Què podem dir d'aquestes primeres vuit setmanes? Supose que moltes coses i al mateix relativament poques. Per a les persones que heu 'nat seguit "l'aventura" per aquesta via -o potser fins i tot via mail- sabreu més o menys què hem 'nat fent. Tot i que el que més haureu pogut llegir han sigut les escapades dels weekends. I les persones que fins i tot us hageu adreçat a Semirea haureu pogut llegir algunes impressions més profundes; aquests petits retalls de la meua anima, a la que potser només li faltaven l'speech introductori per ésser com una lectura.
Entrant realment en el que està essent l'experiència val a dir, prèviament, que hi ha tres aspectes, com a mínim que caldria valorar: l'humà, l'idiomàtic i el professional.
Començarem per aquest últim, el professional. Tothom que alguna vegada hagi treballat per el simple plaer de fer-ho -és a dir, no cobrant- sap que a vegades pot ésser frustrant per la persona que ho "pateix"; però igualment, sabem què "teòricament", aquest és el principi del camí per poder arribar una mica "més lluny". Mes enllà de la valoració sociològica de la feina; val a dir que em sento bastant content amb el que estic realitzant. Col.laboro amb un estudiant de PhD -doctorat- de la School of Sports Health and Exercices Sciences. La veritat és que per ara estem acabant de "polir" alguns aspectes dels protocols que seguirem, però la feina de laboratori -tot i que algun dia obliga a estar dotze hores- és "agraïda" per a qui vol dedicar-se a ella; tot i que com tota feina pugui ésser rutinària. A més val a dir que les persones amb les que em relaciono a la uni son forca agradables; tant Francesco -el noi a qui "ajudo"-, Hans-Peter -el cap-, com la resta de companys amb qui "et vas trobant": Helma, Hajed, Samuelle, Andrea, Francesco, Ricardo... De fet algun que altre divendres hem 'nat junts a fer unes pintes; el més interessant que es pot fer per aquestes contrades. També hi ha forca llocs per poder visitar; però això requereix temps i diners. Respecte a la feina, encara tenim vuit setmanes per endavant per continuar aprenent més coses del laboratori.
El segon punt que tractarem serà l'idiomàtic. La veritat és que no sento que hagi millorat gaire l'idioma, quelcom que també diuen alguns dels meus companys; de fet si t'ho pares a pensar, possiblement el temps necessari per poder "guanyar" un idioma sigui, mínim, un any. El que si que reconec, és que he recuperat un idioma que feia gairebé nou anys que no utilitzava i que estava molt rovellat. I crec que com a mínim he guanyat una certa capacitat d'entendre millor a aquesta gent quan parla; tot i que encara pot ésser força difícil. Espero poder millorar-ho encara; però cal tenir present que tampoc tens tant de temps per tractar d'aconseguir-ho: moltes hores sol, o gairebé, al laboratori; convivint amb dues persones catalanes, i amb relatiu poc temps per relacionar-te amb persones natives.
Tercer punt, l'humà. On podríem incloure tantes coses que necessitaríem moltes hores per escriure i llegir-ho, i tampoc és la intenció. El primer que cal valorar és el fet que un arriba aquí acompanyat d'onze persones a les que no coneix; i ara ja ha pogut comprovar que tornarà amb algun conegut però fins i tot amb amics -i les persones que em coneixeu sabeu la profunditat que li dono a aquesta paraula-. Podré aconseguir o no un PhD o les referències per ell, o fins i tot les cartes de recomanació, però descobrir persones noves amb les que gaudir del temps és un tresor que sempre guardaràs a l'ànima. I és aquest punt el que permet que les sensacions poc agradables que un pot sentir no ho siguin tant. Emperò també cal tenir present els aspectes molt personals, un pot passar molt de temps amb un mateix -i sabeu que és quelcom que ja fai' amb certa assiduïtat-. Un té temps de valorar la importància de les persones estimades, de la forca dels sentiments tot i la llunyania física; i fins i tot d'ésser capaç de visualitzar petits passos devers el futur (mes enllà de tractar de deixar de fumar). Sent molt més forts i ferms els lligams familiars, i amb les amistats: i fins i tot aprens a valorar amb una altra mesura les coneixences.
Bé com que no vull fer gaire extens -crec que no ho he aconseguit- aquest escrit ho deixarem aquí. Ja anireu seguint què em passa entre aquest bloc, l'altre i els mails.
I com no, ja farem les pertinents pintes a la meua tornada.
Una última reflexió: us heu adonat de que possiblement el més meravellós del món sigui una mare amb la seva criatura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada