Hem tallat el Nus Gordià. No quedava més opció. Potser la submissió; però la meua insignificant Hèlade no volia, ara ja no, sotmetre's al jou d'aquesta Pèrsia...
El vent varia, és, per definició, un element làbil, i cal, per tant, saber adaptar-se a les seves vicissituds per a poder fer avançar el vaixell. Però aquesta vegada, els problemes han vingut des de la superfície de les onades; i com si fos una tempesta de gel, les aigües es congelaven i amenaçaven amb deixar-nos retinguts sense possibilitat d'escapatòria. Hem agut d'abandonar l'embarcació.
No és moment per llençar un fred i solitari Al·leluia, sinó que toca fer silenci i albirar l'horitzó des del cap cot que ara cal aixecar cercant la llum. Sols hem perdut una batalla; no la guerra. Cal continuar lluitant.
BY ENDURANCE WE CONQUER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada