divendres, de novembre 13, 2009

la única iglesia que ilumina...

Hi haurà qui dirà que malparlar de l'església catòlica és molt fàcil; i té raó, cada vegada més, ja que cada vegada són més carpetovetònics.
Tot i el meu ateisme recalcitrant hom pot entendre l'existència de la fe; o si més no, que la aquesta sorgeixi com a una necessitat evolutiva dins les societats humanes. Ara bé, el que ja costa més d'acceptar és l'existència de certes estructures jerarquitzades per gestionar aquesta fe. Val a dir que degut a les meves circumstàncies la que he viscut al meu voltant és el catolicisme.
Si hi ha dues coses que són desagradables de la “transició” són: l'acceptació de la monarquia -necessitat obligava- i la signatura del Concordat amb la Santa Seu. I més d'una trentena d'anys després encara són acceptades i vigents. Ah? Que no voleu parlar d'història? Vaja, així no parlarem del naixement de l'Inquisició. Ni de totes les croades enfront diverses heretgies. Ni de l'evangelització feta a cop d'espasa i ja humiliats fer-los besar la creu...
Així doncs, parlem de l'actualitat. Mentre el sínode de l'església protestant sueca accepta per àmplia majoria celebrar bodes homosexuals, a l'estat espanyol el clergat surt en manifestació de la maneta de la dreta més rància a favor de la família (sic) i ara a més amenacen (no em sembla gaire cristià això, eh!) amb excomunicar tots aquells parlamentaris que votin a favor de la llei d'avortament... Això és simplement inadmissible. No entraré en lo difícil i engorronidor que es demanar l'excomunicació; però em sembla vergonyós que aquesta colla de pòtols desconeixedors de la vida i la societat es dediquin a tractar d'aferrar-se a un poder que ja no tenen (per sort el nacionalcatolicisme caigué) i al que mai haurien d'apropar-se.
Que diguin totes les bajanades que vulguin des dels seus púlpits, adequant-se a la llei terrenal estatal -no en volem saber res d'altri-. I si no que callin per sempre d'una maleïda vegada!
Ja n'hi ha prou!





podeu llegir aquí un interessant article de la Maruja Torres (d'on he tret la imatge)

2 comentaris:

Raquel ha dit...

...és la que crema!

Estic totalment d'acord amb tu.
Una cosa és tenir fe i l'altra la jerarquia que hi ha i els posicionaments ANTIVIDA (els encanta aquesta mena de paraules) És indignant!

I després diuen que els ateus no respectem res...quins nassos! Són ells que mai no ens han respectat a nosaltres! Jo tinc família creient i practicant i mai no els he fet una mala mirada. Ni ho penso fer. Cadascú té els seus mètodes per ser feliç. Per tant, que em deixin ben tranquil·leta...

Gràcies a Déu no vaig fer la comunió.

MrTorture ha dit...

Com s'afirmà que digué Bueñuel: Gràcies a Déu sóc ateu.