Quina joia poder gaudir
d'una pel·lícula com Enxaneta 3D.
Ahir
la vaig visionar al cinema i cal afirmar que és un goig. Mai podrà
ésser com viure-ho a plaça, però al tècnica cada vegada més
permet experiències quasi extra-sensorials.
És
cert que és un producte molt pensat per mostrar a l'exterior i per
gaudi endogàmic del món casteller, però tota aquella persona que
tingui una mica de sensibilitat artística fruirà amb les seves
imatges.
Veient
el documental hom entén que fossin reconeguts com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat (per què no abans?). Una de les virtuts
és que pot ésser gaudida per experts i profans.
Els vuitanta minuts de metratge em sembla força ben triat i molt ben treballat tot i que tal vegada podríem haver aprofitat per fer més reflexions o mostrar altres aspectes, moltes de les imatges del viatge en el "Carro gros" em semblen supèrflues, així com algunes imatges que es mostren a la pantalla de la plaça de braus de Tarragona i es podien mostrat tal i com són. També és cert que no es podia haver cercat molta més vida més enllà del Concurs.
Tot i això, trobo un gran encert aquesta pel·lícula i esperem que serveixi per mostrar encara més i millor el nostre patrimoni cultural i popular d'arrel catalana.
Els vuitanta minuts de metratge em sembla força ben triat i molt ben treballat tot i que tal vegada podríem haver aprofitat per fer més reflexions o mostrar altres aspectes, moltes de les imatges del viatge en el "Carro gros" em semblen supèrflues, així com algunes imatges que es mostren a la pantalla de la plaça de braus de Tarragona i es podien mostrat tal i com són. També és cert que no es podia haver cercat molta més vida més enllà del Concurs.
Tot i això, trobo un gran encert aquesta pel·lícula i esperem que serveixi per mostrar encara més i millor el nostre patrimoni cultural i popular d'arrel catalana.
Això
sí: una vegada vista només existeix un dubte: Quan tindrem un
documental així de tota la cultura popular i tradicional d'arrel
catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada