Ahir onze de gener de
2012 fou la primera nit màgica de copa a Cornellà-El Prat,
l'Espanyol va aconseguir superar l'encreuament de vuitens de final
davant del Córdoba, i no ha estat una eliminatòria gens fàcil.
Afortunadament, la setmana vinent tenim l'anada dels quarts de final
a casa contra el sorprenent Mirandés.
He de reconèixer que
ahir no era a Cornellà-El Prat: era amb la meva parella sopant al
TNC, un regal que havia aconseguit la Raquel i que ens resultà
sorprenent ja que no es veia ningú al teatre, com a molt, i per què
així ho volem pensar, devien ser-hi els elencs treballant en els
assaigs de les obres. Resultava una sensació estranya pensar que
havien obert el TNC només perquè hi anéssim a sopar. Al tornar a
casa vaig poder llegir les piulades que informaven del satisfactori
final.
Una vegada vista la
repetició del partit puc afirmar que sí, que fou la primera gran
nit màgica de copa del nostre nou estadi. Calia canalitzar tota
l'emoció i la saviesa futbolística del passat derbi i reconduir-la
cap al camí de la victòria i el pas de l'eliminatòria sense
permetre que res ens destorbés en aconseguir l'objectiu (¿tenim un
talp a la institució que decidí airejar la coneguda signatura de
Kameni amb el Málaga -o era per treure-li ferro a la decisió de
Pochettino- i la possible de Dátolo?).
El partit demostrà la
màgia de la copa, quan aquesta se li permet mostrar-se tal i com és.
Es pogué veure una primera part perica de somni amb l'única taca
del gol. Una de les millors primeres parts d'aquest conjunt.
Malauradament, un gran candidat a jugar l'any vinent a primera per
mèrits propis, jugà les seves cartes i al poc de començar la
segona part es trobà amb un marcador que el tornava a fer avançar
en la competició del KO i amb un Espanyol tocat que durant gran part
del segon temps esmerçar tots els esforços a tapar les vies d'aigua
de la nau; però que al final llançà una última escomesa mortal
que aconseguí enfonsar el vaixell rival.
La nit d'ahir permet a
l'afició perica continuar somniant amb aquesta copa, ens permet
continuar pensant que #tocacopa. Per això caldrà animar amb la
mateixa intensitat que es féu diumenge i que es féu ahir el proper
dimecres dimarts (21 hores) en el partit d'anada, per tractar de deixar el més
encarrilada possible l'eliminatòria; això sense obviar que ara
mateix cal recuperar els jugadors que dues ingents jornades
futbolístiques per afrontar el dissabte el difícil repte a Sevilla,
rival directe per l'objectiu classificatori de la lliga.
El partit d'ahir,
conjuntament amb altres intervencions al llarg de la temporada,
serveix per demostrar que aquest conjunt, tot i la seva joventut té
un potencial molt gran i podria arribar a fer coses importants. Tots
som coneixedors que aquest conjunt humà no es podrà mantenir la
propera temporada, la dramàtica situació econòmica del club així
ho exigeix; emperò, cal continuar sentint-se satisfets amb aquest
equip i continuar donant-lo suport perquè cada vegada anem més
lluny. Ens mostra la senda que cal mantenir, la confiança que cal
depositar en el nostre staff tècnic i la seva capacitat per
aconseguir que aquests nanos rendeixin a un nivell elevat. Així
podrem aconseguir grans somnis.
Hi havia molta gent de la
pericada que dubtava que aquest equip pogués afrontar la temporada
amb garanties, afortunadament, crec que cada partit que passa ens
referma en la idea que aquest és un gran conjunt i que conduit per
aquesta meravellosa afició pot aspirar a assolir grans fites.
Enhorabona RCDE pel
partit d'ahir. Gràcies RCDE pel partit d'ahir.
Ara toca pensar en
Sevilla i diumenge ja tornarem a pensar que arriba la copa, llavors
podrem parlar que #tocamirandés.
RCDE la força d'un
sentiment.
RCDE som grans pel què
patim.
la imatge és la tira d'anticrònica de CronicaPerica per @anticronica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada