mica en mica, el descans envoltat de pau i serenor, i la millor companyia possible, dóna fruits; i a més de tenir l'ànima més descansada, sembla que potser les muses podrien tornar a ésser de visita...
sigui com sigui, la calma llum del sol esmunyint-se entre els arbres, recolçant-se a l'aigua per reflectir-se en els nostres esperits, ens permet saber que la vida és un misteri a l'univers, però és una celebració en si mateixa i, com a tal, cal gaudir-la cada instant...
poden ésser aquests uns molt adients dies per a les reflexions profundes; però tampoc passa res si ens quedem en la lleu carícia de la pell mentre mandrossegem...
sigueu dolents...i gaudiu-ho!
1 comentari:
Ai, quina enveja! Que jo encara no tinc vacances. Però quan arribin, que falta poquet, penso gaudir-les. I tant que sí!
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada