, emperò, que ens demostra que tenim l'educació per saber parlar i escriure així com per comportar-nos en societat. Potser no haurem sabut fer les coses governant, però tampoc és fàcil quan part del teu equip de govern, el que resta quan les persones més vàlides han hagut de marxar per motius personals, sols desitja acabar amb tu. Quan ara per ara l'únic que saben és malmetre i tergiversar tot allò que succeí. La seva gran primera fita ha sigut tornar a obrir una guerra oberta de fronts oposats en el si de Coordinadora. Alguns vàrem lluitar des del principi per evitar-ho, però potser, possiblement, també ho férem de forma errònia.

És per tot això que demano perdó per una gestió que no haurà sigut la més positiva de la història de Coordinadora, però sí que ha sigut realitzada des de l'estima i la dignitat, i per la part que em pertoqui, per l'esperpèntic espectacle de dijous.

Afegiré que l'existència de certs comentaris, tant previs, una vegada conegudes les candidatures -tot i que a molts els costi entendre que el nostre és un món petit-, com posteriors, una vegada vist els mètodes de fer de cadascun, ens permeten entendre que gairebé, i a la nostra petita escala, hem quasi reviscut un moment històric, una barreja de Nacht der langen Messer i de Reichskristallnacht. Així com ja hi ha persones respectades dins el nostre món cultural, més enllà de les portes de la coordinadora, que parlen de l'errada que suposa tenir un govern fictici amb una ninot de palla com a eina per a un poder a l'ombra. Sigui com sigui, espero que totes les nostres fosques sospites respecte un dur futur siguin errònies. Perquè l'únic que ens interessa és el bé de l'Entitat.

Ara bé, em permetré una pregunta doble: Com s'entén que després de tota una dissertació respecte la meva negligència a l'acabar se'm demani disculpes per si he passat un mal tràngol i se m'ofereixi la mà per treballar conjuntament?

El que sí voldria fer amb aquest escrit és deixar constància de l'agraïment devers les persones que compartíem, i seguim fent-ho, un somni comú de millorar la Coordinadora. Ha sigut, és i serà, un plaer compartir candidatura amb vosaltres. Igualment agrair les persones i entitats que ens donaren suport; esperem poder gaudir sempre amb vosaltres d'una millor Coordinadora. Hem perdut una batalla, però la lluita per un futur més digne continua.

Natxo Barrau i Salguero

ex-President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

Barcelona a 19 de març de 2010

P.S.: Ara que podré gaudir de més llibertat, com molts m'heu aconsellat, podré tornar al lloc que sempre fou el millor: les bases, allà on es gaudeix fent de diable.

P.S.II: Com ja vaig dir-li a la nova Presidenta de Coordinadora: Enhorabona. Ara em permeto afegir un corol·lari: Espero que siguin tres anys d'un bon mandat pel bé de l'Entitat.