Avui dimecres onze de gener de 2012 és la primera
final d'aquesta temporada a la que el RCDE ha de fer front. El partit
d'avui és una porta que cal obrir per continuar la senda dels
nostres somnis: al posar-nos les botes avui és com si fóssim a
Munchlinland i ens calcéssim les sabates de robí per seguir el camí
de rajoles grogues fins la Ciutat Maragda d'Europa.
Avui podem fer la primera remuntada història de
#cornellàHELLprat i ens ha de permetre somniar amb l'Europa League
l'any vinent. Però cal tocar de peus a terra i tenir molt present
que avui no serà gens fàcil.
Ens trobem davant d'un partit amb l'esperit una mica
trasbalsat: portem l'eufòria del bon partit de diumenge a la nit i
el regust del plaer aconseguit, però també amb el neguit per les
condicions difícils amb les que ens trobarem. Ens enfrontem a un
equip que porta un resultat molt favorable, a un equip que està
construït per pujar a primera, que és el menys golejat de la seva
categoria, al possible cansament acumulat de diumenge comptant que
ells jugaren el dia abans, i la nostra pròpia fatalitat a la
porteria.
I sí, ara vull fer una aturada al camí per parlar
de la nostra situació sota pals.
Des de fora i com a simple aficionat, i soci, és
difícil fer-se una idea real d'allò que ha passat amb Kameni, gran
porter que ens ha donat molts grans moments -i com tots, alguna altra
tarda plena de kameniades-; perquè hom no pot entendre que
només sigui per les famoses declaracions de "manca
d'objectius", de fet més d'una vegada havia parlat del somni
europeu. Sigui com sigui, ens estem permetent el luxe de pagar-li un
sou ingent per les nostres arques i tenir un bon porter a la
graderia. Bé, continuarem confiant en el cos tècnic i no dubtarem
que les seves decisions només cerquen el millor per l'equip a curt i
llarg termini. Així ens trobem que avui, degut a les circumstàncies
d'una lesió, com totes inoportuna, i una sanció injusta -des del
moment que algú inventà l'opció del recurs- ens deixen sense els
dos porters que teòricament haurien d'ésser els dos convocats; per
això, els dos nanos del filial, Egdar i Dinu, ocuparan la porteria i
el banc. Dos joves amb molta projecció, les seves respectives
internacionalitats a categories així ho demostren, però que avui
hauran de saber conjurar els nervis, les pors i la pressió i
demostrar tot allò que saben fer, que no és gens poc. Ara bé, per
a què ho puguin fer cal l'ajut i el suport de tota la resta de
l'equip i de tota l'afició.
Esment apart mereix el nostre sistema jurídic. Cal
una explicació fefaent, cosa que dubto que sigui possible, per
justificar el calamitós procés dut a terme per intentar comminar la
targeta vermella a Kiko Casilla. Això no pot quedar així, i més,
sabent que no és la primera vegada.
Però no ens desviem més del camí de rajoles
grogues: avui #tocaCórdoba, avui #tocacopa! Avui pot ésser una gran
nit. Cal que tots i cadascun dels pericos enviem les nostres
energies, estiguem presents o no al camp perquè els nostres herois
ho tornin a ésser i aquesta nit puguem continuar somniant.
Endavant pericos!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada