Brindem! (ara que ha mort Fraga)

Quan era petit m'ensenyaren que no s'havia de desitjar la mort a ningú, i al llarg de la vida he tractat de seguir ferm dins d'aquesta màxima, tot i que reconec que no sempre ho he aconseguit. Ara bé, també vaig llegir, tot i que potser no tan petit, que el cadàver d'un enemic sempre fa bona olor; així que no crec que sigui cap acte recriminable celebrar la mort d'un ésser indesitjable.

Sí, òbviament, estic parlant de Fraga. Avui molts han glosat la biografia de “Don Manuel”, i hem pogut llegir dos grans aspectes: el del ministre franquista i el de pare de la constitució; al final, sembla ésser, segons es deprendria de gran part de comentaris, que caldria agrair-li (sic), i molt!, el trànsit a la democràcia que ens portà l'estat del benestar -aquest que ara s'entesten a carregar-se-, i que caldria perdonar el seu passat de membre de l'staff criminal i assassí que dirigí l'estat espanyol després d'aixecar-se contra la legitimitat i que es perllongà en els quaranta anys de dictadura. Bé, de fet, es perllongà molt més: la tan defensada per alguns democràcia actual és l'hereva d'aquella dictadura, la filla que modelaren i tutelaren els franquistes i militars, gent (gentussa?) com el finat.

Considerant les pàgines de negra història que escriví i que féu patir ens demostra que caldria una revisió urgent del tan vanagloriat procés de transició espanyol, i començar, d'una vegada, a passar comptes i dir les veritats.

Aquells que avui glosen les seves magnificències em llençarien a la cara, si llegissin això i creguessin que és digne de resposta, que cal saber valorar la seva capacitat de canvi i adaptació i seva important aportació per la salvaguarda de la democràcia: que potser treballà per la democràcia quan encara era un cadàver sota el seu ídol i salvador de la pàtria? Que potser no és un altre ésser que ha fet la seva glòria sobre brases personals i adaptant-se al vent que bufava cada moment? Un altre membre de la classe política que al final només pensa en la salvaguarda de l'statu quo que el permet viure mentre la resta sobreviu. I estaré disposat a acceptar les seves possibles virtuts en època democràtica, però la seva persona quan treballava per la democràcia era una panerola sobrevivint a la catàstrofe tacada de sang; i formà part de l'elit que intentà mantenir-se aferrada al poder al preu que fóra necessari.

Brindem perquè avui resta un menys, però guardem un silenci respectuós per aquelles persones de bé que no pogueren morir al seu llit com a aquest còmplice i criminal sí se li ha permès.

P.S.: I per si voleu una biografia d'ell, us en deixo un enllaç on la trobareu en cinc cançons.