divendres, de novembre 11, 2011

El dia que no hauria d'haver arribat mai



El proppassat 8 de novembre de 2011 era la data definitiva de finalització de la moratòria de la ITC-18 de la llei RD 563 de 07.05.10, transposició espanyola de la directiva europea 2007/23/CE. És a dir, del "reglamento" espanyol de la "llei del foc" europea.

Molts diran ara que vàrem fer un gra massa, que en el fons s'ha aconseguit salvaguardar allò que ens és propi. Això és el que s'afirma des de les institucions, aquelles que no varen saber dir en el Parlament Europeu que als Països Catalans tenim festes amb foc pirotècnic, aquelles que no tampoc s'assabentaren quan es volia aprovar per part del govern central, aquelles que fins que no vàrem aixecar la veu nosaltres mateixos no varen reaccionar, aquelles que quan nosaltres, abans, tractàvem de salvarguardar les nostres tradicions sempre trobaven excuses per no fer-ho, aquestes són ara les que es posen medalles per haver-nos convertit en una reserva cultural al pur estil de les reserves indies.

Hi haurà qui em dirà que encara mantinc la postura beligerant de quan era president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona (podeu llegir escrits aquí, aquí i aquí, fins i tot una carta als nostres companys a l'exili) ; i, possiblement sigui cert, perquè les coses no han canviat tant, i les idees continuen essent les mateixes.

I encara més crítiques rebrem, perquè tornaran a dir, tergiversant la realitat, que critiquem haver de fer una formació. Mentida! Critiquem no fer una formació adequada i pensada per nosaltres mateixos (un comentari al respecte).
Així que ara mateix estem en una situació a la que MAI hauríem d'haver arribat. Som una fotografia més dins de les guies turístiques i ens han callat la boca (ens l'hem deixada callar?) perquè "no es podia fer més".

Sigui com sigui caldrà continuar lluitant per mantenir viva la flama de la nostra cultura. Recordeu allò de Farem les festes amb foc peti qui peti?