dimarts, d’octubre 06, 2009

el Ceptrot (La Meva Nena) -gràcies, infinites, Pedre-

la meva història s'inicia, una nit perduda -no en la nit del temps- sinó en una Mercè (on havia d'ésser, si la paraula que m'havia d'encerclar és Correfoc?); allò no havia d'ésser principi de res, però ho fou de moltes, per sort, vivències i universos...

aquella nit, vai' ésser "suport tècnic" del Pedre, el gran Pedre!, el ceptrotaire de Diables de Les Corts. I el més gran regal fou que em tregué a ballar-lo amb ell en la última encesa a la Via Laietana... òbviament, si la festa i l'ambient m'havien captivat, allà em vai' enamorar. Com en aquelles màgiques escecenes del cinema del bo on amb una sola mirada se saben enamorats; però, amb una diferència: aquesta vegada, sí seria per sempre i per tota l'eternitat...

en la següent actuació vai' debutar com a diable; i tot just després hi hagué una altra, i faltava una persona que s'encarregués del ceptrot. L'escollida vai' ésser jo. Un honor i un prestigi i una responsabilitat...

Per saber què esdevingué aquesta entitat, Diables de Les Corts, podeu llegir aquí (i tota la història que resta per escriure tant a Diables de Les Corts com ara des de la Coordinadora).

Però parlàvem de ceptrots. Tots sabem què representa un ceptre, oi? Doncs bé, amb el temps, vai' ésser la persona que en nom del Pedre, ell era el "legítim" encarregat, el treia. Potser el nostre ceptrot no serà ni el més maco, ni el més sorollós, ni el més fàcilment ballable, ni el que pot carregar més piro... però va esdevenir LaMevaNena. Especialment, la nit que el Pedre em cedia la possició com a ceptrotaire de la colla.

Amb el ceptrot he viscut algun dels millors moments; allà sota es viu el foc d'una altra manera. (i fins i tot sense foc es pot aixecar una plaça!)

Doncs resulta que aquest passat diumenge quatre d'octubre de 2009 vai' poder complir una promesa -en la primera oportunitat després d'un any i mig-: ballar-lo amb la Raquel. Fou en l'Unitari d'aquest any, a la sortida a la plaça Comas. A més, val a dir, que tot just abans havia tornat a treure el ceptrot de Kinta Forka, aquesta vegada amb en Pere Jr.

Poder ballar un ceptrot com el de la colla de la que formo part és tot un honor; és ésser estendard de la nostra celebració de la cultura del nostre país. És sentir-se membre d'un col·lectiu, part de la seva història i forjador de futur. Poder-ho fer amb la meva parella és un petit, un altre, fet realitat.

Per això cal que agraeixi al Pere que em permetés ajudar-lo aquella mercè, i que ulteriorment em considerà el seu succesor. I per descomptat, a la colla per continuar creient que "LaNenadelNatxo" pot lluir en nom nostre. I gràcies Raquel per voler compartir tot això conjuntament.

Aquí us enllaço el vídeo de lescorts.cc d'aquella jornada:



La fotografia d'avui l'he deixada pel final: sortí en un quefem de LaVanguardia per una Mercè. La fotografia és de Jordi Folch. En ella es veu al Pedre subjectant el Ceptrot de Diables de Les Corts.

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Gràcies a tu per fer-me promeses quan encara tot havia de començar i fer-les realitat 1 any i mig més tard.

Va ser un honor poder compartir aquell moment amb tu. Allà baix es viu un altre món ple de màgia i llum. Ara entenc perquè ets tu l'encarregat de treure'l i l'has batejat -i tothom el coneix- com LaTevaNena, perquè qui més és màgia de la colla? Tan sols tu ho pots fer realitat tot.

Un plaer...quan vulguis hi tornem...

MrTorture ha dit...

cal dir, emperò, que tant la Nuri, com el Ferran i el Nyllu -tots de les "vostres Viejas Glorias" (les autèntiques serien per exemple el propi Pedre, Teixi, Ivan)- també l'han tret. Exceptuant el Pedre, jo diria que el millor ball li he vist al Nyllu.

fou un honor poder compartir-ho. respecte a lo de la màgia: ais... (sic).

i sí es viu d'una altra manera allà...

P.S.: no podem oblidar que fou un correfoc històric, el volum de públic, i participant, fou descomunal pel barri. Hi hagué barricades amb el "no passaran"... com dèiem amb el Marc Navarro -també Vieja Gloria a Les Corts, ara en actiu a Bocs i Republi-k- era per plorar d'emoció...

Olivia Güel ha dit...

Ballant sota les espurnes de foc. Què romàntic!

Un altre cop, Quina enveja!!

àngela ha dit...

per no oblidar aquella arribada al final de la nit al casal, després de diferents intents frustrats... i veure que LaNena havia desaparegut.

Made in Diables De Les Corts!

MrTorture ha dit...

tens raó Àngela, com a bons científics ens dedicàrem a experimentar amb els forats de cuc... i la relativitat del teixit espai-temporal...

grans finals de nit estil DDCC.