Avui és 31 de juliol, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, la meva onomàstica. Qui em coneix sap que jo, des de fa molts anys, sempre he dit que "no celebro els sants". Peró avui faré una "excepció".
Recordo essent més jove, o quan era més petit, que tot i dir allò, els meus pares, com a mínim, sempre em regalaven un llibre d'Astérix en aquesta data. Sabies que arribaria; però igualment eres neguitós.
El meu primer Astérix me'l regalà la meva Tía Pepita quan jo era a l'Hospital de Sant Pau degut a la meua apendicectomia -que fou tot un espectacle-. Fou Asterix i els Normands. I recordo que m'encantà, i des de llavors sempre he sigut un gran fan dels seus llibres i aventures.
Potser és com una petita àncora que ens manté aprop de la infantesa, com la pols de les fades per permetre'ns volar i no allunyar-nos de Neverland.
per cert, si voleu podeu visitar:
http://es.asterix.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada