dijous, de febrer 02, 2012

Premi Ciutat de Barcelona Cultura Popular i Tradicional a Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona


 Ahir, vigília de la diada de la Candelera, es donaren a conèixer els guardonats amb els Premis Ciutat de Barcelona; a més a més, enguany hi havia una categoria nova, la de Cultura Popular i Tradicional.



Les bases determinen que

Aquest premi s’atorgarà a una obra de creació, recerca, publicació, producció, esdeveniment o projecte col·lectiu en el àmbit de la cultura popular i tradicional realitzat, estrenat, publicat, editat o presentat a Barcelona per una persona, grup, col·lectiu, entitat o coordinadora o federació d’entitats durant l’any 2011. L'import del premi correspondrà al creador o entitat creadora o organitzadora de l’obra, esdeveniment o projecte premiat.


i el guardó fou per la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona per, segons ens informa la nostra presidenta:

"Per l'assoliment del projecte d'apatació, durant l'any 2011, de tots els col.lectius de diables de la ciutat a la nova normativa sobre els espectacles de foc amb pirotècnia, tot coincidint amb la celebració del seu 25é aniversari, del qual es vol destacar la realització definitiva de l'estructura i de l'espectacle La porta de l'infern com inici consolidat dels correfocs de la ciutat"

Que el primer guardó d'aquesta categoria sigui per la nostra entitat és un motiu d'orgull i satisfacció per a tot el món de la cultura del foc. De fet, ja és una gran avenç que, per fi!, existeixi el guardó en la categoria de Cultura Popular i Tradicional (CPTB).


Aquest és un guardó que, a més a més coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de l'entitat, reconeix tota la tasca feta des de fa molts i molts anys, des d'abans de la creació d'aquella primigènia Coordinadora de Diables de Barcelona, per recuperar, renéixer i enfortir aquesta vessant de la nostra cultura com a poble. Aquest guardó hauria d'ésser a totes les sales de les cases de les persones que alguna vegada a la seva vida han treballat i gaudit amb el món del diable i les bèsties, hauria d'ésser present a tots els local de les colles, vives o extintes, que han fet possible que avui en dia encara siguem un element clau i bàsic de la imatgeria del nostre país i en concret de la ciutat de Barcelona, bressol de la paraula i concepte correfoc.

Ara bé, cal ésser crítics, cal fer-ho des de dins, i valorar que la situació interna de l'entitat no és, casualment, la millor que podria ésser. Estem immersos en un procés que ens ha de dur a determinar, novament, els nostres objectius i el marc de la nostra pròpia existència. Vivim un dels moments més difícils a nivell administratiu i a més a més, la nostra nau no sembla dur un rumb clar, o si més no, podríem dir que la sensació de revolta i quasi motí és palesa i evident. Això significa que cal que reflexionem tots plegats i tractem de treballar, d'una maleïda vegada, per redreçar la demora d'aquest vaixell. Nogensmenys, la celebració de l'aniversari fou molt criticada tant des de dins com des de fora de l'entitat, i l'adequació a la nova normativa era condició si ne quan non per mantenir la pervivència, i respecte la consolidació de la Porta de l'Infern i l'espectacle per l'inici del Correfoc (de la Mercè), al igual que amb els altres temes, són aspectes heretats des de fa anys.

Resto mèrits a l'entitat o a la seva comandància? En absolut. Simplement, intento obrir l'objectiu i mostrar la nostra panoràmica perquè totes les entitats, i per extensió, les persones, que en formem part de la Coordinadora valorem en la justa mesura aquest guardó i reconeixement.

És un motiu de joia rebre aquest guardó, i ens ha de permetre enfortir-nos perquè, per molt que s'intenti dir el mateix, la nostra situació no és una bassa d'oli, les aigües que solquem encara són perilloses. El nostre és un navegar de baleners, sempre voltant i no ens podem obcecar en encalçar una balena blanca. Som el foc que aviva la festa, però aquest guardó no ens ha de mutar en arrauxats, més enllà del que és un diable, i oblidar tenir cura de la llar de foc que podria provocar una desgràcia o permetre que morís la foguera. Prenguem cura: mantenir viu un foc és una feina constant!

Enhorabona Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona!

P.S.: Saps on jeu el diable? Als peus de Sant Miquel!

P.S.II: us enllaço el dossier amb la informació dels premis.