ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
dissabte, de novembre 28, 2009
Volem parlar acuradament la nostra llengua
Mai he cregut en la divisió Ciències/Lletres com dos móns antagónics, ans al contrari.
Sóc bilingue de naixament, tot i que durant un cert temps potser vai' utlitzar més la llengua castellana, ara la que més utilitzo és la llengua catalana; la que, tot sigui dit, considero com a llengua legítima de la meva terra. Fet, aquest, emperò, que no m'oposa a l'altre com molta gent tracta de vendre que fem a la nostra nació. És una sort que pel sol fet de nèixer on vaig aixer i quan ho vai' fer, vaig aprendre dues llengues.
Sigui com sigui sempre he tractat d'utilitzar lo més correctament qualsevulla llengua; i això també significa "descobrir" paraules que hom desconeixia, expressions, etc. I, una vegada les aprén, toca tractar de fer-les servir.
El problema rau quan davant té qui no vol fer servir acuradament la seva pròpia llengua, per desconeixement -o vés a saber quins motius-; o encara pitjor, qui tractar de corregir des de el posicionament erroni.
I ara us citaré uns exemples clars i catalans.
Durant el curs passat vaig realitzar un màster oficial en Biologia Cel·lular. Per a la superació calia, entre d'altres ítems acadèmics, la redacció i defensa de la tesina (treball de recerca). El meu director (cap del grup de recerca en el que estava), català de naixement i nacionalista, segons diu, no em permeté l'ús d'alguns mots com per exemple "qualsevulla" ja que al no ésser d'ús quotidià, si la persona del tribunal no era de català molt correcte podria considerar que allò era malament escrit. Com?! Em vaig quedar esmaperdut. Quan has escoltat gent opinar que redactar tesines, tesis o qualssevol dels documents de certa importància que les Ciències poden generar en una "llengua minoritària" (sic) com el català és una pèrdua de temps, i tens l'opció de poder fer escriure Ciència en la teva pròpia llengua, és gairebé humiliant que et donin aquestes argumentacions (per amagar desconeixements i pors pròpies).
Tota llengua és un bé cultural per a tota la humanitat.
Un altre exemple succeí aquesta setmana. El dimarts i com a conclusió d'unes pràctiques de la carrera, la Raquel havia de realitzar una exposició oral de les mateixes. Al acabar tot l'alumnat, la professora -qui sembla ésser que no ja sols cometia errades lingüístiques sinó conceptuals!- féu una sèries de correcions. Entre les que comentà: "No es pot utilitzar l'expressió "els llibres diuen" perquè els llibres no parlen, si un cas seria "en els llibres posa". Tal és si ens referim a llibres o la literatura (aquest últim mot, mereix un fil de conversa separat, ja que actualment en Ciència es fa un (mal)ús derivat de la llengua anglesa). Doncs resulta que en el DLC deixa clarament explicitat que els llibres diuen... (I si ho mirem en el DRAE també).
Resumint, que és molt frustrant no poder utilitzar correctament la pròpia llengua perquè persones que es considera (socialment, o perquè ho decideixen elles mateixes) que tenen un nivell cultural adequat no són conscients de les seves limitacions o no volen fer-ne un ús normativitzat i normalitzat de la llengua.
També relacionat amb la llengua, el dijous durant l'acte de Paraules contra la violència masclista, la Lara comentà la sensació que havia tingut temps enrere quan escoltà la frase "La natura per defecte orgina dones." Val a dir que la frase quan l'escoltes no és agradable. De fet recordo quan la vaig sentir i vaig pensar que era una errada parlar així; emperò, resulta que en castellà -diria que fou l'idioma en que servidor l'escoltà- l'expressió "por defecto":
loc. adv. Inform. Dicho de seleccionar una opción: Automáticamente si no se elige otra.
I, consegüentment, s'utilitza "de forma lingüísticament" correcte -si més no en castellà, no ho trobat al DLC-; però que podria tractar d'evitar-se per evitar certs possibles malentesos.
Tot això per dir que podem tractar entre totes i tots de parlar cada vegada millor l'idioma.
imatge: At the First Clear Word, Max Ernst, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen. Dusseldorf Mural from Paul Eluard's house in Eaubone. Later transferred to canvas.
*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Gràcies per deixar per escrit aquest mal tracte que alguns fan cap a la nostra llengua i cap a nosaltres, perquè no ens deixen parlar ni escriure amb correcció la llengua que tant estimem i desitgem mimar.
Realment em vaig sentir indignada quan em vares explicar la història del "qualsevulla". Qui collons és "qui" per dir-te que no utilitzis correctament la llengua?
L'altre dia quan em vaig adonar que era correcte el que havia dit a l'exposició oral vaig tornar a sentir aquesta indignació extrema.
En un principi em va doldre molt el comentari de la professora perquè no em tolero aquestes relliscades. Pensava que era incorrecte i vaig acceptar la crítica, però ara que sé que qui s'equivocava és ella...
I a sobre estic segura que si li arribo a dir que és totalment correcte em diu que de totes maneres no s'hauria d'utilitzar...
Quina ràbia que els mateixos catalans facin aquestes censures amb la pròpia llengua. Així mai no anirem enlloc.
Els llibres diuen qualsevulla cosa!
Clar i Català!
Vull afegir que aquesta mena de tracte no és "gairebé humiliant" sinó que és humiliant del tot.
Publica un comentari a l'entrada