dijous, de gener 12, 2012

Després del #tocaCórdoba ara #tocaMirandés Sí: #tocacopa!!!


Ahir onze de gener de 2012 fou la primera nit màgica de copa a Cornellà-El Prat, l'Espanyol va aconseguir superar l'encreuament de vuitens de final davant del Córdoba, i no ha estat una eliminatòria gens fàcil. Afortunadament, la setmana vinent tenim l'anada dels quarts de final a casa contra el sorprenent Mirandés.

He de reconèixer que ahir no era a Cornellà-El Prat: era amb la meva parella sopant al TNC, un regal que havia aconseguit la Raquel i que ens resultà sorprenent ja que no es veia ningú al teatre, com a molt, i per què així ho volem pensar, devien ser-hi els elencs treballant en els assaigs de les obres. Resultava una sensació estranya pensar que havien obert el TNC només perquè hi anéssim a sopar. Al tornar a casa vaig poder llegir les piulades que informaven del satisfactori final.

Una vegada vista la repetició del partit puc afirmar que sí, que fou la primera gran nit màgica de copa del nostre nou estadi. Calia canalitzar tota l'emoció i la saviesa futbolística del passat derbi i reconduir-la cap al camí de la victòria i el pas de l'eliminatòria sense permetre que res ens destorbés en aconseguir l'objectiu (¿tenim un talp a la institució que decidí airejar la coneguda signatura de Kameni amb el Málaga -o era per treure-li ferro a la decisió de Pochettino- i la possible de Dátolo?).

El partit demostrà la màgia de la copa, quan aquesta se li permet mostrar-se tal i com és. Es pogué veure una primera part perica de somni amb l'única taca del gol. Una de les millors primeres parts d'aquest conjunt. Malauradament, un gran candidat a jugar l'any vinent a primera per mèrits propis, jugà les seves cartes i al poc de començar la segona part es trobà amb un marcador que el tornava a fer avançar en la competició del KO i amb un Espanyol tocat que durant gran part del segon temps esmerçar tots els esforços a tapar les vies d'aigua de la nau; però que al final llançà una última escomesa mortal que aconseguí enfonsar el vaixell rival.

La nit d'ahir permet a l'afició perica continuar somniant amb aquesta copa, ens permet continuar pensant que #tocacopa. Per això caldrà animar amb la mateixa intensitat que es féu diumenge i que es féu ahir el proper dimecres dimarts (21 hores) en el partit d'anada, per tractar de deixar el més encarrilada possible l'eliminatòria; això sense obviar que ara mateix cal recuperar els jugadors que dues ingents jornades futbolístiques per afrontar el dissabte el difícil repte a Sevilla, rival directe per l'objectiu classificatori de la lliga.

El partit d'ahir, conjuntament amb altres intervencions al llarg de la temporada, serveix per demostrar que aquest conjunt, tot i la seva joventut té un potencial molt gran i podria arribar a fer coses importants. Tots som coneixedors que aquest conjunt humà no es podrà mantenir la propera temporada, la dramàtica situació econòmica del club així ho exigeix; emperò, cal continuar sentint-se satisfets amb aquest equip i continuar donant-lo suport perquè cada vegada anem més lluny. Ens mostra la senda que cal mantenir, la confiança que cal depositar en el nostre staff tècnic i la seva capacitat per aconseguir que aquests nanos rendeixin a un nivell elevat. Així podrem aconseguir grans somnis.

Hi havia molta gent de la pericada que dubtava que aquest equip pogués afrontar la temporada amb garanties, afortunadament, crec que cada partit que passa ens referma en la idea que aquest és un gran conjunt i que conduit per aquesta meravellosa afició pot aspirar a assolir grans fites.

Enhorabona RCDE pel partit d'ahir. Gràcies RCDE pel partit d'ahir.

Ara toca pensar en Sevilla i diumenge ja tornarem a pensar que arriba la copa, llavors podrem parlar que #tocamirandés.

RCDE la força d'un sentiment.
RCDE som grans pel què patim.

la imatge és la tira d'anticrònica de CronicaPerica per @anticronica