fa un cert temps vai' tenir l'honor, el privilegi i el plaer d'exercir com a oficiant del padrinatge de l'Aleix devers la Raquel -i no sols el de foc; sinó també el de "vida" una maca vesprada a l'Estartit-.
resultat d'allò, el nostre secretari havia d'encarregar-se de la mona per la Raquel el dia de pasqua, emperò, des de Magdeburg era una micona complicat. però les coses quan es fan amb amor sempre resulten, i com es deia d'antuvi "tot sant té la seva novena"... així que ahir, que l'Aleix encara era per terres catalanes li feu entrega de la molt original i artesana símbol de la resurrecció.
i tinguérem una interessant nit de conversa a la plaça del diamant...
ens veiem a la tornada -i no t'estressis!!!-
1 comentari:
:)
no se a quí li va fer més il·lusió la mona. A la Raquel o a mí. :)
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada