dissabte, de març 29, 2008
dijous, de març 27, 2008
Dia Internacional del Teatre (havia d'ésser tal dia com avui)
PURO TEATRO
(La Lupe)
Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro
fingiendo qué bien te queda el papel
después de todo parece
que ésa es tu forma de ser.
Yo confiaba ciegamente
en la fiebre de tus besos,
mentiste serenamente
y el telón cayó por eso.
Teatro, lo tuyo es puro teatro,
falsedad bien ensayada
estudiado simulacro,
fue tu mejor actuación
destrozar mi corazón.
Y hoy que me lloras deveras
recuerdo tu simulacro
perdona que no te crea
me parece que es teatro.
dimecres, de març 26, 2008
divendres, de març 21, 2008
Jueves Santo
los que me conocéis desde hace tiempo sabéis que pese a mi ateísmo (recalcitrante) siento una extraña "pasión" por la figura histórica, y lo que devino, de Jesús de Nazaret; así como por ciertos aspectos de la antropología.
gracias a las restrasmisiones de Localia ayer pude volver las hermandades que hacían estación de penitencia en la Madrugá sevillana. Sí, lo reconozco: me gustaría vivirla en vivo y en directo; como el resto de la Semana Santa de Sevilla, Las Cabezas de San Juan y Jerez de la Frontera. ¿por qué? varios motivos pero quizá lo siguiente os lo haga entender:
La saeta
Poema de Antonio Machado
Música de J.M. Serrat
Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar.
Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz.
Cantar de la tierra mía
que echa flores
al Jesús de la agonía
y es la fe de mis mayores.
¡Oh, no eres tú mi cantar
no puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero
sino al que anduvo en la mar!
gracias a las restrasmisiones de Localia ayer pude volver las hermandades que hacían estación de penitencia en la Madrugá sevillana. Sí, lo reconozco: me gustaría vivirla en vivo y en directo; como el resto de la Semana Santa de Sevilla, Las Cabezas de San Juan y Jerez de la Frontera. ¿por qué? varios motivos pero quizá lo siguiente os lo haga entender:
La saeta
Poema de Antonio Machado
Música de J.M. Serrat
Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar.
Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz.
Cantar de la tierra mía
que echa flores
al Jesús de la agonía
y es la fe de mis mayores.
¡Oh, no eres tú mi cantar
no puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero
sino al que anduvo en la mar!
dimarts, de març 18, 2008
CYMRU WINS THE 6 NATIONS' GRAND SLAM
L'alegria i la joia han tornat a les artúriques terres del País de Gal·les. Els nostres herois aconseguiren dissabte passat, al Milleium Stadium, Cardiff, vèncer França, com amb les altres quatre seleccions, i proclamar-se novament guanyadors del Grand Slam del Sis Nacions, just 100 anys -el mateix dia- del nostre primer Grand Slam.
Tots els fills i filles de la Terra de Sant David ens sentim orgullosos d'haver demostrat, novament, a tot el món, la grandesa d'aquesta terra.
dijous, de març 13, 2008
dilluns, de març 10, 2008
(Elecciones Generales 2008) No, no y no!
Podría habetr sido peor... Casi siempre puede ser peor; pero eso no endulza el lamentable resultado de los comicios electorales ayer celebrados.
Cierto que una victoria de la derecha hubiese sido muna debacle mayor; pero este desmesurado crecimiento del bipartidismo es lo peor que podría ocurrirle a la política de este país. En doce años, cuatro convocatorias a cortes generales -ya hemos olvidado, parece, que no celebramos presidenciales-, hemos disminuido de 53 a 27 los escaños ocupados en la Cámara Baja por representantes no de los dos partidos mayoritarios. Hemos pasado de un 15% a un 7,7%. ¿Alguien duda que quieren volver "a las dos Españas"? Ya sí somos como el resto del muyndo "occidentalizado"; sólo dos opciones: desde el centroizquierda -cuando quieren ponerse sociales- hasta la derecha pura y dura -para que no olvidemos que manda el capital (la empresa privada)-.
Hay que felicitar al PSOE -escribir el significado de sus siglas (casi) me avergüenza- por haber logrado convencer a tantísima gente de la "necesidad del voto útil". Su mayor y mejor arma electoral ha sido el miedo a la derecha. Pese a la gran mentira del voto útil, la derecha rancia también ha crecido en votos y escaños.
Pese a todo lo ocurrido con Zapatero, Catalunya se ha volcado con el PSC. Récord histórico -el único partido que ha aumentado votos-. Aquí sí, eterno feudo socialista, el miedo a la derecha más rancia y españolista les ha dado sus mejores frutos. Pese a todo, los populares mejroan en escaños, aunque siguen sin lograr ninguno por Girona; pero han sido segunda fuerza en alguna localidad del cinturón barcelonés. ERC ha pagado muy caro sus errores (y los de otros) y ha regresado a la senda más ortodrómica. Sabia decisión la de adelantar el congreso del partido a junio; ahora falta ver qué se decide en él; pero parece obvia que los cambios son necesarios -y no sé si se están empezando en la buena senda-. CiU ha pescado un escaño más en su navegar entre dos aguas, en su dobles juegos y en su dejarse querer mientras tratan de hacer ver que están más cerca de odiar. Lo de ICV-EUA era de esperar con tanta "estúpida utilidad"; pese a que la debacle grave (todavía mayor debido al sistema electoral) es la de la IU. ¿Hay quien todavía cfirma que éste es un país de izquierdas? La derrota tomada en los últimos años de navegación no ha sido nada afortunada; es necesaria una nueva refundación, el estado lo necesita.
Son sintomáticos también los resultados en Euskal Herria. Por su parte, una de las pocas alegrías de la noche: la previvencia de uno de los más lúcidos cerebros que ha entrado en el Congreso, Uxúe Barkos desde Na-Bai. Por otro lado, triste la desaparición de EA (ni soñar, visto lo visto, con que pudiese aparecer Aralar). Y la "utilidad" ha dado un vuelco y los entre ocho y diez mil votos que separaban a EAJ-PNV y PSE ahora lo son en sentido contrario. Es sorprendente lo logrado por UPyD al conseguir un escaño por Madrid. Quizá sea el principio para soñar, dentro de unos años, con robarle espacio al PP.
Más allá de la desaparición de las ideosincracias plurales; vemos como Catalunya y Andalucía, y Euskadi, son los feudos socialistas y Madrid y País Valencià (donde siguen aumentando) populares.
¿Y ahora? El PP puede dedicarse a más de lo mismo, o a sus propias luchas intestinas. ¿Debe o no debe Rajoy seguir al mando? Probablemente trate de "limpiar" algo de su "cúpula prorrogada" -Zaplana no será más portavoz- y ver como evoluciona la política estatal para organizar el congreso del partido en aproximadamente un año.
Mientras tanto, los vencedores (por suerte no la derecha, y el centroizquierda sin mayoría absoluta) tienen mayoría suficiente para gobernar "en minoría" (sin pacots estables, y buscando acuerdos puntuales para aprobar leyes). Además, sus grandes aliadaos en la última legislatura no le permiten sumar los 176 escaños necesarios. Podría buscar una suma con los nacionalista moderados vascos y canarios -como en situaciones precedentes-; pero la situación de EAJ-PNV, con el prebiscito soberanista planteado por la lehendakaritza para otoño no facilita el entendimiento. Y vistos los resultados catalanes, sería una ofensa y una afrenta para su electorado aceptar los eternos cantos de sirena de CiU -los que no aceptarían ser decisivos en Madrid y no en Barcelona-. Aunque no sería la primera vez que Zapatero olvida que fue gracias al gran apoyo de Maragall y del PSC que llegó a la secretaría feneral del partido. Esperemos que el PSC refuerze su posción en Ferraz y "obligue" a un mayor federalismo (puede ser su mejor opción para tratar de forzar recuperar grupo parlamentario propio, como la Entesa en el Senado -soñar con su reforma sigue siendo una quimera, más que una promesa electoral-).
Pese a lo que parece, puede no ser una legislatura fácil para el gobierno socialista de Rodríguez Zapatero -puede ser ese el gran motivo de felicidad, o no tristeza, en la sede de la calle Génova-. Cuestiones territoriales abiertas, el eterno problema del terrorismo (el PP seguirá haciendo bandera con ello seguro, como con las politicas de la inmigración), "el català emprenyat" le ha dado la confianza para que solucione sus problemas, la recesión económica galopante que se avecina...
Y por último, como hablar del Senado es casi una pérdida de tiempo mientras no decidan ser políticos de estado y reformarlo, un comentario sobre las autonómicas andaluzas. Chávez se mantiene en San Telmo -manteniendo la absoluta casi por los pelos-; pero el PP ha ganado diez escaños: los cinco que "sobraban" al PSOE-A (toca renovarse, quizá ya sea hora de buscar la sustituta) y los cinco que pierden (lástima de luchas internas y de candidato poco conocido) Coalición Andalucista. Será la primera vez que los herederos de Rojas-Marcos no estarán en el Parlamento Andaluz.
+ info: elecciones página ministerio
Cierto que una victoria de la derecha hubiese sido muna debacle mayor; pero este desmesurado crecimiento del bipartidismo es lo peor que podría ocurrirle a la política de este país. En doce años, cuatro convocatorias a cortes generales -ya hemos olvidado, parece, que no celebramos presidenciales-, hemos disminuido de 53 a 27 los escaños ocupados en la Cámara Baja por representantes no de los dos partidos mayoritarios. Hemos pasado de un 15% a un 7,7%. ¿Alguien duda que quieren volver "a las dos Españas"? Ya sí somos como el resto del muyndo "occidentalizado"; sólo dos opciones: desde el centroizquierda -cuando quieren ponerse sociales- hasta la derecha pura y dura -para que no olvidemos que manda el capital (la empresa privada)-.
Hay que felicitar al PSOE -escribir el significado de sus siglas (casi) me avergüenza- por haber logrado convencer a tantísima gente de la "necesidad del voto útil". Su mayor y mejor arma electoral ha sido el miedo a la derecha. Pese a la gran mentira del voto útil, la derecha rancia también ha crecido en votos y escaños.
Pese a todo lo ocurrido con Zapatero, Catalunya se ha volcado con el PSC. Récord histórico -el único partido que ha aumentado votos-. Aquí sí, eterno feudo socialista, el miedo a la derecha más rancia y españolista les ha dado sus mejores frutos. Pese a todo, los populares mejroan en escaños, aunque siguen sin lograr ninguno por Girona; pero han sido segunda fuerza en alguna localidad del cinturón barcelonés. ERC ha pagado muy caro sus errores (y los de otros) y ha regresado a la senda más ortodrómica. Sabia decisión la de adelantar el congreso del partido a junio; ahora falta ver qué se decide en él; pero parece obvia que los cambios son necesarios -y no sé si se están empezando en la buena senda-. CiU ha pescado un escaño más en su navegar entre dos aguas, en su dobles juegos y en su dejarse querer mientras tratan de hacer ver que están más cerca de odiar. Lo de ICV-EUA era de esperar con tanta "estúpida utilidad"; pese a que la debacle grave (todavía mayor debido al sistema electoral) es la de la IU. ¿Hay quien todavía cfirma que éste es un país de izquierdas? La derrota tomada en los últimos años de navegación no ha sido nada afortunada; es necesaria una nueva refundación, el estado lo necesita.
Son sintomáticos también los resultados en Euskal Herria. Por su parte, una de las pocas alegrías de la noche: la previvencia de uno de los más lúcidos cerebros que ha entrado en el Congreso, Uxúe Barkos desde Na-Bai. Por otro lado, triste la desaparición de EA (ni soñar, visto lo visto, con que pudiese aparecer Aralar). Y la "utilidad" ha dado un vuelco y los entre ocho y diez mil votos que separaban a EAJ-PNV y PSE ahora lo son en sentido contrario. Es sorprendente lo logrado por UPyD al conseguir un escaño por Madrid. Quizá sea el principio para soñar, dentro de unos años, con robarle espacio al PP.
Más allá de la desaparición de las ideosincracias plurales; vemos como Catalunya y Andalucía, y Euskadi, son los feudos socialistas y Madrid y País Valencià (donde siguen aumentando) populares.
¿Y ahora? El PP puede dedicarse a más de lo mismo, o a sus propias luchas intestinas. ¿Debe o no debe Rajoy seguir al mando? Probablemente trate de "limpiar" algo de su "cúpula prorrogada" -Zaplana no será más portavoz- y ver como evoluciona la política estatal para organizar el congreso del partido en aproximadamente un año.
Mientras tanto, los vencedores (por suerte no la derecha, y el centroizquierda sin mayoría absoluta) tienen mayoría suficiente para gobernar "en minoría" (sin pacots estables, y buscando acuerdos puntuales para aprobar leyes). Además, sus grandes aliadaos en la última legislatura no le permiten sumar los 176 escaños necesarios. Podría buscar una suma con los nacionalista moderados vascos y canarios -como en situaciones precedentes-; pero la situación de EAJ-PNV, con el prebiscito soberanista planteado por la lehendakaritza para otoño no facilita el entendimiento. Y vistos los resultados catalanes, sería una ofensa y una afrenta para su electorado aceptar los eternos cantos de sirena de CiU -los que no aceptarían ser decisivos en Madrid y no en Barcelona-. Aunque no sería la primera vez que Zapatero olvida que fue gracias al gran apoyo de Maragall y del PSC que llegó a la secretaría feneral del partido. Esperemos que el PSC refuerze su posción en Ferraz y "obligue" a un mayor federalismo (puede ser su mejor opción para tratar de forzar recuperar grupo parlamentario propio, como la Entesa en el Senado -soñar con su reforma sigue siendo una quimera, más que una promesa electoral-).
Pese a lo que parece, puede no ser una legislatura fácil para el gobierno socialista de Rodríguez Zapatero -puede ser ese el gran motivo de felicidad, o no tristeza, en la sede de la calle Génova-. Cuestiones territoriales abiertas, el eterno problema del terrorismo (el PP seguirá haciendo bandera con ello seguro, como con las politicas de la inmigración), "el català emprenyat" le ha dado la confianza para que solucione sus problemas, la recesión económica galopante que se avecina...
Y por último, como hablar del Senado es casi una pérdida de tiempo mientras no decidan ser políticos de estado y reformarlo, un comentario sobre las autonómicas andaluzas. Chávez se mantiene en San Telmo -manteniendo la absoluta casi por los pelos-; pero el PP ha ganado diez escaños: los cinco que "sobraban" al PSOE-A (toca renovarse, quizá ya sea hora de buscar la sustituta) y los cinco que pierden (lástima de luchas internas y de candidato poco conocido) Coalición Andalucista. Será la primera vez que los herederos de Rojas-Marcos no estarán en el Parlamento Andaluz.
+ info: elecciones página ministerio
dimarts, de març 04, 2008
EXPERIÈNCIA I SANG NOVA
CARTA MOTIVACIONAL DE PRESENTACIÓ
Som un grup de persones vinculades al món del foc, que des de l’estimació, creu que pot fer-se càrrec de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. Som persones de diferents edats i entitats; però que ens agermana el sentiment envers la cultura del foc. En la nostra candidatura aglutinem sang nova amb moltes ganes i empenta que vol tractar d’aconseguir fer el camí cap a una Coordinadora millor, conjuntament amb persones bregades des de fa cert temps i volem aportar la nostra experiència. Aquesta s’ha forjat des de fa ja anys en les diferents comissions de treball (des de la Mercè de 2004, jurídiques, etc) com formant part del Comissió Gestora, ja que mai hem volgut que desaparegués la nostra Entitat, la de totes i tots.
Som persones del món del foc que creiem que podem ésser útils per Coordinadora, gent que s'estima i es creu la seva entitat i el marc on està immersa, gent que té ganes de fer coses i de treballar per allò que estimem i valorem. Sabem que no es una cosa fàcil però ho hem volgut per pròpia decisió; i volem ésser partícips amb totes les persones que en formen part de Coordinadora del llarg camí devers un futur millor.
Creiem en un objectiu comú: Coordinadora com a eina al servei de les seves colles, i des de l’amor a la cultura del foc; volem dur-la –amb el vostre ajut-, i així fer que totes les colles puguin gaudir de l’èxit, fins els límits que només entre totes les entitats membres ens fixem.
Des de l’experiència i amb les ganes de la sang nova per una Coordinadora millor.
OBJECTIUS
1. Revitalitzar l’entitat per aconseguir que tothom se senti identificat i pugui participar.
El nostre desig és que totes les colles –i per extensió totes les persones que en formen part- sentin Coordinadora com una entitat seva. Això cal fer-ho recuperant i ampliant l’esperit que impulsà la creació del Matí del Diable; és a dir, aconseguir la coneixença i l’agermanament entre els membres de l’Entitat per a poder assolir objectius comuns. Fomentar la creació d’àmbits d’interacció, així com a borses de temps i materials per a permetre la comunicació i participació intercolles. Obrir totes les vies necessàries per a que les colles que en formen part de Coordinadora sentin que les seves veus són escoltades dins l’Entitat i en formen part. Òbviament, creiem fermament en l’aspecte d’ajut i suport que Coordinadora ha de representar cap els seus socis membres; ja sigui a nivell logístic, social, jurídic, etc. L’objectiu és que tothom senti que Coordinadora és la nostra entitat comuna, la de totes i tots.
2. Promoure la cultura del foc més enllà de les fronteres dels Països Catalans.
Com a marquen els objectius dels Estatuts de Coordinadora, volem que la Cultura del Foc sigui coneguda i reconeguda dins les nostres fronteres i tractar d’exportar-la perquè tothom pugui ésser coneixedor d’una part important de la cultura del nostre país. Per això creiem que cal que l’Entitat sigui escoltada, formant part, de tots els col•lectius de cultura popular i tradicional on puguem ésser membres –per a un enriquiment mutu-. Així com a tots els fòrums político-socials on podem exercir la nostra representativitat com a cultura mil•lenària del nostre país i per tal d’aconseguir el màxim reconeixement per la Cultura del Foc, i especialment la vinculada a les terres on Coordinadora exerceix de representant.
3. Aconseguir que l’entitat participi activament en les activitats culturals dels diferents ajuntaments que són dins de la seva area d’actuació.
Creiem que cal tractar d’aconseguir que Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona com a entitat de cultura popular i tradicional i des del moment que és formada per membres de diferents localitats, hauria de tractar d’ésser la veu representativa dels seus afiliats davant els seus ajuntaments en els diferents actes culturals.
4. Buscar altres fonts d’ingressos.
Partint de la base que el que hauria de convertir-se en el local propi de l’Entitat és en vies de construcció, considerem que un dels grans objectius de la nostra Coordinadora hauria d’ésser aconseguir trobar altres possibles vies de finançament. Això ens hauria de permetre fer més fàcil el sosteniment econòmic de l’Entitat i habilitar noves possibilitats tant per l’entitat com per els seus socis membres.
5. Estimular la interacció de les colles.
Creiem que són els membres de les entitats sòcies de Coordinadora qui poden fer gran aquesta. Per això som del parer que és imprescindible la col•laboració de tothom per aconseguir que les Vocalies (secretariat, percussió, bestiari, diables grans –així com totes les comissions o altres vocalies, e.g.: arxiu històric que es creguin necessàries) puguin funcionar de la millor forma possible. A més, és aquesta una forma de fomentar l’esperit participatiu de les diferents entitats en el que creiem, i gràcies al qual seria possible la interacció entre tots els socis membres.
6. Buscar les vies necessàries per promoure la seguretat dins dels actes de foc.
És important la creació d’espais per a la comunicació entre les colles i molt important per entre totes i tots aprendre a fer-ho millor. Creiem que seria molt útil la realització periòdica de tallers i jornades adreçades a la seguretat com podrien ésser “com fer d’encenedor”, “riscos de la pirotècnia”, “aspectes legals del món del foc”, etc.
7. Fer de la plana web un mitjà útil de comunicació entre les colles.
Des de l’aparició del bloc (www.mondiablebcn.blogspot.com) hem vist que és més necessari que mai que Coordinadora disposi d’una plana web viva que permeti la comunicació entre les colles i per donar a conèixer la nostra cultura i la nostra Entitat.
8. Potenciar les “TROBADES” com a acte principal de Coordinadora.
Som del parer que les Trobades són els actes dels membres de Coordinadora per els membres de Coordinadora. Són aquests els dies grans on la nostra cultura, en tots els seus àmbits, es veu reflectida i es fa gran. Per això creiem que cal que entre totes i tots ens adonem de la seva importància i tractem de fer-les cada vegada més nostres. És en les Trobades on es demostra la màgia de la Cultura del Foc i en especial dels membres de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona: totes i cadascuna de les seves entitats; és a dir, totes i tots nosaltres.
Natxo Diables de Les Corts PRESIDENT
Pitu Malignes del Guinardó VICEPRESIDENT
Pako Diables/es de la Florida SECRETARI
Irene Diables de Sagrera TRESORERA
Orland Escola Barrufet (infantil)VOCAL 1r
Marga Diables del Poble Sec VOCALIA de COMUNICACIÓ
dimecres, de febrer 27, 2008
¿bipartidismo? no, gracias
No vimos ninguna propuesta; ¿ya nadie quiere jugar la baza del "puedo prometer y prometo"? ¿Qué pensarían en las a´goras de estas visiones políticas en las que sólo importa conseguir el objetivo del poder sin ofrecer ningún argumento para merecerlo?
El bipartidismo nos conduce al abismo, y de éste es casi imposible regresar -que se lo pregunten a los libdem británicos, si alguien tinen alguna duda-. ¿Alguien se ha dado cuenta que los presidencialismos no son positivos? Hay muchas cosas que criticar a nuestra vecina República Francesa -hay otras que envidiar-, y una es su sitema presidencialista -¿alguien recuerda los estragos que causó el voto de castigo a Jospin?-. Y si miramos hacia el otro lado del charco, ahí tenéis las consecuencias del bipartidismo: entre lo malo y lo peor mientras el pato cojo trata de retirarse dejando algo más que un un legado deleznable. El mal, muy mal, llamado "voto útil" sólo sirve para hundir el sistema. La tercera fuerza política estatal está prácticamente desaparecida. Sabemos que es tradicional que la izquierda se presente siempre atomizada frente a una derecha sólida, y rocosa; pero quizá sería el momento de aprovechar que nuevas versiones del centroderecha, y nás allá, puedan robarle espacio a los herederos de AP. Si hay algo que alabar a la política catalana -ahora que parece que aquello del oasi català ya naufragó- es la presencia de seis paritdos en su Palament. Es una necesidad imperiosa la presencia de cuantas más fuerzas políticas mejor en la Cámara Baja. Representan las diferentes sensibilidades, no sólo de la perifería, sino ideológicas que pueden permitirnos algún día llegar al sueño del federalismo -el primer paso para imaginarnos deshacernos del lastre de la monarquía-. Sobre este punto, sólo añadir que el partido que mantiene el nombre que ofendería a Pablo iglesias no puede estar, desde sus posturas más totémicas, a favor; cuando sigue defendiendo la refundación de sus federaciones que Guerra hizo en el ochenta y dos. Por eso, y por las posturas fascistoides de muchos, los nacionalismos, independentistas o no, surgen en las naciones dentro del estado; sustentadas por los inmigrantes, nacionales, de primera y segunda generación bajo la reflexión de "si no nos quieren, si tanto nos odian o les ofendemos; que nos dejen marchar".
Debemos acabar con el feudalismo que sigue rigiendo nuestra vida política y acabar con el falso partidismo que tenemos, heredado de las épocas de la Restauración, con la tiranía de Cánovas y Sagasta; cuyos principios eran: propiedad privada, autoridad institucional y estabilidad y orden social. Es decir, la defensa de la propiedad privada y el impedir el acceso de la clase obrera al poder.
REFLEXIONEMOS...
El bipartidismo nos conduce al abismo, y de éste es casi imposible regresar -que se lo pregunten a los libdem británicos, si alguien tinen alguna duda-. ¿Alguien se ha dado cuenta que los presidencialismos no son positivos? Hay muchas cosas que criticar a nuestra vecina República Francesa -hay otras que envidiar-, y una es su sitema presidencialista -¿alguien recuerda los estragos que causó el voto de castigo a Jospin?-. Y si miramos hacia el otro lado del charco, ahí tenéis las consecuencias del bipartidismo: entre lo malo y lo peor mientras el pato cojo trata de retirarse dejando algo más que un un legado deleznable. El mal, muy mal, llamado "voto útil" sólo sirve para hundir el sistema. La tercera fuerza política estatal está prácticamente desaparecida. Sabemos que es tradicional que la izquierda se presente siempre atomizada frente a una derecha sólida, y rocosa; pero quizá sería el momento de aprovechar que nuevas versiones del centroderecha, y nás allá, puedan robarle espacio a los herederos de AP. Si hay algo que alabar a la política catalana -ahora que parece que aquello del oasi català ya naufragó- es la presencia de seis paritdos en su Palament. Es una necesidad imperiosa la presencia de cuantas más fuerzas políticas mejor en la Cámara Baja. Representan las diferentes sensibilidades, no sólo de la perifería, sino ideológicas que pueden permitirnos algún día llegar al sueño del federalismo -el primer paso para imaginarnos deshacernos del lastre de la monarquía-. Sobre este punto, sólo añadir que el partido que mantiene el nombre que ofendería a Pablo iglesias no puede estar, desde sus posturas más totémicas, a favor; cuando sigue defendiendo la refundación de sus federaciones que Guerra hizo en el ochenta y dos. Por eso, y por las posturas fascistoides de muchos, los nacionalismos, independentistas o no, surgen en las naciones dentro del estado; sustentadas por los inmigrantes, nacionales, de primera y segunda generación bajo la reflexión de "si no nos quieren, si tanto nos odian o les ofendemos; que nos dejen marchar".
Debemos acabar con el feudalismo que sigue rigiendo nuestra vida política y acabar con el falso partidismo que tenemos, heredado de las épocas de la Restauración, con la tiranía de Cánovas y Sagasta; cuyos principios eran: propiedad privada, autoridad institucional y estabilidad y orden social. Es decir, la defensa de la propiedad privada y el impedir el acceso de la clase obrera al poder.
REFLEXIONEMOS...
dimarts, de febrer 26, 2008
el debat (electoral)
Un servidor, que a vegades es creu coses ben bé encara no sap per quins set sous, pensava que aquest invent "mal anomenat" Reino de España és una monarquia parlamentaria; quelcom que significaria que en el que anomenem "eleccions generals" escollim els representants del poble a les dues cambres (Parlament i Senat), no que érem un estat presidencialista. Però després de veure ahir el Debat electoral un queda amb la sensació que només existeixen dues possibilitats: Zapatero i Rajoy, ni tant sols PSOE i PP. Més enllà del fet que lo d'ahir només fos un doble monòleg, on el candidat de l'oposició només criticava lo malament que anaven les coses i que fa quatre anys funcionaven molt millor gràcies a vuit anys del govern del seu partit; i que l'actual president defensava que els últims quatre anys han sigut perfectes i molt millors que els vuit precedents; i del més greu: que cap d'ells fes realment cap proposta de com millorar les coses; el fet realment important és que els seus dos partits han aconseguit realment el que desitjaven. Espanya és un estat presidencialista amb només dues alternatives (teòricament el centreesquerra i el centredreta). I això, és un problema molt greu.Si ho analitzem amb una mica de deteniment ens adonem que estem agafant el pitjor dels escenaris democràtics possibles. Mantenim una institució monàrquica i convertim el nostre parlament en la seu d'una alternança de només dues forces polítiques (amb un petit reducte per a les minories, per no sentir-nos malament) que lluiten perquè un sol candidat sigui el nostre líder...
dilluns, de febrer 25, 2008
...un final: un nou principi...
Hem tallat el Nus Gordià. No quedava més opció. Potser la submissió; però la meua insignificant Hèlade no volia, ara ja no, sotmetre's al jou d'aquesta Pèrsia...
El vent varia, és, per definició, un element làbil, i cal, per tant, saber adaptar-se a les seves vicissituds per a poder fer avançar el vaixell. Però aquesta vegada, els problemes han vingut des de la superfície de les onades; i com si fos una tempesta de gel, les aigües es congelaven i amenaçaven amb deixar-nos retinguts sense possibilitat d'escapatòria. Hem agut d'abandonar l'embarcació.
No és moment per llençar un fred i solitari Al·leluia, sinó que toca fer silenci i albirar l'horitzó des del cap cot que ara cal aixecar cercant la llum. Sols hem perdut una batalla; no la guerra. Cal continuar lluitant.
BY ENDURANCE WE CONQUER
El vent varia, és, per definició, un element làbil, i cal, per tant, saber adaptar-se a les seves vicissituds per a poder fer avançar el vaixell. Però aquesta vegada, els problemes han vingut des de la superfície de les onades; i com si fos una tempesta de gel, les aigües es congelaven i amenaçaven amb deixar-nos retinguts sense possibilitat d'escapatòria. Hem agut d'abandonar l'embarcació.
No és moment per llençar un fred i solitari Al·leluia, sinó que toca fer silenci i albirar l'horitzó des del cap cot que ara cal aixecar cercant la llum. Sols hem perdut una batalla; no la guerra. Cal continuar lluitant.
BY ENDURANCE WE CONQUER
dissabte, de febrer 16, 2008
dicen que todo tiene sus dos caras; que Juno gobierna todas y cada una de las acciones de nuestra vida, que si Gaia concede por un lado quita por otro para mantener el equilibrio cósmico: esa entelequia donde la vida, el orden, lucha constantemente con la natural tendencia hacia el káos. Todos habremos vivido esos momentos de nuestra vida en que un sueño se convierte en una pesadilla; una vivencia real de lo imbrincados que están el yin y el yang. O como el doppelgänger se hace físico y camina junto a nosotros en mitad de la neblina nocturna. Podemos sentir como las gaitas suenan en lo alto de la montaña y su bello lamento nos hace apreciar la belleza de nuestra tierra y lo hermoso de vivir, y lo injusto de la muerte que sigue siempre, inxeroble, hacia nuestra eterna cita en Samarra. La maravilla del amor se puede tornar en el sufrimiento del odio; la amistad en el dolor; los colores desaparecer; pero aunque sabemos que la noche será seguida por el día, también somos conocedores que la luz de las estrellas está muerta en el tiempo. Porque los recuerdos pueden olvidarse y sólo existimos mientras alguien nos recuerda.
la nuestra ánima sólo nos pertenence a nosotros; nadie tiene derecho a tratar de convertirla en jirones; luchemos por aquello por lo que late nuestro corazón e imagina nuestra mente... podemos cerrar una puerta y ejercer la táctica de la tierra quemada y dejar que el general invierno nos dé ventaja; pero siempre para continuar con la lucha hasta la victoria siempre!
la nuestra ánima sólo nos pertenence a nosotros; nadie tiene derecho a tratar de convertirla en jirones; luchemos por aquello por lo que late nuestro corazón e imagina nuestra mente... podemos cerrar una puerta y ejercer la táctica de la tierra quemada y dejar que el general invierno nos dé ventaja; pero siempre para continuar con la lucha hasta la victoria siempre!
dimarts, de febrer 12, 2008
CAMPIONS
11 anys després la Capital Europea del Bàsket torna a celebrar un títol de Copa del Rei d'una forma meravellosa d'entendre aquest bell esport...
Moltes Felicitats i Moltes Gràcies.
FORÇA PENYA!!!
diumenge, de febrer 03, 2008
we conquered them again...
yesterday I enjoyed, as all the Welsh people, with the victoy of our heroes at Twickenham.
El Six Nations de pronótico más incierto de los últimos años... Una actual campeona, Francia que todavía no ha superado el mazazo de su propio mundial, y que estrena entrenador decidido a que la juventud renueve las glorias del "rugby champagne". Irlanda, subcampeona por poco el año pasado, y con el amargo sabor del último mundial, repite cuadro con el objetivo de recuperar el prestigio de un título. Éste podría ser su año. Inglaterra, "sorprendente" (sic) subcampeona del mundo sigue sembrando dudas, pero nadie puede nunca desconfuiar del quince de la rosa. Escocia espera que la "imagen mejorada" en Francia le permita esquivar la cuchara de madera; como también desea la selección transalpina -quizá perdió su gran oportunidad en el pasado mundial-. Y Cymru -Wales-, la selección capaz de todo, maravilloso Grand Slam en el 2005 y desde entonces... cada vez peor!
Però ahir, el rugbi va tornar a demostrar perquè pot ésser el millor espectacle esportiu del món. Els homes gal·lesos varen fer una apoteòsica remontada a la segona part per trencar amb la maledicció que ens perseguia a la "catedral de l'esport de villans jugat per senyors". En dinou minuts, La selecció del País de Gal·les va donar-li la volta a un marcador de 19-6 per acabar impossant-se per 19-25+1. Foren uns minuts vibrants dels Dracs Vermells. Vint anys després vàrem tornar a derrotar a l'enemic més enemic a ca seua.
SIX NATIONS
OFFICIAL CHAMPIONSHIP GUIDE (a l'esquerra surt el logo de la meva UK's University!!!)
P.S.: es calcula que a principis de la setmana vinent el Paprec-Virbac 2 arribi a BCN.
El Six Nations de pronótico más incierto de los últimos años... Una actual campeona, Francia que todavía no ha superado el mazazo de su propio mundial, y que estrena entrenador decidido a que la juventud renueve las glorias del "rugby champagne". Irlanda, subcampeona por poco el año pasado, y con el amargo sabor del último mundial, repite cuadro con el objetivo de recuperar el prestigio de un título. Éste podría ser su año. Inglaterra, "sorprendente" (sic) subcampeona del mundo sigue sembrando dudas, pero nadie puede nunca desconfuiar del quince de la rosa. Escocia espera que la "imagen mejorada" en Francia le permita esquivar la cuchara de madera; como también desea la selección transalpina -quizá perdió su gran oportunidad en el pasado mundial-. Y Cymru -Wales-, la selección capaz de todo, maravilloso Grand Slam en el 2005 y desde entonces... cada vez peor!
Però ahir, el rugbi va tornar a demostrar perquè pot ésser el millor espectacle esportiu del món. Els homes gal·lesos varen fer una apoteòsica remontada a la segona part per trencar amb la maledicció que ens perseguia a la "catedral de l'esport de villans jugat per senyors". En dinou minuts, La selecció del País de Gal·les va donar-li la volta a un marcador de 19-6 per acabar impossant-se per 19-25+1. Foren uns minuts vibrants dels Dracs Vermells. Vint anys després vàrem tornar a derrotar a l'enemic més enemic a ca seua.
SIX NATIONS
OFFICIAL CHAMPIONSHIP GUIDE (a l'esquerra surt el logo de la meva UK's University!!!)
P.S.: es calcula que a principis de la setmana vinent el Paprec-Virbac 2 arribi a BCN.
dissabte, de gener 12, 2008
el nou camí
el nou any ha portat una nova vida; una nova perspectiva pel futur: recerca científica. sembla que a vegades els somnis poden complir-se.
ara tot fa una mica de por, però des de l'il·lusió més gran.
ara que la felicitat sembla somriure des de una cantonada mig amagada, us vull donar les gràcies a totes les persones que heu fet, i fareu, el meu camí amb mi.
perquè sempre Gaia ens mirarà i ens acotxarà en el seu si, si som dignes:
á més del Viatger de Caspar Von Friedrich; us deixo una cançó, el preciós Hallelujah del grandiós Leonard Cohen versionat per Jeff Bucley (alguns potser coneixeu la versió de Rufus Wainwright):
Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew her
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah
by Leonard Cohen, Stranger Music Inc. (BMI).
ara tot fa una mica de por, però des de l'il·lusió més gran.
ara que la felicitat sembla somriure des de una cantonada mig amagada, us vull donar les gràcies a totes les persones que heu fet, i fareu, el meu camí amb mi.
perquè sempre Gaia ens mirarà i ens acotxarà en el seu si, si som dignes:
á més del Viatger de Caspar Von Friedrich; us deixo una cançó, el preciós Hallelujah del grandiós Leonard Cohen versionat per Jeff Bucley (alguns potser coneixeu la versió de Rufus Wainwright):
Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew her
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah, Hallelujah
Hallelujah
by Leonard Cohen, Stranger Music Inc. (BMI).
dilluns, de desembre 31, 2007
feliç 2008
L'Univers continua expandint-se en la seva exploració infinita de si mateix. I en el seu fosc silenci etern, nosaltres tractem de fer soroll; de revertir la segona llei i descobrir la música, inventar la poesia...
Algú, supose que ja fa massa temps, decidí que tal dia com avui s'acabava l'any. Segur? Més enllà de tots els diferents calendaris que algun dia han deixat caure les seves nits, sempre surgeix la mateixa pregunta: per què avui? Què fa que sigui especial la nit d'avui perquè tanqui el cicle? Què sent Gaia cada vegada que parlem del final d'un any? No s'obren els segells ni sonaran trompetes per un ragnarök. Continuarem cercant la nostra desviació cap a l'espiral...
"Sols" vull desitjar-vos que aquest 2008 sigui ple de somnis per complir i que els pogueu anomenar "Filla de la Lluna"; que continueu circumnavegant-vos a vosaltres mateixos i a la vostra gent. Que sigueu feliços i les vostres persones també; que sempre hi hagi una vesprada per reposar i mirar cap el demà i un sol eixint sent el vostre desitjat camí de llambordes grogues. La República de la Deesa és a dins del or de l'ànima de cadascú...
[Espero poder fer honor a un "nou" maco precepte:
To be born Welsh
is to be born privileged.
Not with a silver spoon
in your mouth,
But music in your blood
And poetry in yout soul.
Algú, supose que ja fa massa temps, decidí que tal dia com avui s'acabava l'any. Segur? Més enllà de tots els diferents calendaris que algun dia han deixat caure les seves nits, sempre surgeix la mateixa pregunta: per què avui? Què fa que sigui especial la nit d'avui perquè tanqui el cicle? Què sent Gaia cada vegada que parlem del final d'un any? No s'obren els segells ni sonaran trompetes per un ragnarök. Continuarem cercant la nostra desviació cap a l'espiral...
"Sols" vull desitjar-vos que aquest 2008 sigui ple de somnis per complir i que els pogueu anomenar "Filla de la Lluna"; que continueu circumnavegant-vos a vosaltres mateixos i a la vostra gent. Que sigueu feliços i les vostres persones també; que sempre hi hagi una vesprada per reposar i mirar cap el demà i un sol eixint sent el vostre desitjat camí de llambordes grogues. La República de la Deesa és a dins del or de l'ànima de cadascú...
[Espero poder fer honor a un "nou" maco precepte:
To be born Welsh
is to be born privileged.
Not with a silver spoon
in your mouth,
But music in your blood
And poetry in yout soul.
dijous, de desembre 27, 2007
el diván
El passat dissabte 22 es celebrava aquest concert. Fou el primer concert "plugged" de El Diván amb els seus quatre membres.
El Diván mostraren el seu pop elèctric, hereu, entre altres, del so de la independència espanyola dels noranta -capitenajada per Los Planetes, d'aquí es poden trobar influències així com desitjos amagats d'Iván Ferreiro.
Set List:
Pura Vida
Guerra Psicológica
jam bossanova
Mi Traje Espacial
Dolly Ninfómana [no era Depresiva?]
jam funky
Sexy Remake
Oso Solar
Núria Nuclear
Cumpleaños Total
Tristeza
La veritat és que deixaren bastant satisfets a l'audiència -entregada des del primer moment, tot sigui dit-. Voldrem més.
P.S.: on era Tormenta Nebular?
Voldria fer un esment de Stormy Clouds que tot i no sortir satisfets del seu bolo, mostraren que són una banda molt interessant.
pàgines de les 4 bandes que actuaren:
El Diván
Stormy Clouds
A No Name Project
Ladie's Di
dissabte, de desembre 22, 2007
solstici d'hivern i l'any nou...
en aquestes dates és habitual desitjar-nos felicitat, salut, amor etc. Per què només ara? I per què ara? Aquesta segona és fàcil de contestar, el cristianisme necessitava revertir el poder de les tradicions paganes... La primera ja és més difícil. De fet, qui la setmana passad rebé un mail dessitjant un bon cap de setmana es sorprengué...
Així, que des del fons de l'àniuma us desitjo, per totes les vagades que hem oblidat expressar-ho, que allò que ara desitgeu ho aconseguiu, i que mai us manquin somnis, ni amb qui compartir-los.
Per a fer-ho més "nadalenc" us deixo un video d'una preciosa cançó. (A més hi ha impressioanda la lletra).
Així, que des del fons de l'àniuma us desitjo, per totes les vagades que hem oblidat expressar-ho, que allò que ara desitgeu ho aconseguiu, i que mai us manquin somnis, ni amb qui compartir-los.
Per a fer-ho més "nadalenc" us deixo un video d'una preciosa cançó. (A més hi ha impressioanda la lletra).
dimarts, de desembre 18, 2007
Diada de Santa Llúcia
El passat dijous era la Diada de Santa Llúcia. Sabent que ma mare no hauria pogut passar per la capella de dins la Catedral barcelonina, vai' fer cap allà al sortir a la vesprada de la feina. Els que em coneixeu sabeu del meu ateisme; però també3 podeu conèixer la meva "devoció" per l'etnografia vinculada al subjugant personatge del natzarè. De fet, és el que deia el poema d'A. Machado -meravellosament musicat per Serrat- Cantar de la tierra mía / que echa flores / asl Jesús de la agonía / y es la fe de mis mayores.
De fet, alguna vegada ja ho he comentat, la capella de Santa Lucía -ho sento, però aquesta santa per mi sempre tindrà nom en castellà...- junt amb la cripta de Santa Eulàlia -la nostra Laia- trobo que són dos racons "màgics" dins de la meua ciutat. [també, però per altres motius, m'atura la capella del Sant Crist de Lepant] (I menció especial mereix la meua sempre estimada Església de Santa Maria de la Mar). És un d'aquests espais on un pot deturar-se i amagar-se del món per trobar-se amb un mateix, o simplement per notar com les forces (que la Ciència encara no entén) s'apropen a tu. Creguis o no en !aquestes coses". Us recomano que una tarda, ara que el fred balla entre noltros, us deixeu perdre per entre les ancianes -i per això molt viscudes i per tant sàvies- pedres de la Catedral de la capital catalana (perquè és de la que ara parlo; les antigues esglésies serveixen igual, crec) i allibereu els vostres sentits...
Iaccoppo da Varazze (qui si no?) ens explica que el nom (Lucía / Llúcia) prové de la llum; i la llum és bella per se. Us cito textualment la traducció en castellà que tinc de la Llegenda Àuria:
La luz por su misma naturaleza, dice acertadamente Ambrosio, está ordenada al deleite de la vista. La luz se refleja en los objetos sin que se le pegue nada de ellos, y aunque se ponga en contacto con las cosas más inmundas no se contagia de sus suciedad. La luz sigue siempre el camino recto, sin sinuosidades; y, sin detenerse en su trayecto, recorre en un instante larguísimas distancias. Con razón dieron a esta bienaventurada virgen el nombre de Lucía, porque en su ser coincidieron la pureza de la virginidad sin la menor corrupción, la expansión de la caridad sin mezcla de amores impuros, la rectitud de su proyección hacia Dios sin la más mínima desviación, y la perseverancia en su caminar por las sendas del divino servicio son detención y sin negligencia. Lucía puede significar también camino de la luz, si suponemos que este nombre derive de lucis vía.
La narració continua explicant el martiri de la santa. I, és curiós, en cap moment cita que li extragueren els ulls, com diuen les actuals narracions i tradicions. Possiblement, és un afegit popular des del moment que es convertí (el seu martiri està datat l'any 310) en protectora de la vista ( i per tant patrona dels cecs, i guaridora dels problemes de la vista). Hi hauria molts camins per explorar... Com diuen "mis mayores" Santa Lucía nos conserve la vista!
Us convido, també, a gaudir de la visió del claustre de la Catedral de Barcelona en la Diada de Santa Llúcia: les llums, l'olor, el so, l'escalfor de les espelmes et fan entendre que vivim amb els ulls massa tancats...
divendres, de desembre 14, 2007
la (dura?) vida a bord...
la regata continua solcant les mars del Gran Sud; i tot i que els comentaris que ens envien ens permente fer-nos una idea de lo dur que pot ésser ara mateix la vida a bord dels Open 60 que participen en la Barcelona World Race, aquí teniu dos videos dels skippers del Veolia Environnement: Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias:
entrant a l'Índic
the yellow force with red boots
estant embogint, o ja eren de boigs?
també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:
L'estratègia del Mutua Madrileña
actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT
Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.
M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment
Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....
Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....
Salutacions a tots"
L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:
Bubi Sansó:
actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT
A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.
La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...
Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...
La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....
Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.
El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....
I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....
Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.
La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "
Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..
entrant a l'Índic
the yellow force with red boots
estant embogint, o ja eren de boigs?
també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:
L'estratègia del Mutua Madrileña
actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT
Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.
M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment
Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....
Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....
Salutacions a tots"
L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:
Bubi Sansó:
actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT
A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.
La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...
Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...
La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....
Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.
El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....
I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....
Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.
La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "
Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)