ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
dimarts, de juliol 07, 2009
sembla que tot fou una picada
fa dues setmanes el meu turmell dret va llevar-se amb uns lletjos puntets; semblaven com si algun bitxet dolent hagués gaudit excelsament de la nit. Al cap de pocs dies allò derivà en quelcom més lleig. Vai' decidir 'nar al metge; i no essent el meu habitual em visità una metgesa.
La conclusió fou que tot i lo rar del lloc tot semblava indicar que es tractava d'un herpes. Després del tractament amb aciclovir, les sensacions no eren les mateixes. Així que ella i dues infermeres canviaren el tractament.
Avui he tornat -ho hauré de fer divendres al matí, ara ja amb la meva infermera-, i el primer que vull dir és que tant la metgesa com les dues infermeres que en aquestes visites m'han atés són tres persones encantadores i perfectes professionals de la medicina. No és que doni gust posar-se malalt; emperò, quan succeix hom pot tornar a creure en la humanitat i en el sistema sanitari.
Sembla ésser que tot fou algun bitxet dolent; emperò, encara no hem acabat.
imatge: Medicina; Gustav Klimt; Col·lecció Privada. Wien.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Noi, sento això, sí que és dolorós i sembla ser que agafa en moments d'estres quan les defenses del cos "baixen la guàrdia".
Que t'agrada en Klimt? A mi no m'acaba de convencer...
Salutacions i paciència!
Publica un comentari a l'entrada