dimecres, de gener 11, 2012

Avui #tocaCórdoba: tot i les circumstàncies, a remuntar


Avui dimecres onze de gener de 2012 és la primera final d'aquesta temporada a la que el RCDE ha de fer front. El partit d'avui és una porta que cal obrir per continuar la senda dels nostres somnis: al posar-nos les botes avui és com si fóssim a Munchlinland i ens calcéssim les sabates de robí per seguir el camí de rajoles grogues fins la Ciutat Maragda d'Europa.


Avui podem fer la primera remuntada història de #cornellàHELLprat i ens ha de permetre somniar amb l'Europa League l'any vinent. Però cal tocar de peus a terra i tenir molt present que avui no serà gens fàcil.


Ens trobem davant d'un partit amb l'esperit una mica trasbalsat: portem l'eufòria del bon partit de diumenge a la nit i el regust del plaer aconseguit, però també amb el neguit per les condicions difícils amb les que ens trobarem. Ens enfrontem a un equip que porta un resultat molt favorable, a un equip que està construït per pujar a primera, que és el menys golejat de la seva categoria, al possible cansament acumulat de diumenge comptant que ells jugaren el dia abans, i la nostra pròpia fatalitat a la porteria.


I sí, ara vull fer una aturada al camí per parlar de la nostra situació sota pals.


Des de fora i com a simple aficionat, i soci, és difícil fer-se una idea real d'allò que ha passat amb Kameni, gran porter que ens ha donat molts grans moments -i com tots, alguna altra tarda plena de kameniades-; perquè hom no pot entendre que només sigui per les famoses declaracions de "manca d'objectius", de fet més d'una vegada havia parlat del somni europeu. Sigui com sigui, ens estem permetent el luxe de pagar-li un sou ingent per les nostres arques i tenir un bon porter a la graderia. Bé, continuarem confiant en el cos tècnic i no dubtarem que les seves decisions només cerquen el millor per l'equip a curt i llarg termini. Així ens trobem que avui, degut a les circumstàncies d'una lesió, com totes inoportuna, i una sanció injusta -des del moment que algú inventà l'opció del recurs- ens deixen sense els dos porters que teòricament haurien d'ésser els dos convocats; per això, els dos nanos del filial, Egdar i Dinu, ocuparan la porteria i el banc. Dos joves amb molta projecció, les seves respectives internacionalitats a categories així ho demostren, però que avui hauran de saber conjurar els nervis, les pors i la pressió i demostrar tot allò que saben fer, que no és gens poc. Ara bé, per a què ho puguin fer cal l'ajut i el suport de tota la resta de l'equip i de tota l'afició.


Esment apart mereix el nostre sistema jurídic. Cal una explicació fefaent, cosa que dubto que sigui possible, per justificar el calamitós procés dut a terme per intentar comminar la targeta vermella a Kiko Casilla. Això no pot quedar així, i més, sabent que no és la primera vegada.


Però no ens desviem més del camí de rajoles grogues: avui #tocaCórdoba, avui #tocacopa! Avui pot ésser una gran nit. Cal que tots i cadascun dels pericos enviem les nostres energies, estiguem presents o no al camp perquè els nostres herois ho tornin a ésser i aquesta nit puguem continuar somniant.


Endavant pericos!!!