ahir nit vai' 'nar amb la Raquel al festival Cruïlla de Cultures a Mataró -el cartell de BCN promet molt!- per a escoltar a una de les bandes més mítiques de la història: THE WAILERS. (o el que ara és la banda).
mai he set un seguidor declarat del reggae; però qui no ha gaudit d'algunes de les grans cançons d'aquest gènere? I la veritat, és que vai' gaudir molt deixant-me seduïr per les cançons que anaven tocant. Òbviament amb els grans hits coneguts era molt més fàcil.
Em va agradar molt el fet de començar el concert amb un gran i llarg tema instrumental. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé; clar que en bona companyia, tot es gaudeix.
és maco deixar-se fluir al ritme de la música, sentint com la terra, l'aigua, el foc i l'aire es fan un en la carícia de dos cossos ballant...
podeu llegir això i això
per saber-ne més aquí
el 16 de juliol els teniu al pireneus festival a Sallent de Gállego, Osca.
2 comentaris:
Sé molt poc de música però una de les coses que sé és que el reggae s'ha de veure en directe perquè és més que música, és una celebració.
Bon dissabte!
doncs sí, és tota una festa. és una altra tipus de comunió, un altre tipus de concert.
Publica un comentari a l'entrada