L'afirmació superior ha passat a millor vida, de fet, ha anat modificant-se amb el pas del temps, però la mentida més gran que ara mateix sosté és afirmar que el futbol és un esport. Ara per ara és un negoci. Un negoci pensat i orquestrat per beneficiar i enriquir només uns pocs.
El futbol, quan només era un esport, era una passió que es transmetia familliarment, avui en dia, això cada vegada és més difícil: els mass-media ofereixen una visió totalment esbiaixada i quasi monotemàtica i a més a més, el negoci de la televisió no està pensat pels socis.
Com la majoria de lectors d'aquest blog sabeu sóc perico. Ho sóc per herència familiar, i fa molts anys que en sóc soci, i molts més que hi vaig al camp a veure futbol. I com a tal, i al igual que la majoria de seguidors d'equips "modestos" cada vegada veiem més oblidat allò dels partits els diumenges a les 17 hores, o a les 19 en horari d'estiu: la televisió imposa horaris.
Una televisió que després distribueix el pastís injustament, així que a la majoria ens toca ésser cornuts i pagar el beure. Amb aquestes propostes, aconsegueixen que més gent pugui veure els partits al sofà de casa, però cada vegada hi ha menys gent a molts camps de futbol, a totes les categories.
Així que només puc acabar aquest escrit dedicant-li al Sr. Roures una frase d'un bon amic:
"No me cago en tu padre para no darte pista, hijo de puta!"
P.S.: demanem disculpes a les putes i a qui no conegui el seu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada