Tots sabíem que no seria
fàcil, però crec que ningú ens esperàvem el que vam veure i viure
ahir. Si al final tot acaba essent positiu i a més a més, s'aprèn
una mica d'humilitat, haurà estat positiu.
Els primers minuts de
l'equip foren bons, si més no s'arribà a l'àrea rival, però
ràpidament el partit fou possessió del Mirandés. Deia el seu
entrenador, tot un veritable senyor a la roda de premsa, no com
d'altres, a la prèvia que al seu equip no el podríem guanyar en
motivació (al respecte jo pensava: un equip tan jove com el nostre
davant la possibilitat de jugar unes semifinals de copa hauria de
sortir igual o més motivat). I va demostrar, que com en molts
d'altres aspectes, encertà. El seu equip sortí amb les idees clares
i disputà un molt bon partit de futbol sabent quines eren les seves
capacitats i esprement-les fins a obtenir un resultat satisfactori.
Aquest equip jugà molt millor que molts equips de primera divisió,
per exemple, molt millor que no pas l'Espanyol ahir. Ah, i per si
algú està esperant un comentari al respecte: l'àrbitre fou, en la
trista línia del col·lectiu, un incompetent; el més vistós foren
els dos penals no assenyalats, però la resta de la seva actuació
fou una sèrie de despropòsits concatenant errades.
Era incomprensible per a
l'afició perica veure com el seu equip era una marioneta a les mans
del seu rival. De fet, menys aquells minuts inicials, algun
apropament a finals de la primera part i a principi de la segona,
l'equip vagarejava pel camp a la recerca d'una taula de flotació:
semblaven els romans en mans dels gals irreductibles, fins l'arribada
d'un final de pel·lícula on semblava que ara fossin ells qui havien
rebut la poció màgica.
Però crec que el més
important és valorar diferents aspectes que no podem obviar per
l'esdevenidor de l'equip:
- Humilitat Aquest bany amb aigua freda hauria de servir per rebre una dosi i creure fermament que si no es juga al 100% és impossible assolir cap objectiu es tingui el rival que es tingui.
- Joventut El nostre equip és el més jove de primera, ens vanagloriem (tot i ésser conscients que les circumstàncies obliguen) d'apostar fermament per la cantera; però això també comporta riscs: la manca d'experiència pot comportar no saber fer front davant certes circumstàncies. També és cert que només viure certes experiències forja el caràcter. Per això cal saber posar ordre i no culpabilitzar ningú per les errades d'ahir, sinó prendre nota per evitar-les en el futur.
- “Efecte Álvaro” Aquesta temporada ja havíem viscut la consecució de punts en els darrers minuts del matx, però el viscut a Cornellà-El Prat aquests deu dies quasi és inexplicable sinó és per una motivació extraordinària i una confiança desfermada, i aquesta, s'assoleix a mesura que els victòries arriben i es veuen els fruits de la bona feina. Per tant, es veu que la senda que es transita és bona, però cal mantenir-se dins la senda de les llambordes grogues o caurem al precipici.
- Risc d'una plantilla curta Pot ésser molt bo a nivell de mantenir una pressió elevada respecte els jugadors perquè sempre veuen l'opció de jugar com a possible, a més a més, sabem que podem comptar amb els jugadors del filial quan les necessitats així ho requereixin, però la situació es complica quan la mala fortuna cau en forma de lesions en el tram de lliga que et jugues els somnis de futur. Què farà ara la secretaria tècnica?
- La força d'un sentiment Ahir, tot i anar maldades i que un sector de la graderia marxés o fins i tot xiulés (jo no comparteixo aquestes actituds però cadascú és lliure de manifestar-se com creu convenient), majoritàriament es mantingué, tot i el malestar generat pel pèssim joc de l'equip l'esperança que quelcom positiu podia passar; o si més no, el somni, perquè #tocacopa (fet que hauria provocat unes queixes més ingents avui). Possiblement, aquest alè de la graderia fou imprescindible perquè el miracle tornés a produir-se.
Dimarts
vinent visitarem Miranda d'Ebro i cal anar amb la mentalitat realista
i guanyadora, el partit a Anduva no serà gens fàcil, i si ahir, en
el nostre terreny de joc ens feren el que ens varen fer, com no
estiguem centrats durant els noranta minuts, d'allà no sortim vius.
L'eliminatòria encara està oberta, i no és moment per convertir un
somni en malson com gairebé succeeix ahir; i també fóra bo per la
salut de l'aficionat no convertir cada partit en una ruleta russa.
El
partit d'ahir ens ha de servir per aprendre, i molt, de tota una
sèrie d'errades i així poder continuar conreant el somni que
#tocacopa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada