el debat (electoral)

Un servidor, que a vegades es creu coses ben bé encara no sap per quins set sous, pensava que aquest invent "mal anomenat" Reino de España és una monarquia parlamentaria; quelcom que significaria que en el que anomenem "eleccions generals" escollim els representants del poble a les dues cambres (Parlament i Senat), no que érem un estat presidencialista. Però després de veure ahir el Debat electoral un queda amb la sensació que només existeixen dues possibilitats: Zapatero i Rajoy, ni tant sols PSOE i PP. Més enllà del fet que lo d'ahir només fos un doble monòleg, on el candidat de l'oposició només criticava lo malament que anaven les coses i que fa quatre anys funcionaven molt millor gràcies a vuit anys del govern del seu partit; i que l'actual president defensava que els últims quatre anys han sigut perfectes i molt millors que els vuit precedents; i del més greu: que cap d'ells fes realment cap proposta de com millorar les coses; el fet realment important és que els seus dos partits han aconseguit realment el que desitjaven. Espanya és un estat presidencialista amb només dues alternatives (teòricament el centreesquerra i el centredreta). I això, és un problema molt greu.Si ho analitzem amb una mica de deteniment ens adonem que estem agafant el pitjor dels escenaris democràtics possibles. Mantenim una institució monàrquica i convertim el nostre parlament en la seu d'una alternança de només dues forces polítiques (amb un petit reducte per a les minories, per no sentir-nos malament) que lluiten perquè un sol candidat sigui el nostre líder...