Aquest cap de setmana, alguns dels companys de l'experiencia leonardo han decidit passar-se per la ciutat de Bangor. Pero la historia comensa el divendres, abans que elles i ells arribessin.
El divendres per la nit vai' sortir una estona amb gent del staff del lab per fer unes pintes. Aixi que ja em veieu a mi amb quatre italians, una holandesa, dos escocesos i algu mes tractant de xerrar dins d'un pub. Mes o menys aconseguiem seguir les converses. De fet, vai poder comprovar que part dels italians amb altre gent, sempre que poden els divendres a la 1pm se'n va a jugar a basket; aixi que si aconsegueixen "enredar" el meu boss, encara podre seguir jugant una estoneta per aquestes terres.
Per cert primera lliso dialectal d'angles: algu sap que significa "foneticament" ders-mus-ind-jus ?
El moment freak fou quan vai acabar amb dos italians i tres profes d'italia i una british amb novio italia que parlaven sobre les diferencies dialectals de la llengua del pais de la bota.
Pero fou una nit interessant.
Al dia seguent arribaren Ivan, Sara, Ramon, Lyssan, Iris, Daniella, Marta, Tania -elles dues marxarien el mateix dia-, Dani i Armin. Ferem uns tombs per la ciutat de Bangor, que de fet no te gaire a visitar- i comensarem a passar-ho be fent unes birres al new pier. D'alla ferem cap algun pub o beverem i ballarem; pero no arribarem a les "discos"; aixi que tots cap al youth hostel a xerrar i beure.
Al mati seguent agafarem el cotxe que havien llogat i vam nar a visitar el Castell de Beamaris. Realment molt bonic, una excursio molt interessant. A mes ens troabrem amb un grup que recreava l'ambient medieval. Val a dir que l'arribada a l'illa d-Anglesey i les carreteres per alla dins es tb molt maca. Despres del castell, i de que la Iris per un moment es sentis Tippi Hedren -"atacada per una gavina"-, ferem cap a la l-altra punta de la illa: Caergybi (Hollyhead). On varem estar al South Stack -escrit al respecte a SemireA-. on hi ha el far i unes vistes i passejades per la montanya molt maques. Despres, tornant, vam passar per Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch [pronuncia aproximada: Clan vira pulth gwinn gith gor gerrick win drob uth clan tay see lee oh go go gok] el poble amb el nom mes llarg d'estacio de tren, i el tercer toponim mes llarg del mon; i ens ferem la foto.
I cami de tornada.
La veritat es que fou meravellos poder gaudir d'un bon cap de setmana en bona companyia.
P.S.: quan pugui penjare fotos d'aquesta experiencia.
P.S.2: Someone said that time is so cruel 'cos goes and goes, but I say taht it could be marvelous when you spend it with great people.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada